Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta nadadors

Serie: Pasajes deportivos de la posguerra (1939-1945) IX

Imatge
La familia Granados unidos por el agua Repasando la hemeroteca de El Mundo Deportivo , el día 24 de abril de 1940, encontré la noticia de que Enrique Granados Gal retornaba al club de toda su vida, el Club Natación. Barcelona (CNB). El currículum de este nadador y waterpolista –ahora en funciones de entrenador- era espectacular: campeón de España de 100 metros libres (1923); campeón de España de waterpolo de 1917 a 1920 y olímpico con el equipo de waterpolo en los Juegos Olímpicos de Amberes (1920) y París (1924). De la estancia en Amberes, Enrique Granados Gal se trajo una enseñanza importante que transformó el estilo de nadar en nuestro país. Allí observó, por primera vez, como los nadadores estadounidenses empleaban un estilo de nadar nuevo, el crol, entre ellos Duke Kahanamoku, un nadador de origen hawaiano, que se había proclamado campeón olímpico en los 100 metros libres en los Juegos Olímpicos de Estocolmo (1912) y Amberes (1920). De regreso a Barcelona, Enri...

Sèrie: Passatges esportius la postguerra (1939-1945) IX

Imatge
L a família Granados units per l'aigua Repassant l'hemeroteca de El Mundo Deportivo , el dia 24 d'abril de 1940, vaig trobar la notícia que Enric Granados Gal retornava al club de tota la seva vida, el Club Natació. Barcelona (CNB). El currículum d'aquest nedador i waterpolista -ara en funcions d’entrenador- era espectacular: campió d'Espanya de 100 metres lliures (1923); campió d'Espanya de waterpolo de 1917 a 1920 i olímpic amb l'equip de waterpolo en els Jocs Olímpics d'Anvers (1920) i París (1924). De l'estada a Anvers, Enric Granados Gal es va portar un ensenyament important que va transformar l'estil de nedar al nostre país. Allà va observar, per primera vegada, com els nedadors nord-americans empraven un estil de nedar nou, el crol, entre ells Duke Kahanamoku, un nedador d'origen hawaià, que s'havia proclamat campió olímpic en els 100 metres lliures en els Jocs Olímpics d'Estocolm (1912) ...

Les primeres piscines de Barcelona

Imatge
 Des del segle XIX i fins a la meitat de la segona dècada del segle, el port i les platges de la Barceloneta de Barcelona han estat escenari de les competicions de natació i waterpolo. Com podem veure en l’article del blog BarcelonaSportiva publicat el 5 de març de 2014, en la I Festa de la Mercè (1871) ja es va celebrar una regata de nadadors. Posteriorment el port acull el I Campionat d’Espanya de natació el 1907, organitzat pel C.N Barcelona; el primer partit de waterpolo o polo aquàtic el 1908; la Copa Nadal el 1908; i els campionats de Catalunya de natació el 1918, que serien organitzats pel CN Atlètic Barceloneta fins que el 1921 agafà el relleu la Federació Catalana de Natació. El primer disseny d’una piscina té com a promotor Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de jardins municipals de Barcelona, que l’havia inclòs dins d’un Parc de Sports al final de la Diagonal, projecte, però, que al final no es va dur a terme ( Stadium , 16 de febrer de 1918). El mèrit ...