Carmen Soriano Tresserra (1917-1996)   El Mundo Deportivo , del 18 de febrero de 1940, recogía unas interesantes declaraciones de la nadadora Carmen Soriano, en las cuales se lamentaba del poco interés de las mujeres españolas por la natación y abogaba por la necesidad de introducir la natación como practica obligatoria en las escuelas. Soriano, en sus reflexiones, se avanzaba a su tiempo: “ El deporte en España no cuenta desgraciadamente, con muchos años de existencia y muchísimos menos el deporte femenino. Debido a una serie de malentendidos y de reservas de orden moral, la natación ha sido de los últimos deportes que han aceptado las mujeres (...) se adapta mejor a nuestras cualidades físicas y no obliga a ningún esfuerzo extraordinario y es, sin duda, el único que desarrolla y modela de una manera proporcionada. (…) para el mejor desarrollo físico de nuestra juventud y para poder llegar a una auténtica clase internacional, la natación debie...

Carme Soriano i Tresserra (1917-1996) El Mundo Deportivo , del 18 de febrer de 1940, recollia unes interessants declaracions de la nedadora Carmen Soriano, en les quals es lamentava del poc interès de les dones espanyoles per la natació i advocava per la necessitat d'introduir la natació com practica obligatòria en les escoles. Soriano, en les seves reflexions, s'avançava al seu temps: “ El deporte en España no cuenta desgraciadamente, con muchos años de existencia y muchísimos menos el deporte femenino. Debido a una serie de malentendidos y de reservas de orden moral, la natación ha sido de los últimos deportes que han aceptado las mujeres (...) se adapta mejor a nuestras cualidades físicas y no obliga a ningún esfuerzo extraordinario y es, sin duda, el único que desarrolla y modela de una manera proporcionada. (…) para el mejor desarrollo físico de nuestra juventud y para poder llegar a una auténtica clase internacional, la natación debiera ser tan importa...

Fa uns dies l’escriptor, periodista i professor Rafael Vallbona em va regalar el llibre escrit per ell mateix Escalada a Montjuïc 1965-2007, l’ascens de la ciutat. M’ho va regalar en un dinar on també hi era l’amic Rubén Peris, president de La Volta a Catalunya i em va fer molta il·lusió perquè vaig col·laborar amb aquesta emblemàtica prova, que dirigia l’inoblidable Quim Sabaté, quan jo era responsable de promoció i esdeveniments esportius de l’Ajuntament de Barcelona del 1981 al 2005. Llegint el llibre vaig conèixer però, que trenta anys abans ja s’havia organitzat una pujada al castell de Montjuïc en bicicleta.  La primera notícia que he trobat a l’hemeroteca de La Vanguardia és del 14 de juny de 1931, l’any de l’arribada de la República. L’entitat promotora fou l’Agrupació Ciclista Montjuïc, “la Grupa”, com se li coneix en la família del ciclisme. Aquesta entitat va néixer en octubre de 1916, per tant en 2017 compleix cent anys. Ara ja forma part dels clubs centenaris de...

Podem assegurar que des de 1929, any que es celebrà l’Exposició Internacional de Barcelona, Montjuïc ha assolit mèrits per ser considerada la muntanya més esportiva del món, però, cal afegir, que durant molts anys també ha estat considerada la muntanya del motor per la gran quantitat de proves esportives, de dos i quatre rodes, que han passat pel seu asfalt fins a 1986.  La primera carrera de motocicletes va ser el desembre de 1932. La majoria d’articles sostenen que la idea d’utilitzar el circuit de Montjuïc parteix del pilot de cotxes alemany Rudolph Caracciola, que visità el Parc de Montjuïc abans o després de participar a la Pujada Internacional a la Rabassada, prova organitzada per la Penya Rhin, el 17 de maig de 1931. A partir d’aquest fet, l’entitat i el seu president, Joaquim Molins, comencen a treballar (Hace 80 años que se inuguró Montjuich Raymond Blancafort, El Mundo Deportivo 26 de juny 2013). No obstant, repassant l’hemeroteca, trobem que el mèrit, probablement, ...

El Saló esportiu més antic es el Saló de l’Automòbil. El I Saló de l’Automòbil i del Ciclo es va celebrar del 22 de març al 13 d’abril de 1913 al Turó Park, i fou organitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya sota el patronatge del rei Alfons XIII. En aquest Saló hi participaren marques com Benz, Peugeot o Ford, i la marca mítica espanyola, la Hispano Suiza, que havia obert una sucursal a París i aquell any s’havia imposat en diverses curses a França, tot causant sensació en el Saló de l’Automòbil de París amb el seu model Alfons XIII. Una altra marca present en el Saló fou Vermorel, la qual estava representada per Bernat Picornell, un dels pioners de la natació, i que escrivia d’aquest esport a El Mundo Deportivo (La Vanguardia, 20 de març de 1913). Picornell també era representant de la marca Panhard & Levassor i propietari del Gran Garage Moderno, que es trobava als carrers de Provença i Rosselló. El Saló també va tenir el seu toc solidari, ja que organitzà una festa per r...

 El 25 de febrer de 1962 Barcelona tornava a ser capital del motociclisme. Al Gran Premi d’Espanya de velocitat, que formava part del Mundial, i les 24 hores motociclistes de Montjuïc, que formaven part del campionat d’Europa de resistència, se li sumava ara la disputa del I Gran Premi d’Espanya de Motocròs, prova puntuable per al campionat del món de 250 cc.   Els antecedents els trobem al I Motocross Internacional organitzat el 21 de febrer de 1960 per un club novell que només comptava amb 36 socis: el Moto Club Ruta . Entre els promotors d’aquest club, i encarregat de la primera roda de premsa, hi havia Enrique Pérez de Rozas Sáez de Tejada, membre de la saga de fotoperiodistes que va iniciar Carles Pérez de Rozas Masdéu. El president de l’entitat era l’advocat Julián María Valón Cunillera. Una de les curiositats era els terrenys on es feia la prova, l’antic Golf Club Pedralbes, que estava situat a la urbanització Güell. Precisament Pérez de Rozas, en la seva inter...