Tomás Cola (1906-1938) de professió: boxejador i cinèfil Des de la fi de la Guerra Civil Espanyola s'havia tornat habitual que la premsa recollís en les seves portades els dies més significatius de l'essència ideològica del bàndol nacional. El Mundo Deportivo , per exemple, va estar fins a 1967 dedicant editorials i columnes d'aquests dies a les portades: el 26 de gener, dia de l'Alliberament de Barcelona; l'1 d'abril, dia que va finalitzar la guerra; el 18 de juliol, dia de l'alçament nacional; l'1 d'octubre, dia del Caudillo , data en què va ser elevat Franco a la direcció suprema de l'Estat espanyol; i el 12 d'octubre, Festa de la Raça. Es seguia justificant l'injustificable i recordant a la població, per si algú no se'n recordava, els qui havien estat els vencedors. La premsa, supervisada per la censura prèvia, s'havia convertit en un instrument més al servei de l'Estat i el seu obje...

L’afició a patinar sobre rodes va arribar a Barcelona poc després d’iniciar-se la dècada de 1880. A França, en canvi, tal com detalla Eduart Támaro en l’article Lo skating-ring, que es va publicar a La Ilustració Catalana el 30 de gener de 1881, la reina Maria Antonieta era una consumada patinadora, i ja “ en 1819 se veije patinar en els boulevards y jardins publichs de París” . En el mateix article se cita que el primer equipament per a patinadors, l’ skating-rink , va construir-se a Cincinnati (Estats Units) el 1867 i a Paris, tres anys després, en el carrer Joan Goujon . És possible que estigui equivocat, però a diferència de la majoria dels esports, no va ser a Barcelona la primera ciutat espanyola en construir aquest tipus d’equipament. La primera informació escrita és de 1877. Al diari liberal La Iberia s’informa d’un skating-rink i un espectacle en els Jardins del Buen Retiro a Madrid, i en el diari El Solfeo, catalogat de tendència criptorepublicana , s’informa d’...