El Criterium de los Ases va néixer per iniciativa de El Mundo Deportivo –la idea sorgí del periodista Juan Fina–, i el Club Natació Barcelona com un festival benèfic per recaptar fons per als hospitals de Barcelona. L’objectiu de la competició, que se celebrà el 5 d’agost a la piscina de La Escollera, era “poner en lucha  a todos los deportistas “fenómenos” de Barcelona o que se hallan actualmente en Barcelona  (excepto los especializados  en natación) para proclamar cuál de ellos es el más rápido nadador” (El Mundo Deportivo, 30 de juliol de 1933). La distància que havien de nedar els esportistes era de 33 metres. De la primera llista de participants destacaven tres noms, el boxejador cubà de pes ploma Kid Chocolate, que havia estat campió del món i estava de gira, i els tennistes Maier i Saprissa. Enric Maier gaudia de gran reconeixement, ja que l’any anterior s’havia proclamat campió de Wimblendon en dobles mixtos, tot formant parella amb la nord-americana Elisabeth R...

 La idea de fer una Copa del Món d’Hoquei s’atribueix al Mariscal de l’Exèrcit de l’Aire pakistanès Nur Khan, que proposà a Patrick Rowley, editor de la revista World Hockey , i aquest la presentà a la Federació Internacional d’Hockey. La proposta fou aprovada pel comitè executiu d’aquest organisme en la reunió celebrada en Bruseles el 12 d’abril de 1970, i es decidí que la primera edició seria organitzada a Lahore en Pakistan del 10 al 24 de febrer de 1971. La configuració dels grups va quedar definida a principis de gener. En el grup A estaven França, Alemanya, Argentina, Kenya i Índia, cap de sèrie, per ser finalista als Jocs Asiàtics (1970) i bronze als JJOO de Mèxic (1968). En el grup B figuraven Holanda, Espanya, Austràlia, Japó i Pakistan, el gran dominador de l’hockey sobre gespa en aquests anys, campió olímpic a Mèxic i als Jocs Asiàtics. El conflicte que arrossegaven Pakistan i Índia com a conseqüència de la Guerra de d’Alliberació de la regió pakistanesa de Ban...

En la pàgina web de la Federació Espanyola d’Esports de Gel es fa referència al fet que l’esport de l’hoquei gel es va començar a practicar a Espanya a inicis de la dècada de 1920, es construí una pista artificial a Madrid i participa el 1923 en una competició internacional, però podem considerar com a punt d’arrencada la inclusió d’aquest esport quan s’enquadra a la Federació Espanyola d’Hoquei i Patinatge, creada el 1943 i presidida per Juan Manuel Sainz de los Terreros. Precisament el 1948 Joan Antoni Samaranch parlava d’aquest esport i de les dificultats de promocionar-lo. “Sin embargo este escollo puede ser superado pronto. En Suiza fabrican máquinas especiales que permiten en invierno helar las piscinas. Esta maquinaria, en verano, puede ser utilizada para fabricar barras de hielo con destino a la industria, lo que la hace fácilmente amortizable. ¿No podría nuestro ayuntamiento, que en estos últimos meses se interesa tanto por las cuestiones del deporte, adquirir una instalac...

Es curiós constatar que entre els milers de noms de carrers i places què hi ha a la ciutat de Barcelona, només uns pocs estan dedicats a esportistes i dirigents esportius; en canvi, salvat error o omissió, n’hi ha 136 que corresponen a sants; 52 a santes; 46 a doctors; també hi ha una nodrida representació eclesiàstica -13 pares de l’església, 8 cardenals, 5 bisbes i 5 canonges-; 11 ports, dels quals dos pertanyen a la Xina, i 6 almiralls. Segons el meu parer, no és gens proporcionat, sobretot tenint en compte la importància i el paper cabdal que l’esport té a la nostra societat, i especialment a la ciutat de Barcelona. La representació d’esportistes que donen nom a carrers o places de la ciutat és reduïda, només tres: Joaquim Blume , Ricard Zamora i Josep Samitier .   El carrer Joaquim Blume és el primer carrer dedicat a un esportista i està situat al costat del Palau d’Esports del carrer Lleida, i s’inaugurà amb motiu dels Jocs Mediterranis de 1955. Malg...