dimecres, 28 de juny de 2017

La piscina vella del Club Natació Barcelona (1924).

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina.
A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuniren per veure el projecte (planells i projeccions) presentat per l’arquitecte Jaume Mestres —el mateix que estava construint l’Estadi Català a la pedrera de la Foixarda, i qui era president de la Federació Catalana i Espanyola de Natació—, i alhora explicar els detalls de la seva construcció. 
El 13 de novembre de 1920, Emili Solé i Brufau, directiu, secretari i un dels fundadors del Club Natació Barcelona escrivia en Stadium un article (“Pro piscinas y natación”) el qual volia cridar l’atenció de les institucions: “porque la natación no es solo una necesidad dentro de la higiene, sino que es un factor imprescindible para el género humano, si se quiere conservar sano, fuerte y vigoroso”. En la mateixa línia escrivia al gener de 1921 Elias i Juncosa: “uno de nuestros más caros ideales, que hemos venido acariciando durante largos años de actuación pro sport, la de poseer piscinas en Barcelona” (Stadium, 29 de gener de 1921).

La piscina del Club Natació Barcelona
La piscina del Club Natació Barcelona 
Font imatge via ARCA


Poc abans de col·locar la primera pedra, el mateix Elías i Juncosa va escriure un article on hi ha profusió de planells on es detallava les característiques de la piscina (D’ací d’allà, març de 1921). A més, cal recordar que Barcelona aspirava a organitzar els Jocs Olímpics de 1924.

La primera Piscina de Barcelona
Font imatge via ARCA

La primera pedra es va col·locar el 17 d’abril de 1921. La piscina es va construir a l’escullera de Llevant, al costat de l’edifici social i a prop dels tallers de la Societat Nuevo Vulcano. En l’acte van parlar el president del club, el cirurgià Francesc Puig i Sureda, el president de la comissió de cultura, Nicolau d’Olwer, que representava a l’alcalde Antoni Martínez i el president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch. “Las altas representaciones antes citadas suscribieron el acta, que fue encerrada en un bote de vidrio juntamente con un ejemplar de la revista “Stadium”, en el que se publicaron planos y perspectivas de la piscina, de una de las invitaciones repartidas para asistir a la bendición, de una insignia del club y de una hoja de inscripción al empréstito emitido. Juntamente con el referido bote fueron encerrados en la piedra todos los periódicos diarios y revistas deportivas de Barcelona que, cual al nuestro, se han venido ocupando con interés de la ceremonia a la que hacemos referencia” (La Vanguardia, 19 d’abril de 1921).

Piscina Club Natació Barcelona
Pro piscines i natació
Font imatge via ARCA

La inauguració extraoficial, sense autoritats, es va efectuar el 18 de juny de 1922 amb una prova de relleus amb un final fora de programa. La piscina encara no era coberta. Aquell dia, “de los cuatro lados de la piscina, al unísono casi, como impulsados por un mismo resorte, se sumergieron todos los espectadores en medio de la mayor algarabía y en medio de unos hurras fuertes y estrepitosos al club” (La Jornada Deportiva, 19 de juny de 1922). 

A principis de 1924 la tasca del club tenia el reconeixement del Ministerio de Instrucción Pública, conferint-li així la Utilitat Pública (La Vanguardia, 25 de gener de 1924). Abans de la inauguració es va produir el relleu al capdavant del C.N. Barcelona, Bernat Picornell abandonava la presidència i el substituïa Ròmul Bosch i Catarineu. La piscina coberta amb aigua temperada es va inaugurar el 23 de març de 1924. Cal assenyalar, com a curiositat, que l’aigua utilitzada era la del mar. “La piscina del C.N.B. será la primera del mundo que con el agua del mar, tendrá calefacción, toda vez que las existentes con este adelanto son de agua dulce” (La Vanguardia, 7 de març). L’empresa responsable del projecte de calefacció fou Erebus S.A., i l’enginyer responsable Serra. Barcelona ja s’havia oblidat del somni dels Jocs Olímpics de 1924, però del compromís olímpic de molts dels seus pioners (Picornell, Solé, Ponsati, etc.) continuava arrelat, i de la piscina del club sortirien molts nedadors i waterpolistes olímpics.


dijous, 8 de juny de 2017

Arrels del turisme esportiu a Barcelona

Avui l’esport i el turisme estant estretament relacionats, aquest és un dels llegats que ens van deixar els Jocs Olímpics de Barcelona’92. Es viatja per practicar un esport o participar en una activitat esportiva o viatgem per veure com a espectadors un gran esdeveniment esportiu. Fins i tot, la nostra ciutat gaudeix d’un programa de promoció turístico-esportiva, Barcelona Turisme Sports, que es lidera des de Turisme de Barcelona, i on figuren els principals esdeveniments esportius de la ciutat i els partits del Futbol Club Barcelona. No obstant això, em vaig preguntar quines van ser les arrels turístico-esportives a la ciutat i m’he trobat amb l’agradable sorpresa que una gran part del mèrit el té Narcís Masferrer, que aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement. Barcelona, després de l’Exposició Universal de 1888 s’havia començat a posicionar, però encara hi havia molt camí per recórrer.

