Personatges esportius històrics: Epifani de Fortuny i Salazar - baró d’Esponellà (I)

El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, durant el mandat de l’alcalde Miquel Mateu i Pla, el juliol de 1944. El seu primer càrrec va ser el de president de la Ponència de Beneficència, però, als pocs mesos, li van encarregar les tasques de gestionar les qüestions esportives municipals. Cal recordar que, abans de la Guerra Civil Espanyola, Epifani de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona. El seu millor record d’aquesta etapa va estar lligat a la final de la Copa del Rei de 1928, celebrada a Santander, on van ser necessaris tres partits, i quatre pròrrogues, per decidir el campió. Finalment, l’equip blaugrana va guanyar l’últim partit (3-1) i va obtenir el trofeu. El baró d’Esponellà va estar present en els tres partits com a delegat del club blaugrana. La Federació Espanyola de Futbol va concedir al baró d’Esponellà la medalla d’or per la seva contribució al món del futbol.

 

Des del moment que va assumir el càrrec de responsable de les activitats esportives de la ciutat de Barcelona va tenir molt clar quins eren els seus principals objectius: continuar amb les facilitats que sempre s’havien donat per part de l’Ajuntament de Barcelona perquè les federacions dels diferents esports poguessin utilitzar de la millor manera possible les instal·lacions i locals municipals i procurar que totes les nostres festes tradicionals esportives trobessin, en el marc de la ciutat, les millors condicions per al seu desenvolupament.

 

Al 1948, el baró d’Esponellà va impulsar dues iniciatives pioneres a la ciutat. La primera fou una crida als clubs de natació per organitzar un curs de natació per a escolars a les Piscines de Montjuïc. Solament va respondre positivament a la proposta el Club Natació Montjuïc, que va assumir el repte de posar en marxa el I Curs de Natació Escolar. La segona actuació va ser el lliurament, per primer vegada, de les medalles de la ciutat al mèrit esportiu.

 

Les primeres personalitats que van rebre aquestes condecoracions van ser dos atletes:

 

·       Constantí Miranda Justo de la Concepción: desenvolupà la seva carrera al RCD Espanyol, campió de Catalunya i Espanya a la dècada dels anys 40, participà als Jocs Olímpics de Londres de 1948 a les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles. Es va convertir en el primer atleta català finalista en una prova olímpica. Un cop retirat fou el responsable de l’Estadi Serrahima.

 

·       Gregorio Rojo Sagredo: especialitzat en fons i cros, va formar part de les seccions d’atletisme del RCD Espanyol i del FC Barcelona. Campió de Catalunya i Espanya a la dècada dels anys 40. Participà als Jocs Olímpics de Londres de 1948 a les proves de 10.000 m i 5.000 m.

 

Un any més tard (1949) es va produir una altra fita històrica: l’Ajuntament de Barcelona es va convertir en el primer municipi en crear una Comissió Municipal d'Esports. L’alcalde, Josep Maria Albert i Despujol, baró de Terrades, va anomenar president de la Comissió Municipal d'Esports al baró d'Esponellà.

 

El nom d’Epifani de Fortuny també ha estat lligat als Jocs Mediterranis de 1955. El gener de 1951 es va presentar el projecte de candidatura, el qual fou aprovat amb unanimitat pel Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, però, ja abans s’havia contactat amb nombrosos dirigents esportius, especialment amb el baró de Güell, membre del Comitè Olímpic Internacional, per veure les opcions de la ciutat per organitzar aquest esdeveniment esportiu.

 

Cal recordar el discurs del baró d’Esponellà al Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona: “Habiendo llegado ya Barcelona a una madurez deportiva que moviliza en los grandes acontecimientos de tal tipo más de trescientas mil personas dada la tradición deportiva barcelonesa, pues aquí se celebran pruebas de carácter mundial que hasta ahora han constituido rotundos éxitos, es lógico corresponder a esta afición y al alto nivel de la ciudad solicitando para la misma la celebración de los próximos Juegos Mediterráneos.(La Vanguardia, pàg. 11, de l’1 de febrer de 1951).


