Els Jocs Olímpics de Barcelona’92 van suposar un impacte a la ciutat que podem resseguir en elements que van molt més enllà de les instal·lacions esportives o els resultats de les competicions. El llegat dels Jocs Olímpics el podem trobar en escultures, noms de carrers i places, objectes de regal o, com és el cas del que us volem presentar, una enigmàtica referència temporal que ens deixa entreveure el valor dels Jocs Olímpics com a referència històrica. Si mai heu visitat el terrat del Palau Güell, a Barcelona, pot ser que us hagi sorprès veure una silueta que recorda el cap de Cobi en una de les xemeneies. La similitud d’aquesta forma amb el cap de la mascota és més que evident. De fet, costa creure que pugui arribar a ser casual. A més, de manera menys òbvia, sota el cap de Cobi podem entreveure el logotip dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. Palau Güell – Diputació de Barcelona, modificació: FBO Com sabreu, el Palau Güell és un impressionant edifici de finals del segle XIX, situ...

Si pregunto als amants de l'olimpisme, i de l'esport en general, sobre la possibilitat que realitzin un exercici de memòria per recordar 20 imatges característiques dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, segurament, una d'elles tindria a veure amb les nostres dos protagonistes. D'una banda, Derartu Tulu (1972/03/21), va néixer a Bejoki, una localitat que pertany a la regió d'Oromia (Etiòpia), coneguda per ser lloc de naixement d'importants atletes africans com les germanes Dibaba (Ejegayehu i Tirunesh), Fatuma Roba o els germans Bekele (Tariku i Kenenisa, gran dominador de les proves de fons). Derartu Tulu pertanyia a una família humil que vivien de la ramaderia. Es va convertir en la primera dona africana de color que va guanyar un or olímpic. Aquest èxit històric el va aconseguir en la prova dels 10.000 metres llisos en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. En la mateixa distància, també va competir en els Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996 (quarta posici...

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina. A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuni...

Narcís Masferrer (1867-1941) © PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica.  El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?: “Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer,...

El primer cap de setmana de gener de 1917, al port de Barcelona, el Club de Mar de Barcelona organitzava el I campionat de Catalunya de rem. Encara no estaven constituïdes ni la Federació Espanyola (ho faria a la seu del R.C. Marítim el 1918), ni la Federació Catalana, que hauria d’esperar fins al 1922. En la competició participarien els tres clubs històrics: el Marítim, el R.C. Nàutic de Tarragona i el Club de Mar. La competició estava adreçada a bots de vuit remers i timoner; canots amb dos remers i timoner; ioles de mar per a quatre remers i timoner; i canoes amb dotze remers i timoner . I Campionat de Catalunya de Rem al port de Barcelona Font imatge  via ARCA Aquest any apareixen nous números de la col·lecció Biblioteca Los Sports dirigida per Elias i Juncosa. El volum 19, “Esgrima”, del qual és autor Manuel F. Creus i està il·lustrat pel pintor Antoni Utrillo, decorador del quiosc de la Font de Canaletes; i el volum 20, “Hockey”, de Josep Maria Alonso, que tenia...

Baró de Güell, president del Comité Olímpico Español © 1922 / Comité International Olympique Malgrat l’absència del seu nou president i membre del Comitè Internacional Olímpic, el baró de Güell, el Comitè Olímpic Espanyol es va reconstituir a Barcelona el 11 de gener de 1924, a la seu de la Societat de Carreres de Cavalls del Passeig de Gràcia, 32, i on també tenia la seu la Confederació Esportiva de Catalunya. Presidí l’acte el delegat interí Mariano de Rivera, el qual havia estat nomenat pel baró de Güell i assumiria la presidència fins el seu retorn d’Amèrica.  El nou consell rector del Comitè Olímpic Espanyol estava format per: Javier Peña, president de la Real Federació Atlètica Espanyola; Ricard Cabot, acudí en representació de la Federació Espanyola de Futbol; Josep Vidal Ribas Güell, president de la Reial Federació Espanyola de Lawn - Tennis; Josep Masriera, assistí com a delegat de la Federació Espanyola de Natació Amateur que estava presidida per Bernat Picorne...

                                                        Dedicat al Dr. R. Balius i Juli L’heroi i semidéu mitològic grec Herakles, fill de Zeus, l’Hércules dels romans, atresora en el seu currículum una estreta relació amb l’olimpisme i Barcelona. Aquesta relació li ve de fa molt de temps, de fet, tant el poeta líric de la Grècia clàsica Píndar, a la seves Odes triunfals, com més tard, el geògraf e historiador Pausànias, a la seva Descripció de Grècia, sostenen que la paternitat/fundació dels Jocs de l’Antiga Grècia, que es feien al santuari d’Olimpia, és debien a aquest personatge i a un dels treballs –l’encarregaren dotze- que va haver de complir a les ordres Euristeu, després d’haver matat als seus propis fills.  Hi ha altres versions del naixement dels Jocs que es manteniren durant diversos segles, però aquesta és la versió més difos...