dijous, 30 de juliol de 2020

Gran Setmana del Ciclisme Català (1963-2005)

Barcelona sempre ha estat una ciutat amb una llarga tradició amb el ciclisme. Una de les proves desaparegudes més emblemàtiques va ser la Setmana Catalana de Ciclisme. Una prova que va debutar al març de 1963 amb el nom de Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink. (El Mundo Deportivo, portada, del 13 de març de 1963).L’entitat organitzadora d’aquesta prova va ser l’Esport Ciclista Barcelona, un club que va ser fundat el 1929, any de l’Exposició Internacional de Barcelona.

 

El primer president de l’Esport Ciclista Barcelona va ser Josep Santamaría Quintana, però, el president que va transformar l’entitat i li va donar una projecció internacional va ser Joaquim Sabaté Dausà, qui va presidir l’entitat des de 1962 fins al 2001, any de la seva mort. Cal destacar que, Joaquim Sabater va arribar a la presidència de l’entitat amb 31 anys, però, no li mancava l’experiència atès que formava part de la directiva des de feia 15 anys. Al llarg d’aquells anys fou capaç d’organitzar, cada any, dues reconegudes curses professionals: la Setmana Catalana de Ciclisme i la prestigiosa Escalada a Montjuïc, prova que va organitzar la seva primera edició el 1965.

 

En el palmarès històric de guanyadors de la Setmana Catalana de Ciclisme figuren ciclistes mítics com ara Domingo “Txomin” Perurena (1967), Luis Ocaña (1969 i 1973), Raymond Poulidor (1971), Eddy Merckx (1975 i 1976), Alex Zülle (1992 i 1996), Pedro Delgado (1993), Laurent Jalabert (1999 i 2000) o Joaquim “Purito” Rodríguez (2004). L’últim guanyador de la Setmana Catalana de Ciclisme va ser Alberto Contador (2005).


Acreditació de Joan Manel Surroca per a La Setmana Catalana
© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica


La primera edició de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink es va disputar els dies 13, 15, 17, 23 i 24 de març de 1963. La competició era la suma de cinc proves ciclistes diferents: I Trofeu Doctor Albert Assalit, organitzat per l’Esport Ciclista Barcelona, XVè Trofeu Jaumandreu, organitzat per l’Agrupació Ciclista Montjuïc, el XXVIè Trofeu Masferrer, organitzat per la Federació Catalana de Ciclisme, I Trofeu Nicolau Casaus, organitzat per la Penya Solera, i I Gran Premi Drink, organitzat per la Federació Catalana de Ciclisme.

 

La idea d’agrupar aquestes cinc proves en una setmana va sortir de Joaquim Sabater, Antoni Valluguera, periodista especialitzat en ciclisme, i Albert Assalit, president de la Federació Catalana de Ciclisme. Cal recordar que, el doctor Assalit en aquell moment també va assumir un altre càrrec de responsabilitat: ser el substitut de Joan Antoni Samaranch al capdavant de la Ponència d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Els ciclistes espanyols més destacats de l’època i equips on figuraven les millors promeses del ciclisme francès i belga participaren a la primera edició de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink (1963). En qualsevol cas, la principal atracció de la prova era Federico Martín Bahamontes, guanyador del Tour de França (1959).

 

La primera competició que es va organitzar durant la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink va ser el I Trofeu Doctor Albert Assalit. Una prova que tenia un total de 175 quilòmetres amb la sortida i l’arribada a Barcelona. (El Mundo Deportivo, pàg. 6, del 13 de març de 1963). El guanyador d’aquesta primera cursa va ser el càntabre José Pérez Francés, també ho seria de la primera edició de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink. “Emocionante duelo del vencedor con Angelino Soler, y magnífica reacción final de Colmenarejo, Segú, Belmonte, Rey, Suárez, Manzaneque y Hortelano: Bahamontes llegó a las tres de la madrugada, pinchó en Odena y se retiró(El Mundo Deportivo, pàg. 6, del 14 de març de 1963). Després de la primera prova, els tres primers llocs de la classificació general quedaven ocupats per: José Pérez Francés, José Martín Colmenarejo i Josep Segú.

 

José Pérez Francés es va establir a Barcelona des de ben petit i lluïa el mallot de l’equip Ferrys. Ell tenia una estreta relació amb Barcelona ja que havia guanyat, com a amateur, la carrera preliminar de l’etapa del Tour de França que s’havia organitzat a la ciutat (1957) i que va veure el triomf del ciclista francès Jacques Anquetil, qui tornaria a repetir triomf (1965) després d’haver realitzat 223 quilòmetres d’escapada en solitari.


