Barcelona sempre ha estat una ciutat amb una llarga tradició amb el ciclisme. Una de les proves desaparegudes més emblemàtiques va ser la Setmana Catalana de Ciclisme. Una prova que va debutar al març de 1963 amb el nom de Gran Setmana del Ciclisme Català – Challenge Drink . ( El Mundo Deportivo , portada, del 13 de març de 1963). L’entitat organitzadora d’aquesta prova va ser l’ Esport Ciclista Barcelona , un club que va ser fundat el 1929, any de l’Exposició Internacional de Barcelona.   El primer president de l’ Esport Ciclista Barcelona va ser Josep Santamaría Quintana, però, el president que va transformar l’entitat i li va donar una projecció internacional va ser Joaquim Sabaté Dausà, qui va presidir l’entitat des de 1962 fins al 2001, any de la seva mort. Cal destacar que, Joaquim Sabater va arribar a la presidència de l’entitat amb 31 anys, però, no li mancava l’experiència atès que formava part de la directiva des de feia 15 anys. Al llarg d’aquell...

Cartel de los I Juegos Deportivos de Barcelona © Arxiu Fundació Barcelona Olímpica A lo largo de toda su historia deportiva, Barcelona ha sido pionera y motor de innumerables eventos deportivos de relevancia, algunos de ellos muy singulares. A inicios de agosto de 1962, el alcalde de Barcelona, ​​José María de Porcioles, acompañado del concejal de Deportes, Alberto Assalit, informaban a los medios de comunicación de la organización de los I Juegos Deportivos de Barcelona en el marco de las Fiestas de la Mercè. “ Han cuidado directamente de esta afortunada revitalización del legado de Lucio Cecilio Optato, el delegado de los servicios de Relaciones Públicas, don Esteban Bassols, y el concejal ponente de Deportes, doctor don Alberto Assalit. A su sensibilidad se debe el ennoblecimiento de las próximas competiciones deportivas con el recuerdo de aquel patricio de la Barcino de dos mil años atrás, gracias a lo cual se refuerza la presencia de los monumentos y las evocac...

Cartell dels I Jocs Esportius de Barcelona © Arxiu Fundació Barcelona Olímpica Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d’innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d’ells molt singulars. A inicis de l’agost de 1962, l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, acompanyat del regidor d’Esports, Albert Assalit, informaven als mitjans de comunicació de l’organització dels I Jocs Esportius de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. “ Han cuidado directamente de esta afortunada revitalización del legado de Lucio Cecilio Optato, el delegado de los servicios de Relaciones Públicas, don Esteban Bassols, y el concejal ponente de Deportes, doctor don Alberto Assalit. A su sensibilidad se debe el ennoblecimiento de las próximas competiciones deportivas con el recuerdo de aquel patricio de la Barcino de dos mil años atrás, gracias a lo cual se refuerza la presencia de los monumentos y las evocaciones de nuest...

L’esport a Catalunya, des dels seus orígens, ha estat un fenomen molt arrelat al món polític. Si en el seu origen va estar molt lligat al món burgès i a l’entorn de la Lliga Regionalista, amb la instauració de la II República a Espanya, l’esport popular i republicà no va quedar al marge socialment. Aquesta politització va ser encara més potent a partir de l’ascens del nazisme al poder, i com a conseqüència, l’ús dels Jocs Olímpics de Berlín com a eina propagandística del III Reich. La instrumentalització de neteja d’imatge de cara a l’exterior, va generar un cert moviment internacional de boicot als esmentats Jocs berlinesos, creant unes sinèrgies de festivals i esdeveniments esportius de denuncia envers el feixisme, així com d’enaltiment del socialisme i el comunisme. Cal clarificar, que la majoria d’aquests moviments esportius obrers no qüestionaven l’ideari olímpic, però sí criticaven la política del CIO de mirar cap a un costat, quan l’opinió pública mundial es ...