(1.1) El Hipódromo de Can Tunis: el primer recinto deportivo de Barcelona (1883- 1934) Las carreras de caballos de disputan desde hace muchos siglos, pero, las carreras de caballos de estilo inglés aparecieron en España a mediados de los años treinta del siglo XIX de la mano del XI duque de Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1810-1844). El duque de Osuna, y otros aristócratas y nobles de la época, fundaron la llamada Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (1841), donde los duques de Osuna serían sus primeros dos presidentes: Pedro de Alcántara Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1841-1844) y Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1844-1878). La Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (SFCCE) fue entre 1841 y 2015 la única entidad española, reconocida a nivel internacional, que tenía la facultad para poder avalar y acreditar las genealogías y los resultados de las carreras de caballos en todo el territorio español. El principal objetiv...

(1.1) L’Hipòdrom de Can Tunis: el primer recinte esportiu de Barcelona (1883-1934) Les carreres de cavalls es disputen des de fa molts segles, però, les carreres de cavalls d’estil anglès van aparèixer a Espanya als mitjans dels anys trenta del segle XIX de la mà del XI duc d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1810-1844). El duc d’Osuna, i altres aristòcrates i nobles de l’època, van fundar l’anomenada Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (1841), on els ducs d’Osuna serien els seus primers dos presidents: Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1841-1844) i Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1844-1878). La Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (SFCCE) va ser entre 1841 i 2015 l’única entitat espanyola, reconeguda a nivell internacional, que tenia la facultat per poder avalar i acreditar les genealogies i els resultats de les curses de cavalls a tot el territori espanyol. El principal objectiu d’aquesta entitat era con...

A lo largo de toda su historia deportiva, Barcelona ha sido pionera y motor de innumerables eventos deportivos de relevancia, algunos de ellos muy singulares. En el siguiente escrito nos centraremos en los II Juegos Deportivos de Barcelona. La II edición de los Juegos Deportivos de Barcelona se organizó durante el mes de setiembre de 1963. El acontecimiento deportivo quedó enmarcado dentro de los festejos de las Fiestas de La Merced. [1] Sin duda, aún estaba muy vivo el triste recuerdo de la organización de la I edición de los Juegos Deportivos de Barcelona (1962), los cuales tuvieron que ser suspendidos a consecuencia de los trágicos sucesos meteorológicos que tuvieron lugar en la provincia de Barcelona [2] . En la II edición de los Juegos Deportivos de Barcelona se organizaron diferentes relevos de las antorchas, las cuales permanecieron encendidas durante todo el acontecimiento deportivo. “ La carrera de las antorchas fue el punto culminante luminoso de estos Juegos de Barcelona (…...

Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d'innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d'ells molt singulars. En el següent escrit ens centrarem en els II Jocs Esportius de Barcelona.  La II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es va organitzar durant el mes de setembre de 1963. L'esdeveniment esportiu va quedar emmarcat dins de les celebracions de les Festes de la Mercè [1] . Sens dubte, encara estava molt viu el trist record de l'organització de la I edició dels Jocs Esportius de Barcelona (1962), els quals van haver de ser suspesos a conseqüència dels tràgics successos meteorològics que van tenir lloc a la província de Barcelona [2] . A la II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es van organitzar diferents relleus de les torxes, les quals van romandre enceses durant tot l'esdeveniment esportiu. “ La carrera de las antorchas fue el punto culminante luminoso de estos Juegos de Barcelona (…) presenciad...

Molts dels esdeveniments i fets històrics de l’esport barceloní han estat relacionats amb les Festes de la Mercè. El 24 de setembre de 1912, el  Femina Natació Club  aprovà els seus estatus i el reglament intern, i elegí la junta directiva. Aquest és, probablement, el primer club femení de l’Estat espanyol. Un nucli reduït de dones de l’aristocràcia i de l’alta burgesia barcelonina practicaven i competien en alguns dels esports dels homes – tir, golf, tennis, hípica, patinatge, muntanyisme i esports de neu–, però la direcció de l’esport estava reservada als homes. Cal recordar que el moviment feminista estava fent els seus primers passos   al nostre país. El paper reservat a les dones en la societat de principis de segle no era gaire diferent del que havien desenvolupat segle rere segle:  ser submises esposes, afectuoses mares i bones mestresses de casa.  No obstant, quelcom estava canviant, algunes dones començaren a    reivindicar el dret a l’ed...

-->     Al meu entendre, la versió més encertada del motiu pel qual els aficionats blaugranes assisteixen a la Font de Canaletes és la que atribueix el mèrit a Esteve Sala i Vinyals (1881-1939), arrendatari del quiosc instal·lat al costat de la font a l’inici de l’any 1901 i aficionat del Barça, del qual arribaria a ser el vintè president (1934-1935). Els quioscos que s’havien instal·lat a Les Rambles eren originàriament de fusta. El quiosc de Canaletes té, a més, l’honor d’haver aconseguit el tercer lloc en el concurs que premiava els carrers, les façanes i els balcons decorats i il·luminats per la seva major originalitat i gust en les Festes de la Mercè de 1902 ( La Vanguardia , 1 d’octubre de 1902). El 1906 Esteve Sala encarrega al pintor Antonio Utrillo la decoració del quiosc. Tal com assenyalava Lluís Permanyer en la seva secció “ Establecimientos con historia ” publicada a La Vanguardia el 12 de juliol de 1987: “El kiosco tuvo una gran acogida y además c...