El Mundo Deportivo, portada, del 16 de març de 1963

La segona prova de la competició fou el Trofeu Jaumandreu, la sortida es realitzava a Sant Sadurní d’Anoia i l’arribada era al Circuit de Montjuïc de Barcelona. “Fernando Manzaneque se impuso en solitario en el Trofeo Jaumandreu. Desbordó en la Vuelta de Montjuich a Suárez, tras cuya rueda había ido durante treinta kilómetros de fuga: José Pérez Francés, tercero al ‘sprint’ sobre el pelotón, afianza su puesto de líder en la ‘Challenge Drink’” (El Mundo Deportivo, portada, del 16 de març de 1963). Després de la disputa d’aquesta prova, els tres primers llocs de la classificació general quedaven ocupats per: José Pérez Francés, Fernando Manzaneque i Antonio Suárez.

 

La següent competició que es realitzava fou el XXVIè Trofeu Masferrer (Gran Premi Cacao Ram) amb un trajecte de sortida des de Barcelona i arribada a Figueres, 175 quilometres. “El belga De Waele…hábil triunfador del Trofeo Masferrer (Gran Premio Cacao RAM). Especulando en el marcaje entre los ‘Faema’ y ‘Ferrys’, lanzó un ataque en Anglés, con la sola réplica de Elorza y Mendiburu. Elorza fue el verdadero héroe de la carrera... (El Mundo Deportivo, pàg. 8, del 18 de març de 1963). S’arribava a la meitat de la competició i la primera posició de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink la seguia ocupant José Pérez Francés, amb Fernando Manzaneque, segona posició, i Antonio Suárez, tercera posició.


El Mundo Deportivo, pàg. 8, del 18 de març de 1963

 

La penúltima cursa de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink fou el I Trofeu Nicolau Casaus (Gran Premi de Montanya Ignis). L’etapa fou un recorregut de 175 quilometres des de Barcelona fins a Lleida, passant per Ordal, un municipi de Subirats a l’Alt Penedès. “Ayer en Lérida, el guipuzcoano Mendiburu (M-Paloma) vencedor del ‘Trofeo Nicolás Casaus’ al esprint (G.P. ‘FAEMA’). Pérez Francés (Ferrys) segundo y Antonio Gómez Moral (Faema) tercero. Pérez Francés acumuló nueva ventaja sobre Manzaneque y Suárez siendo ya virtual vencedor de la ‘Challenge Drink’” (El Mundo Deportivo, pàg. 8, del 18 de març de 1963). Abans de l’última prova, els tres primers llocs de la classificació general quedaven ocupats per: José Pérez Francés, Fernando Manzaneque i Antonio Suárez.

 

L’última prova de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink fou el I Gran Premi Drink. “Echevarría triunfador en Montjuich de la última prueba puntuable. Pérez Francés, del equipo <<Ferrys>>, vencedor absoluto de la <<challenge Drink>> (…)(El Mundo Deportivo, portada, del 25 de març de 1963). La classificació final no va patir modificacions i els tres primers llocs els ocuparen José Pérez Francés, Fernando Manzaneque i Antonio Suárez. Ara bé, una reclamació de cursa va afectar la resolució de la segona i la tercera posició. “Habiéndose presentando una reclamación que afecta a la clasificación de la carrera <<Trofeo Nicolás Casaus>> y, por ende, a los puestos segundo y tercero de la clasificación de la <<Challenge Drink>>, queda supeditada la adjudicación de los mentados puestos, a la resolución que sobre dicha reclamación determine la Federación Española de Ciclismo(El Mundo Deportivo, pàg. 12, del 25 de març de 1963). Finalment, la Federació Espanyola de Ciclisme va donar raó a la reclamació i la classificació final fou: Pérez Francés, Antonio Suárez i Fernando Manzaneque.

 

 

Sens dubte, la primera edició de la Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink (1963) fou un èxit. El gran somni de Joaquim Sabaté Dausà va romandre viu durant 44 anys i va recórrer tota la geografia catalana. Malauradament va deixar d’organitzar-se per la manca de recursos econòmics, fet que també va ocórrer amb la prova de l’Escalada de Montjuïc.

 

El nostre humil homenatge a Joaquim Sabaté Dausà, i al seu treball, que formen part del patrimoni esportiu de Barcelona.

 

 

Raül Vázquez Coma

Cap comentari:

Publica un comentari