En tiempos de la II República, el papel de la mujer en el deporte fue creciente. Tal y como vimos en el reciente artículo sobre el primer torneo femenino de ajedrez, disputado en la sede del Club d’Escacs Barcelona , las mujeres cada vez tenían un papel más participativo en el ámbito deportivo. Enmarcado en este contexto, en agosto de 1932, l’Sport Ciclista Català, club fundado en 1912 y decano del ciclismo catalán, decidió planificar una “cursa ciclista para señoritas” para finales de ese mismo año. Finalmente, la cursa se celebraría el 27 de noviembre de 1932, en un circuito dentro del Parc de la Ciutadella. Previamente, también se celebrarían dos cursas, una para niños y otra para niñas. El parque se llenó de público, aprovechando que las carreras se disputaron en domingo y favorecidas por la celebración de dos cursas infantiles previas, lo que provocó que las familias acudiesen al completo. Tal afluencia llegó a dificultar la celebración de las carreras, necesitando la intervenci...

En temps de la II República, el paper de la dona en l'esport va ser creixent. Tal com vam veure en el recent article sobre el primer torneig femení d'escacs, disputat a la seu del Club d'Escacs Barcelona , ​​les dones cada vegada tenien un paper més participatiu en l'àmbit esportiu. Emmarcat en aquest context, l'agost de 1932, l'Sport Ciclista Català, club fundat el 1912 i degà del ciclisme català, va decidir planificar una "cursa ciclista per senyoretes" amb la idea de disputar-se a finals d'aquell mateix any. Finalment, la cursa es celebraria el 27 de novembre de 1932, en un circuit dins el Parc de la Ciutadella. Prèviament, també es celebrarien dues curses, una per a nens i una altra per a nenes. El parc es va omplir de públic, aprofitant que les carreres es van disputar en diumenge i afavorides per la celebració de dues curses infantils prèvies, el que va provocar que les famílies acudissin al complet. Tal afluència va arribar a dificultar la c...

El deporte en Cataluña, desde sus orígenes, ha sido un fenómeno muy arraigado con el mundo político. Si en su origen estuvo muy ligado al mundo burgués y al entorno de la Lliga Regionalista , con la instauración de la II República en España, el deporte popular y republicano no quedó al margen socialmente. Esta politización fue aún más potente a partir del ascenso del nazismo al poder, y como consecuencia, el uso de los Juegos Olímpicos de Berlín como herramienta propagandística del III Reich. La instrumentalización de limpieza de imagen de cara al exterior, generó un cierto movimiento internacional de boicot a dichos Juegos berlineses, creando unas sinergias de festivales y eventos deportivos de denuncia contra el fascismo, así como de ensalzamiento del socialismo y comunismo. Hay que clarificar, que la mayoría de estos movimientos deportivos obreros no cuestionaban el ideario olímpico, pero sí criticaban la política del COI de mirar hacia un lado, cuando la opinión...

L’esport a Catalunya, des dels seus orígens, ha estat un fenomen molt arrelat al món polític. Si en el seu origen va estar molt lligat al món burgès i a l’entorn de la Lliga Regionalista, amb la instauració de la II República a Espanya, l’esport popular i republicà no va quedar al marge socialment. Aquesta politització va ser encara més potent a partir de l’ascens del nazisme al poder, i com a conseqüència, l’ús dels Jocs Olímpics de Berlín com a eina propagandística del III Reich. La instrumentalització de neteja d’imatge de cara a l’exterior, va generar un cert moviment internacional de boicot als esmentats Jocs berlinesos, creant unes sinèrgies de festivals i esdeveniments esportius de denuncia envers el feixisme, així com d’enaltiment del socialisme i el comunisme. Cal clarificar, que la majoria d’aquests moviments esportius obrers no qüestionaven l’ideari olímpic, però sí criticaven la política del CIO de mirar cap a un costat, quan l’opinió pública mundial es ...

Revisant l’hemeroteca digital d’El Mundo Deportivo del 19 de gener de 1919, en un dels seus titulars parlava del “Ressorgiment de la Federació Atlètica Catalana”. S’havien modificat els Estatuts i s’havia elegit un nou Consell Superior o Directiu presidit per August Pi i Sunyer, i on apareixien acompanyant-lo personatges de la rellevància de Joan Ventosa i Calvell, Àlvar Presta, Bernat Picornell, Narcís Masferrer, Jaume Garcia Alsina, Josep Elias i Juncosa o Joan Gamper.  August Pi i Sunyer August Pi i Sunyer no és un personatge qualsevol, va ser catedràtic de medicina a les Universitats de Sevilla i Barcelona; president de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i diputat a les Corts Espanyoles pel Partit Republicà Català de 1918 a 1923, any que deixà l’escó després del cop d’Estat de Primo de Rivera. Durant la II República ocupà un bon nombre de càrrecs fins que s’exilià amb la seva família a Veneçuela. Formava part d’una família esportista i republicana, on també des...