Masferrer, nascut a Madrid, va fundar el 1897 i dirigir la revista Los Deportes (1897-1910). Dos anys després va presidir la Unión Velocipèdica Española. Des del principi, el turisme va estar associat al ciclisme i a l’automobilisme, i a la realització d’excursions de cap de setmana. De fet, la primera referència trobada de turisme es troba a la revista esportiva Los Deportes l’1 de maig de 1899. En l’article “¿Nuestras Carreteras?” se senyalava que “Mientras no tengamos carreteras, todas y en toda su extensión buenas, en España será imposible el ciclismo y el turismo”. I podríem afegir que tampoc per a la naixent indústria del motor.  

El Mundo Deportivo sortia com a setmanari l’1 de febrer de 1906, i al capdavant del mateix també estava Masferrer. En la seva portada, el setmanari deixava clar que l’automobilisme i el ciclisme serien els esports de capçalera, però també l’esgrima, l’atletisme, la nàutica.....i el turisme! Masferrer també deixava clar quins eren els propòsits de la publicació en un espai dedicat al turisme: “Inícianse en España corrientes de fomentar el turismo, y a encauzar estas corrientes habremos de trabajar con grande empeño (...) merece que se fije la atención en que estamos en un período de verdadera competencia internacional para atraer turistas (...) España no ha sabido atraer a los turistas de Europa; ni el régimen ferroviario, ni la industria hostelera (...) El Mundo Deportivo se esforzará, apelando a cuantos medios estén a su alcance, para que afluya cada día en mayor número el contingente de turistas, y por otra parte procurará que esas censurables deficiencias se corrijan (...)”.

Portada "El Mundo Deportivo", Edició del dijous 1 febrer de 1906, Pàgina 1
En el primer nombre del Diari "El Mundo Deportivo"
Font imatge via hemeroteca Mundo Deportivo


En un extens article, “En pro del turismo”, publicat en Los Deportes el 31 de març 1908, es detallaven els objectius i actuacions de la Unión Velocipèdica, que tenia la seu al carrer Consell de cent, 383 (entre els carrers Roger de Llúria i Bruc). El primer objectiu és l’esportiu, organitzar “carreras, pruebas y récords” i el segon “el turismo o sea el excursionismo patrio”. Cal destacar algunes peculiaritats del treball d’aquesta entitat. Disposaven de delegats o cicerones en diverses localitats, als quals anomenaven Cònsols que ajudaven als turistes i afiliats, “en todo y por todo, con afecto, cariño y desvelo”. D’altra banda havien aconseguit l’adhesió a l’entitat d’hotels i fondes, i de garatges i cotxeres; i disposaven de mecànics per atendre les avaries de ciclistes i automobilistes. A més publicaven un butlletí oficial on es recomanaven excursions; col·locaven postes senyalitzadors en els llocs perillosos de les carreteres; i reclamaven de les institucions millores en les carreteres i el seu manteniment. Fins i tot la Unión Velocipèdica es va afiliar a la Lliga Internacional d’Associacions Turistes.

eu Societat d'Atracció Forasters
Seu Societat d'Atracció Forasters. Rambla, 30. Baixos
Font imatge via Blog, Historias de Barcelona y otros mundos 
Aquest any també va tenir una gran transcendència en la política turística de la ciutat, ja que l’1 d’abril es va crear la Societat d’Atracció de Foraster de Barcelona. L’entitat naixia després d’haver-se creat en 1906 una comissió municipal per l’atracció de forasters i turistes. Com senyala Alberto Blasco i Peris en el seu treball “La Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona com a estructura de poder”: l’activitat turística no era vista només des d’una òptica econòmica, l’arribada de forasters (encara no s’utilitzava de forma genèrica el mot turista) també es percebia com una manera interessant d’intercanvi cultural que podia modernitzar els costums de la població. La seu de les oficines estava en la Rambla, 30 entresòl; i al capdavant de l’entitat l’alcalde Domènec Sanllehy. La Societat, que tancaria les seves portes al final de la Guerra Civil, va ser promotora del I Congrés de Turisme de Catalunya (1919), i va tenir un paper destacat amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929, on l’esport era un dels tres eixos de l’Exposició. Com a suport de la seva tasca edità la publicació “Barcelona Atracción”, la qual sortiria de nou al carrer entre 1945 i 1954 publicada per la Junta Provincial de Turisme. Per finalitzar, i per deixar clar que l’esport també tenia veu a la Societat, entre els membres de la seva junta figurava l’inefable Narcís Masferrer (La Vanguardia, 6 d’abril de 1908).

Plànol monumental de Barcelona (1915-1920)
Plànol monumental de Barcelona (1915-1920), patrocinat per "Atracción de Forasteros"
Font imatge via Blog, Bereshit per Enric H. March

Revista "Barcelona Atracció" (1910-1936)
Font imatge via Blog, A la Premsa d'Aquell Dia