Fa 70 anys... I Gran Premi d’Espanya d’Automobilisme, prova puntuable per al Campionat del Món de Fórmula 1 (1951)
La primera competició d’automobilisme
disputada en circuit a l’estat espanyol va ser la Copa Catalunya, la qual es va
celebrar al Circuit del Baix Penedès, primer circuit automobilístic i
motociclista utilitzat a Catalunya, el 28 de maig del 1908. L’entitat que va organitzar
aquest esdeveniment esportiu va ser l’Automòbil Club de Barcelona, entitat que es
convertiria amb el pas del temps en el Reial Automòbil Club de Catalunya (1906).
Al 1921, la Penya Rhin va organitzar el I
Campionat d’Espanya d’Automobilisme, que també seria conegut com el Gran Premi
Penya Rhin.
Per altra banda, també cal recordar que,
en el marc de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, durant els mesos
de setembre i octubre, es van organitzar diverses competicions de motor. En el
cas concret de l’automobilisme es van disputar la Setmana Internacional
Automobilista, el Gran Ral·li Internacional de l’Exposició i les Pujades de
l’Exposició (Montjuïc) i l’Arrabassada.
A l’octubre del 1951, les competicions de
motor de quatre rodes agafaven el relleu a les competicions de dues rodes a
Barcelona. La ciutat refermava la seva capitalitat esportiva en el món del
motor i tornava a respirar-se benzina. Només hi havia una altra ciutat europea,
Monza (Itàlia), que podia presumir d’haver organitzat dos grans premis de motor,
els quals es disputaven a l’autòdrom de la ciutat italiana.
El Campionat del Món de Fórmula 1 s’havia
iniciat l’any anterior (1950) i constava de set proves de les quals sis es
feien a Europa (Anglaterra, Mònaco, Suïssa, Bèlgica, França i Itàlia) i la
prova restant als Estats Units (Circuit d’Indianapolis). Cap pilot espanyol
apareixia a la graella d’aquest primer campionat del món.
El primer títol de campió del món d’automobilisme,
atorgat per la Federació Internacional d’Automobilisme, va ser pel pilot italià
Giuseppe Farina, conduint un Alfa Romeo, en segon lloc, va
classificar-se el pilot argentí Juan Manuel Fangio i en tercera posició el
pilot italià Luigi Fagioli, tots dos també conduint un Alfa Romeo.
El circuit de Pedralbes tenia unes
dimensions d’una mica més de 6 kilòmetres i comprenia els carrers de Numància,
el Passeig de Manuel de Girona, l’Avinguda de la Victòria
(actual Avinguda de Pedralbes) i l’antiga carretera de Cornellà de Llobregat a
Fogars de Tordera. Cal esmentar que no era un circuit nou, ja que el Circuit de
Pedralbes havia estat inaugurat el 27 d’octubre del 1946 amb motiu d’una
competició internacional de cotxes (VIII Gran Premi Rhin - V Copa Barcelona). El Circuit de Pedralbes era ràpid, però calia
fer un manteniment perquè estigués apte per la celebració d’una prova del
Campionat del Món. Una bona mostra d’aquest fet va ser que pocs dies abans de
la competició els tècnics municipals estaven treballant en el condicionament de
l’asfalt.
La responsabilitat d’organitzar l’última prova
del calendari del Campionat del Món de Fórmula 1 de 1951 va recaure sobre la Penya Rhin. Una entitat fundada el
1916, presidida en aquell moment per l’industrial i apassionat per
l’automobilisme, Joaquim Molins, i que ja havia tingut experiències en
organitzar proves automobilístiques de gran nivell en anys anteriors.
El Gran Premi d’Espanya, organitzat al
Circuit de Pedralbes, es presentava emocionant i amb una gran expectació, sobretot
després que, a la penúltima prova del Campionat del Món, organitzada a Monza,
el pilot italià Alberto Ascari guanyes la competició i el pilot argenti Juan
Manuel Fangio es retires del Gran Premi. Els tres primers classificats del Campionat
del Món (Juan Manuel Fangio, Alberto Ascari i José Froilán) arribaven a
Barcelona amb opcions de guanyar el campionat.
El triomf a Barcelona va ser per al pilot Juan Manuel Fangio, conduint un Alfa Romeo 159, en segon lloc, va classificar-se l’argentí José Froilán, amb un Ferrari 375, i en tercera posició, va arribar el pilot italià Giuseppe Farina, conduint un Alfa Romeo. L’altre candidat, Alberto Ascari, va finalitzar en quarta posició.
Amb aquest triomf, el carismàtic Juan
Manuel Fangio, es va proclamar campió del II Campionat del Món de Fórmula 1.
En aquesta prova del Campionat del Món
organitzada a Barcelona, cal destacar la bona competició que va realitzar el
pilot barceloní Francisco Godia (Paco
Godia), qui finalitzaria en desena posició, conduint un Maserati Milano. Paco Godia va
ser, juntament amb Joan Jover, el primer pilot català en debutar a la Fórmula
1.
La tribuna d’honor del Gran Premi
d’Automobilisme de 1951 estava composada per autoritats civils, militars i
esportives. Destacaren Manuel Falcó, duc de Montellano i president del Reial
Automòbil Club d’Espanya, Felipe Acedo Colunga, governador civil, Francesc
Quintana, president del Reial Automòbil Club de Catalunya, o Joaquim Molins,
president de la Penya Rhin. Tots els mitjans de comunicació es van desfer en
grans elogis amb l’equip organitzador.
Malgrat l’èxit esportiu i organitzatiu del
Campionat del Món de Fórmula 1, Barcelona no va acollir cap prova del Campionat
del Món de Fórmula 1 l’any següent.
El Gran Premi d’Automobilisme, puntuable per al Campionat del Món de Fórmula 1, no tornaria a fer-se al Circuit de Pedralbes fins al 1954, i més de vint anys després aniria camí al Circuit de Montjuïc (1969, 1971 i 1975), quan es simultaniejava el Gran Premi d’Espanya amb el Circuit del Jarama (Madrid), el qual anys després seria substituït pel Circuit de Jerez i pel Circuit de Catalunya a Montmeló.
Crèdits dels documents: © Arxiu Fundació Barcelona Olímpica
Per a més informació i consultes d'arxiu i biblioteca, pot contactar: ceosamaranch@fbolimpica.es
Raül
Vázquez Coma
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada