La Copa Thäelmann

L’esport a Catalunya, des dels seus orígens, ha estat un fenomen molt arrelat al món polític. Si en el seu origen va estar molt lligat al món burgès i a l’entorn de la Lliga Regionalista, amb la instauració de la II República a Espanya, l’esport popular i republicà no va quedar al marge socialment. Aquesta politització va ser encara més potent a partir de l’ascens del nazisme al poder, i com a conseqüència, l’ús dels Jocs Olímpics de Berlín com a eina propagandística del III Reich. La instrumentalització de neteja d’imatge de cara a l’exterior, va generar un cert moviment internacional de boicot als esmentats Jocs berlinesos, creant unes sinèrgies de festivals i esdeveniments esportius de denuncia envers el feixisme, així com d’enaltiment del socialisme i el comunisme. Cal clarificar, que la majoria d’aquests moviments esportius obrers no qüestionaven l’ideari olímpic, però sí criticaven la política del CIO de mirar cap a un costat, quan l’opinió pública mundial es feia ressò de les polítiques racials i expansionistes del nacionalsocialisme alemany.

 

La culminació d’aquest moviment de boicot s’havia de culminar amb la celebració de l’Olimpíada Popular de Barcelona, i que l’aixecament militar de Franco, conduint a l’inici de la guerra civil, va truncar-hi. Aquesta Olimpíada Popular va ser impulsada i organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars (CCEP), creat el mes de març del mateix 1936.

 

Mesos abans d’aquella celebració, el mateix CCEP, va organitzar el seu primer esdeveniment amb la Copa Thaelmann. La mateixa copa, va ser impulsada per les següents entitats: l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant, l’Ateneu Obrer Martinenc, l’Ateneu Obrer de Sant Andreu, l’Ateneu Popular de Gràcia, la Biblioteca Cultural i Esportiva Avanti, el CADCI, el Casal Nacionalista Obrer del districte VI, el Centre Gimnàstic Barcelonès, el CD Júpiter, la Federació d’Alumnes i Exalumnes dels Grups Escolars de Barcelona i el FC Martinenc. El torneig es va emmarcar dins de les festes de commemoració de la II República, proclamada el mateix 12 d’abril de 1931 (La Vanguardia, pàg. 7, de l’11 d’abril de 1936). Tanmateix, tal era el lligam de l’esport amb la política que el propi nom de la competició va ser un homenatge i reconeixement al líder comunista i esportista alemany Ernst Thaelmann, detingut pels nazis el 1933.


La Vanguardia, pàg. 7, de l’11 d’abril de 1936

La festivitat es contextualitzava en un moment polític on el Front Popular a Espanya i el Front d’Esquerres a Catalunya havien guanyat les eleccions del mes de febrer de 1936. A més del futbol, el festival incloïa en el seu programa competicions de natació (a les Piscines de Montjuïc), boxa, atletisme, lluita i gimnàstica, amb l’objectiu de promoure l’esport popular.

 

L’1 d’abril de 1936, El Mundo Deportivo publicava un anunci, provinent del CCEP, en el qual, instava a clubs i futbolistes simpatitzants amb l’esperit popular, que s’adrecessin a inscriure’s a les oficines de la Secretaria Provisional del CCEP, al carrer del Carme de Barcelona (El Mundo Deportivo, pàg. 3, de l’1 d’abril de 1936). La selecció dels jugadors participants es va fer a través de la disputa de diversos partits. El diumenge 5 d’abril, es va disputar a l’Estadi de Montjuïc els primers partits de selecció, que continuarien al següent diumenge dia 9, aquesta vegada al camp del CADCI, a la Bordeta. La disputa dels partits de la Copa Thälmann, es diputarien els dies 12 i 13 del corresponent mes als camps de FC Martinenc i del CD Júpiter, ambdues entitats integrades dins del CCEP. El mateix CCEP, va rebre més d’un centenar de sol·licituds per participar-hi en les proves de selecció per jugar aquest torneig, reflectint la força que tenia l’esport popular a Barcelona (El Mundo Deportivo, pàg. 3, del 5 d’abril de 1936).


El Mundo Deportivo, portada, del 12 d’abril de 1936

Un dia abans de l’inici de les competicions, l’11 d’abril per la nit, s’organitzaria un gran acte d’apertura al Palau de Projeccions de Montjuïc, amb l’objectiu de presentar els actes i els esportistes que procedien de fora de Catalunya. Al mateix acte, es van produir exhibicions dels millors lluitadors i boxejadors, així com equips gimnàstics. Dintre de les exhibicions de lluita, van enfrontar-se Eduardo Zamora amb Felipe Sans i Enrique Catalunya amb Luis Bamala. Respecte a la exhibició de boxa, van participar boxejadors amateurs. L’acte va finalitzar amb un ball al vestíbul del Palau. Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i els diputats J. A. Trabal i Miguel Valdés (Partit Comunista de Catalunya), van ser els representants que van dirigir unes paraules al públic assistent (La Vanguardia, pàg. 13, de l’11 d’abril de 1936).

 

En el mateix torneig, participarien equips d’Astúries, Madrid i València. La celebració d’aquesta competició va significar un repte important pels organitzadors, per tal d’acollir la mobilització d’esportistes provinents de les altres tres comunitats espanyoles.

 

L’equip asturià va ser el vencedor de la Copa Thaelmann de futbol. Les semifinals es van jugar en el camp del Martinenc, on es va disputar el València-Astúries i el Madrid-Catalunya. Els asturians van vèncer 2 a 1 als valencians, mentre que en l’altre semifinal, els madrilenys van ser molt superiors als amfitrions. Dins dels actes previs, Jaume Miravitlles, representant de la Generalitat i que més tard es convertiria en el vicepresident del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular (COOP), va fer el llançament d’honor. La final es disputaria al camp del Júpiter. El partit va ser molt disputat, però finalment, els asturians van imposar-se per 2-1. El llançament d’honor el va realitzar Enrique Pérez Farrás, militar cap dels Mossos d’Esquadra. A la mitja part de la final, es van realitzar carreres de relleus 5x1000 metres, on van participar els equips de les quatre comunitats. Catalunya va sortir guanyadora (La Vanguardia, pàg. 13, del 14 d’abril de 1936).

 

Com a apunt final, davant del l’èxit en l’organització d’aquesta festivitat, el mateix CCEP va començar a moure els fils internacionals per organitzar l’esmentada Olimpíada Popular, a més de contactar amb els organismes polítics catalans i espanyols per aconseguir el recolzament, tan polític com financer per executar-la (Pujadas; Santacana, 2006: 119).

 

Luis Sánchez


Fonts:

Pujadas, Xavier; Santacana, Carles. L’altra Olimpíada, Barcelona’36. 2ª ed. Barcelona: Llibres de l’Índex, 2006.


Hemeroteques:

- La Vanguardia

- El Mundo Deportivo

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell