La ciutat de Barcelona gaudeix d’un museu olímpic i de l’esport, que es un referent en l’àmbit internacional, des de 2007. La seva construcció, i el fet que se situï al costat de l’estadi i l’anella olímpica es deu a Joan Antoni Samaranch, que plantejà el projecte a l’alcalde Joan Clos i a més va donar una part important de la seva col·lecció privada (La Vanguardia, 31 de gener de 2006).  La idea no era nova, perquè ja existia un altre museu de l’esport.   La primera noticia d’un museu dedicat a l’esport apareix el 1966. El mes d’octubre de 1996 es reuneix al Govern Civil la junta provincial d’Educación Física y Deportes, que era presidida pel Governador Civil, Tomás Garicano Goñi. En la Junta figurava com a vicepresident Joan Antoni Samaranch, que era a més el representant a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes; i també el regidor d’esports de la ciutat, Pau Negre.  En la reunió del 3 d’octubre acordaren, “crear un Centro de Estudios Deportivos, en el ...

Es curiós constatar que entre els milers de noms de carrers i places què hi ha a la ciutat de Barcelona, només uns pocs estan dedicats a esportistes i dirigents esportius; en canvi, salvat error o omissió, n’hi ha 136 que corresponen a sants; 52 a santes; 46 a doctors; també hi ha una nodrida representació eclesiàstica -13 pares de l’església, 8 cardenals, 5 bisbes i 5 canonges-; 11 ports, dels quals dos pertanyen a la Xina, i 6 almiralls. Segons el meu parer, no és gens proporcionat, sobretot tenint en compte la importància i el paper cabdal que l’esport té a la nostra societat, i especialment a la ciutat de Barcelona. La representació d’esportistes que donen nom a carrers o places de la ciutat és reduïda, només tres: Joaquim Blume , Ricard Zamora i Josep Samitier .   El carrer Joaquim Blume és el primer carrer dedicat a un esportista i està situat al costat del Palau d’Esports del carrer Lleida, i s’inaugurà amb motiu dels Jocs Mediterranis de 1955. Malg...