Enriqueta Soriano Tresserra (1920-1983) i la XIII Travessia al Port de Barcelona de 1940. El passat mes de maig, Juli Pernas escrivia en aquest mateix bloc un article dedicat a Carmen Soriano Tresserra (Pernas, 2020) , pionera de la natació, que va atresorar un palmarès envejable i va defensar la necessitat d'introduir la natació com a exercici obligatori a les escoles. En aquest nou post parlarem sobre Enriqueta Soriano Treserra, germana de Carmen Soriano Tresserra, qui va obtenir un històric triomf a la XIII Travessia a el Port de Barcelona de 1940. Primer de tot, proporcionarem una breu informació biogràfica-: Carme i Enriqueta Soriano van pertànyer al centenari Club Natació Barcelona (CNB). Enriqueta, com la seva germana gran, va ser una destacada nedadora a la piscina i en aigües obertes. Sens dubte, podem reconèixer a aquestes germanes com les grans dominadores de la natació femenina espanyola durant la dècada dels anys 30 i 40. Enriqueta Soriano també atresorava un...

Tomás Cola (1906-1938) de professió: boxejador i cinèfil Des de la fi de la Guerra Civil Espanyola s'havia tornat habitual que la premsa recollís en les seves portades els dies més significatius de l'essència ideològica del bàndol nacional. El Mundo Deportivo , per exemple, va estar fins a 1967 dedicant editorials i columnes d'aquests dies a les portades: el 26 de gener, dia de l'Alliberament de Barcelona; l'1 d'abril, dia que va finalitzar la guerra; el 18 de juliol, dia de l'alçament nacional; l'1 d'octubre, dia del Caudillo , data en què va ser elevat Franco a la direcció suprema de l'Estat espanyol; i el 12 d'octubre, Festa de la Raça. Es seguia justificant l'injustificable i recordant a la població, per si algú no se'n recordava, els qui havien estat els vencedors. La premsa, supervisada per la censura prèvia, s'havia convertit en un instrument més al servei de l'Estat i el seu obje...

L’esport a Catalunya, des dels seus orígens, ha estat un fenomen molt arrelat al món polític. Si en el seu origen va estar molt lligat al món burgès i a l’entorn de la Lliga Regionalista, amb la instauració de la II República a Espanya, l’esport popular i republicà no va quedar al marge socialment. Aquesta politització va ser encara més potent a partir de l’ascens del nazisme al poder, i com a conseqüència, l’ús dels Jocs Olímpics de Berlín com a eina propagandística del III Reich. La instrumentalització de neteja d’imatge de cara a l’exterior, va generar un cert moviment internacional de boicot als esmentats Jocs berlinesos, creant unes sinèrgies de festivals i esdeveniments esportius de denuncia envers el feixisme, així com d’enaltiment del socialisme i el comunisme. Cal clarificar, que la majoria d’aquests moviments esportius obrers no qüestionaven l’ideari olímpic, però sí criticaven la política del CIO de mirar cap a un costat, quan l’opinió pública mundial es ...

El batallador Luis Romero Un dels esports que van despertar les passions de la societat després de la Guerra Civil Espanyola va ser la boxa. Al maig de 1939, el Consejo Nacional del Deporte - Comité Olímpico Español nomenava al doctor barceloní Enrique Fernández Repeto, delegat provisional a Catalunya de la Federació Espanyola de Boxa, la missió inicial era depurar aquelles persones afectes a l'antic règim. “ Una vez más ha presidido el acierto en las designaciones que viene haciendo el C.O.E., recayendo también en esta ocasión el nombramiento en persona que une a su acendrado españolismo una inmejorable actuación deportiva, con larga experiencia del <<ring>> y de sus secretos… ” ( La Vanguardia , pàg. 9, del 18 de maig de 1939) . El 27 de juliol de 1939, es va celebrar la primera vetllada a l'Olympia. Al setembre, el mateix organisme va fer oficial el nomenament d'Antonio Portago, marquès de Portago, com a president de l...

Els Escacs mouen peces Com altres esports, els escacs va quedar malmès amb la Guerra Civil Espanyola, però un cop finalitzada va començar a recuperar-se de manera gradual, però amb fermesa. Fent una mica d'història, cal dir, que la Federació Catalana d'Escacs s'havia fundat el 2 d'agost de 1925 i el seu primer president va ser el doctor Esteve Puig Puig. Fins al final de la Guerra Civil Espanyola van ser dotze els presidents de la Federació Catalana d'Escacs. Només les Federacions Catalanes d'Atletisme i Futbol la van superar en nombre de presidents, però aquestes entitats havien estat fundades abans que la Federació Catalana d'Escacs, concretament la Federació Catalana de Futbol en 1900 i la Federació Catalana d'Atletisme en 1915.   L'activitat escaquista es va reiniciar poc després que les tropes "nacionals" entressin a Barcelona. La primera entitat a obrir les seves portes després de la Guerra Civil Espanyola va s...