© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica / fondo Real Moto Club de Cataluña   En el segundo día de competición, les tocó el turno a las pruebas de 125 cc. (17 vueltas) y 500 cc. (34 vueltas). La carrera de 125 cc. fue la más disputada. Las tres posiciones del podo estuvieron ocupadas íntegramente por pilotos italianos. La primera posición fue para Guido Leoni, pilotando una motocicleta de la marca italiana Mundial, la segunda posición fue para Carlo Ubbiali, también pilotando una Mundial, y el tercer lugar de la clasificación ser por Vincenzo Sanzi, pilotando una motocicleta de la marca italiana Morini.   En esta competición hay que destacar la quinta y sexta posición de los pilotos catalanes Juan Soler Bultó y Arturo Elizalde Bertrand, pilotando unas motocicletas de la marca española Montesa.   En la categoría de 500 cc., La victoria fue piloto italiano Umberto Masetti, vigente campeón del mundo, pilotando una Gilera, seguido del piloto británico Tommy Wood, pilotando...

  © Arxiu Fundació Barcelona Olímpica / fons Real Moto Club de Cataluña En el segon dia de competició, va tocar el torn a les proves de 125 cc. (17 voltes) i 500 cc. (34 voltes). La carrera de 125 cc. va ser la més disputada. Les tres posicions del podo van estar ocupades íntegrament per pilots italians. La primera posició va ser per Guido Leoni, pilotant una motocicleta de la marca italiana Mondial, la segona posició va ser per Carlo Ubbiali, també pilotant una Mondial, i el tercer lloc de la classificació va ser per Vincenzo Sanzi pilotant una motocicleta de la marca italiana Morini.   En aquesta competició cal destacar la cinquena i sisena posició dels pilots catalans Joan Soler Bultó i Arturo Elizalde Bertrand, pilotant unes motocicletes de la marca espanyola Montesa.   En la categoria de 500 cc., la victòria va ser pilot italià Umberto Masetti, vigent campió del món, pilotant una Gilera, seguit del pilot britànic Tommy Wood, pilotant una Norton, i del pilot i...

El barón de Esponellá fue nombrado teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, ​​durante el mandato del alcalde Miguel Mateu Pla, en julio de 1944. Su primer cargo fue el de presidente de la Ponencia de Beneficencia. Sin embargo, a los pocos meses, le encargaron las tareas de gestionar las cuestiones deportivas municipales. Cabe recordar que, antes de la Guerra Civil Española, Epifanio de Fortuny había sido directivo del FC Barcelona. Su mejor recuerdo de esta etapa estuvo ligado a la final de la Copa del Rey de 1928, celebrada en Santander, donde fueron necesarios tres partidos, y cuatro prórrogas, para decidir el campeón. Finalmente, el equipo azulgrana ganó el último partido (3-1) y obtuvo el trofeo. El barón de Esponellá estuvo presente en los tres partidos como delegado del club azulgrana. La Federación Española de Fútbol concedió al Barón de Esponellá la medalla de oro por su contribución al mundo del fútbol.   Desde el momento que asumió el car...

El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, durant el mandat de l’alcalde Miquel Mateu i Pla, el juliol de 1944. El seu primer càrrec va ser el de president de la Ponència de Beneficència, però, als pocs mesos, li van encarregar les tasques de gestionar les qüestions esportives municipals. Cal recordar que, abans de la Guerra Civil Espanyola, Epifani de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona. El seu millor record d’aquesta etapa va estar lligat a la final de la Copa del Rei de 1928, celebrada a Santander, on van ser necessaris tres partits, i quatre pròrrogues, per decidir el campió. Finalment, l’equip blaugrana va guanyar l’últim partit (3-1) i va obtenir el trofeu. El baró d’Esponellà va estar present en els tres partits com a delegat del club blaugrana. La Federació Espanyola de Futbol va concedir al baró d’Esponellà la medalla d’or per la seva contribució al món del futbol.   Des del moment que va assumir el c...

El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde del consistori barceloní el juliol de 1944, essent alcalde de la ciutat Miguel Mateu Pla. El seu primer càrrec fou el de president de la Ponència de Beneficència , però als pocs mesos li encarregaren la tasca d’informar sobre “ les qüestions esportives ”. Abans de la Guerra Civil, Epifanio de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona, i el seu millor record estava lligat a la final de la Copa del Rei celebrada a Santander el 1928, on foren necessaris tres partits i quatre pròrrogues per dilucidar el campió. El baró d’Esponellà va ser present en els tres partits com a delegat del club blaugrana, que guanyà l’últim partit per 3-1, i per aquest motiu la Federació Espanyola de Futbol li va concedir una medalla d’or.   Des del moment que va assumir el càrrec va tenir molt clara quina era la seva comesa: “ senzillament continuar les facilitats que sempre s’han donat per part de l’ajuntament perquè les federacions d...