Després dels reeixits mundials disputats el 1951 i 1954 –l’altra edició disputada a Espanya es va celebrar a Madrid el 1960, i Portugal va conquerir el primer lloc amb Espanya classificada en segon lloc– la ciutat comtal tornava a esdevenir capital de l’hoquei patins tot albergant el mundial de 1964. En les darreres quatre edicions, l’última a Santiago de Xile (1962), Portugal havia pujat al més alt del pòdium, però tothom esperava que la ciutat talismà, com havia passat el 1951 i 1954, ajudés a la selecció a conquerir el triomf. A més, aquest any, la selecció havia guanyat la copa Llatina i el prestigiós torneig de Montreux.    El mundial es va disputar al Palau d’Esports del carrer Lleida del 23 al 31 de maig de 1964. Van participar Alemanya (Occidental), Argentina, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Japó, Portugal, Suïssa, Uruguai i Espanya. Per primera vegada des que s’iniciaren els campionats del món (1936) participava un equip asiàtic. Precisament per ajudar al ...

--> Com ja va succeir el 1951, el Pabellón del Deporte de Barcelona va acollir del 27 de maig al 6 de juny el Mundial i Europeu d’hoquei sobre patins. Tothom confiava que jugant a casa es podia tornar a repetir l’èxit de 1951, sobretot després d’aconseguir que el gran golejador Tito Mas tornés a agafar l’ stick i es calcés els patins. El mèrit se li ha d’atribuir a Joan Antoni Samaranch, màxim responsable de l’organització i amic personal del jugador, i al seleccionador de l’equip Francesc Platón. Un dia abans de l’inici del campionat, Manuel del Arco va entrevistar Samaranch en la seva secció Mano a Mano de La Vanguardia . En l’entrevista desvetllava alguns secrets. L’hoquei sobre patins era un esport important, sobretot per tres motius: “primero, porque considero que al jugador español le cuadra estupendamente; segundo, porque la espectacularidad encaja en nuestro público; y tercero, porque era una cosa que acababa de nacer sin rencillas ni rivalidades entre clubs”. L’o...