(1.2) L’Hipòdrom de Can Tunis: el primer recinte esportiu de Barcelona (1883-1934) Ben aviat, l’Hipòdrom de Can Tunis va servir com una instal·lació esportiva per a una entitat de la ciutat, la Societat de Tir al Colomí de Barcelona, els quals van organitzar la seva primera competició al 1887. “ En el Hipódromo del Fomento de la Cría Caballar de Cataluña inauguróse anteayer tarde el tiro de pichón, diversión exótica en esta capital (…) El sitio escogido en el Hipódromo para la instalación del Tiro está situado en la pelouse, cerca las barracas que sirven de restaurant y para las apuestas mutuas. Forma un cuadrilátero, cercado por una pequeña verja de alambre. ” ( La Vanguardia , pàg. 3, del 4 de juny de 1887). ©  Có de Triola, Josep Maria  - Arxiu Fotogràfic de Barcelona El 21 de març de 1897, la premsa es va fer ressò de l’organització d’un partit de polo. “ Ayer se jugó en el Hipódromo un partido de polo, en el que tomaron parte varios socios de dicho centro. A la fiesta asi...

(1.1) L’Hipòdrom de Can Tunis: el primer recinte esportiu de Barcelona (1883-1934) Les carreres de cavalls es disputen des de fa molts segles, però, les carreres de cavalls d’estil anglès van aparèixer a Espanya als mitjans dels anys trenta del segle XIX de la mà del XI duc d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1810-1844). El duc d’Osuna, i altres aristòcrates i nobles de l’època, van fundar l’anomenada Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (1841), on els ducs d’Osuna serien els seus primers dos presidents: Pedro de Alcántara Téllez-Girón i Beaufort Spontin (1841-1844) i Mariano Téllez-Girón y Beaufort Spontin (1844-1878). La Sociedad de Fomento de la Cría Caballar de España (SFCCE) va ser entre 1841 i 2015 l’única entitat espanyola, reconeguda a nivell internacional, que tenia la facultat per poder avalar i acreditar les genealogies i els resultats de les curses de cavalls a tot el territori espanyol. El principal objectiu d’aquesta entitat era con...

Una instal·lació desconeguda: els camps d'entrenament del FC Barcelona a Gràcia El FC Barcelona de la postguerra va patir, com a cap altre club de la ciutat, l'arribada del règim feixista. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es van dur a terme diverses actuacions per part de les noves autoritats. D'una banda, la depuració de directius, empleats i socis, i el canvi de nom i escut de l’entitat. De Futbol Club va passar a ser Club de Futbol; i de les quatre barres vermelles de la senyera de l'escut, es van passar a ser dues barres vermelles. D'altra banda, el club havia de fer front a la temporada amb jugadors inhabilitats per haver-se quedat a Mèxic o França durant la Guerra Civil Espanyola. I el seu estadi de Les Corts, precisava ser purificat de maçons, catalanistes, rojos i protestants. La reobertura de l'estadi de les Corts es va realitzar el 29 de juny de 1939 amb un festival patriòtic-esportiu, en el qual van onejar a...

Molta gent de l’esport sap que l’Estadi de La Foixarda es troba a Montjuïc i s’hi practica el rugbi, però no tothom sap que aquest és un estadi amb història, i que pot presumir d’ésser el més antic d’Espanya: aquest estadi fou batejat amb el nom d’Estadi Català.   La necessitat de construir un Parc d’Esports i un Estadi era una prioritat per a les societats esportives i els dirigents catalans iniciada la segona dècada del segle XX. Entre els principals promotors de la seva necessitat hi havia Narcís Masferrer, però molt especialment Josep Elias i Juncosa. El primer emplaçament del qual es va parlar era a La Diagonal; així ho podem constatar en un article de La Vanguardia , que fou publicat el 24 de febrer de 1914: “Que se estudie el emplazamiento de un gran parque de sports sumamente indicado al extremo occidental de la Gran Vía Diagonal, en su punto de contacto con las estribaciones inferiores de San Pedro Mártir, previos los estudios necesarios para que dicho...

Dedicat a Antonio Hervás, barraquista de Can Valero i fundador del club de beisbol de Sant Boi Montjuïc és, sens dubte, la muntanya més esportiva del món, però també ha estat un espai on va proliferar el barraquisme. Tal com assenyalen J. Fabre i J.M. Huertas en el llibre Tots els Barris de Barcelona (vol. 4): “cal situar l’aparició de les primeres barraques a Montjuïc als voltants de 1870, quan hom procedeix a una explotació intensiva de les praderes” (...) Hom arribà a comptabilitzar 6.478 barraques poc abans del 1929”. El motiu del creixement del barraquisme està relacionat amb l’Exposició Internacional de 1929, quan milers d’immigrants (fonamentalment de Múrcia, Aragó i Galícia) es van traslladar a Barcelona per treballar en les obres públiques que es feien a Montjuïc (Poble Espanyol, Teatre Grec, Estadi, etc.) i en les de la línea del metro transversal . Anys més tard, finalitzada la Guerra Civil, la muntanya va tornar a rebre milers de persones que fugien del cam...