dimarts, 26 de juny de 2018

Fa cent anys, la primera cursa de marxa a Barcelona

La marxa ha estat una disciplina atlètica que ha aconseguit importants èxits internacionals per a l’esport català i espanyol. La primera vegada que apareix al programa olímpic, en categoria masculina, és a Londres (1908) però ja havia fet acte de presència als Jocs Intermedis celebrats a Atenes (1906). 
L’1 de desembre de 1917, La Vanguardia informava de la propera celebració d’un Concurs de Marxa: “puede ya considerarse como un hecho la organización del primer concurso de esta índole, que se organiza en Barcelona”. L’organització de la prova, prevista pel 27 de gener, requeia en l’Associació Esportiva Nova Unió, una entitat novella —nascuda l’any anterior— però que comptava amb el suport de la Federació Atlètica Catalana. El setmanari Stadium, en la seva edició del 16 de febrer de 1918, lamentava que en una ciutat com Barcelona, “no se hubiera realizado aún ninguna prueba de marcha atlética como la que se ha decidido a organizar la Nova Unió para subsanar esta falta”. Al final, per coincidir amb el campionat de rem la prova s’ajornà al 17 de febrer (El Mundo Deportivo, 15 de gener 1918).
Semanari Stadium: la primera cursa de marxa a Barcelona
Semanari Stadium: la primera cursa de marxa a Barcelona
Font imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya 
Els tres primers corredors a inscriure’s foren J. Cleríes i R. Calvet del F.C. Barcelona, i J. Xancó de l’Ateneu Enciclopèdic. Foren diverses personalitats i empreses que col·laboraren i aportaren premis en aquest esdeveniment, des de Joan Gamper, fins al president de l’Institut Kinesiteràpico, Garcia Alsina; així com el Reial Automòbil Club de Catalunya i la Casa Laplana i Capdevila (La Vanguardia, 27 de gener), el Reial Moto Club de Catalunya i la Penya Rhin (El Mundo Deportivo, 29 de gener). Els premis, entre els quals hi havia un cendrer, una ploma estilogràfica, un cronòmetre compta-passes i carteres de pell van estar exposats en un establiment de la Porta de l’Àngel (El Mundo Deportivo, 12 de febrer).
No es va descuidar cap detall, fins i tot es va constituir un Comitè d’Honor on figuraven l’alcalde de Barcelona, Manuel Morales; l’alcalde de Sarrià, Rafel Batlle (no seria agregat al municipi de Barcelona fins al 1921); i els presidents del Círculo del Liceu; RACC; Penya Rhin, R. Moto Club, Societat Carreres de Cavall, Institut Kinesiteràpico, la S.S. Pompeia i la Federació Atlètica Catalana (La Vanguardia, 16 de febrer).
Lamentablement la prova es va haver de suspendre per causa de la pluja i es va enrederir pel dia 24 de febrer (La Vanguardia, 17 de febrer). La sortida es va donar a les 9.30. S’havien de donar dues voltes a un circuit que sortia de la Diagonal-Tuset, pujava per l’Avinguda de Sarrià; plaça d’Artós; Major de Sarrià fins a la plaça de Sarrià; Passeig Bonanova; es baixava pel carrer Muntaner; es tombava pel carrer Madrazo fins a Balmes; i es baixava fins a agafar la Travessera i tornar a la Diagonal.
El guanyador de la prova —sortiren 34 participants— fou René Charlot, seguit del seu germà Albert —ambdós de la Societat Sportiva Pompeia—, i amb Selma del C.A.C. classificat en tercer lloc. 
Els germans Charlot, tots dos nascuts al país basc i de pares francesos, foren els pioners de la marxa al nostre país; i muntarien en els anys 20 i fins als anys 80 una tintoreria “Casa Charlot” en el carrer Aribau cruïlla amb el carrer València. 
Si bé aquesta primera prova la guanyà René, Albert seria el gran referent de la marxa catalana, havent rebut en 1987 la distinció de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Uns anys després, en 1922, Albert es proclamaria el primer campió d’Espanya de marxa en la distància de 50 kilòmetres. Aquesta prova l’organitzaria el club al qual Albert Charlot es vincularia posteriorment, el R.C.D. Espanyol. El primer campionat de Catalunya —distància 30 kilòmetres— no es disputaria fins al 1928, i veuria el triomf d’un altre històric de la marxa Guerau Garcia del F.C. Barcelona.