La Vanguardia, pàg. 11, de l’1 de febrer de 1951


Malauradament, el baró d’Esponellà va liderar el projecte de candidatura dels Jocs Mediterranis de 1955 poc temps degut a que, a l’abril de 1951, en un ple extraordinari presidit pel governador civil Felipe Acebo, es va produir el relleu en la Comissió Municipal d'Esports i el baró d'Esponellà va deixar el càrrec i va ser substituït per Lluís de Caralt i Borrell. "Cesa en sobre funciones el concejal, Barón de Esponellà. El gobernador civil, al recibir a los periodistas les ha comunicado que había decretada la suspensión en el Ejercicio de sobre funciones del concejal del excelentísimo Ayuntamiento de Barcelona, ​​don Epifanio de Fortuny y Salazar, barón de Esponellà. " (La Vanguardia, pàg. 14, del 28 de juny de 1951).

 

En realitat, segons relata el funcionari Andrés Espinós en el seu llibre Memòries Autoritzades, el baró d’Esponellà ja havia estat cessat durant la vaga dels tramvies com a conseqüència de la pujada dels preus dels bitllets que havia tingut lloc a Barcelona al març de 1951.

 

Anys més tard (1975), i durant un homenatge al periodista Vicenç Esquiroz i Soliva, el baró d’Esponellà va confessar que havia estat Vicenç Esquiroz qui li havia suggerit la idea de realitzar la candidatura dels Jocs Mediterranis de 1955. El més curiós és que, Vicenç Esquiroz va enviar una carta, l’any 1990, a Enric Truñó, aleshores regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on apuntava en una altra direcció: “Et puc comunicar que els Jocs del Mediterrani es van iniciar per suggeriment de José Mir Barceló, mort fa dos anys, excampió d'Espanya d'atletisme, company de redacció de El Mundo Deportivo i meu, aleshores president de la Delegació Municipal d'Esports, Epifanio de Fortuny, baró d'Esponellá, per cert, familiar de l'exalcalde de Barcelona, i comú amic, Narcís Serra”.

 

Per altra banda, altres hipòtesis defensen el paper que va jugar en aquest sentit el baró de Güell. Andrés Espinós, fou el cap dels Serveis Municipals en el Comitè Organitzador dels Jocs Mediterranis de 1955, així ho assegura en el seu llibre: “El baró, que era en aquella època l'únic representant espanyol en el Comitè Olímpic Internacional, ens va visitar a l'ajuntament per explicar-nos que el 1951 se celebrarien els primers Jocs Mediterranis a Alexandria, i ens va incitar que Barcelona fos l'organitzadora dels segons”.


La Vanguardia, portada, del 18 de febrer de 1951

 

El cert és que el baró d’Esponellà tenia clar que aquest esdeveniment seria molt beneficiós per la ciutat i serviria per transformar-la i modernitzar-la. Així havia passat amb l’organització de l’Exposició Universal de 1888, i anys més tard amb l’Exposició Internacional de 1929. Poc abans dels seu cessament, i després de visitar al general Francisco Franco per presentar-li el projecte, el baró d’Esponellà comentava la seva reunió amb el dictador “El triunfo de la candidatura de Barcelona supondría –le dije- imprimir a muchas obras en vía de ejecución o sólo en proyecto, un ritmo más eficaz y vendría a subsanar deficiencias o corregir defectos que no deben existir … tales como accesos por carreteras, enlaces ferroviarios, aeródromos y puertos, transportes urbanos y alojamientos…La modernización de Montjuich y la dignificación total y definitiva de nuestro maravilloso Barrio Gótico…me interesa decir que Su Excelencia el Jefe del Estado, considerándose como el primer barcelonés, formuló sus mejores votos para que nuestros ambiciosos deseos fueran, como ferviente anhelo, una espléndida realidad.(La Vanguardia, portada, del 18 de febrer de 1951).


El nostre homenatge a Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d’Esponellà, dirigent i gestor esportiu de la ciutat de Barcelona.



Raül Vázquez Coma

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)