Des del 1936, any en què es va disputar el primer Campionat del Món d’hoquei sobre patins [1] , i fins l’any 1956 [2] , els Campionats del Món d’hoquei sobre patins també coincidien amb l’organització dels Campionats d’Europa, ja que solament els disputaven seleccions europees. Per aquest motiu, al 1951, Barcelona va organitzar el VII Campionat del Món i XVII Campionat d’Europa d’hoquei sobre patins [3] . Aquest esdeveniment esportiu va comptar amb la participació d’onze seleccions [4] . El Pabellón del Deporte , un pavelló descobert situat a la confluència de l'Avinguda José Antonio Primo de Rivera —actual Gran Via de les Corts Catalanes— i dels carrers de Sepúlveda i Llançà, va ser l’encarregat d’organitzar aquesta competició. © Arxiu Fundació Barcelona Olímpica El Pabellón del Deporte s’havia construït gràcies a un grup de promotors liderats per Agustín Pujol, que presidia el Consell d’Administració, en el qual també figurava Joan Antoni Samaranch. El director del pavelló...

 En el programa oficial de les Festes de la Mercè de la tardor de 1966 que va aparèixer publicat a la premsa, es comunicava que la Ciutat de Fires i Congressos tenia previst acollir el 29 i 30 d’octubre de 1966 el Campionat mundial femení de carreres sobre patins, però al final es va ajornar a l’any següent. Precisament aquell mateix any aquest esport havia estat guardonat en la tradicional Nit de l’Esport –la festa creada per la revista Vida Deportiva i que ara organitzava El Mundo Deportivo – a l’elegir com a millor esportista femenina la barcelonina Pepita Cuevas, la qual havia assolit el subcampionat del món un any abans a Siracusa (Itàlia). Els mundials d’aquesta modalitat esportiva eren organitzats cada any per part de la Fédération Internationale de Roller Sports, però el programa era canviant, unes vegades es disputava en carretera, d’altres en pista, i no sempre coincidien alhora homes i dones. L’any 1966 només s’organitzarien les curses masculines, i per primera vegada ...

Si bé hi ha constància a través de la premsa que aquest esport es va començar a practicar a la capital del reino des de principis de la dècada de 1880, a Barcelona arribaria una mica més tard. La Vanguardia del 31 de març de 1883 feia referència al fet que l’Associació d’aficcionats a la caça i pesca de Catalunya , “inaugurará el tiro de palomos, situado al final de la calle Bruch”. La Vanguardia també informà que el dia 7 de setembre del mateix any “a las tres de la tarde, debe verificarse la inauguración del nuevo tiro de palomos y gallinas de Miramar, para cuyo acto el dueño ha cursado las correspondientes invitaciones”. A partir de l’estiu de 1887, i fins a principis del segle XX, l’activitat es va traslladar a l’Hipòdrom de Can Tunis, on es va condicionar un camp de tir ( La Vanguardia i La Dinastía , 25 de maig de 1887).     Tal com assenyalava en l’article del blog L’equipament esportiu més antic de Montjuïc, el camp es deixaria d’utilitzar en detriment d’a...

A diferència del primer mundial de boxa disputat a Barcelona el 1931, el combat pel títol mundial entre Josep Gironès i Freddie Miller, que es disputà el 17 de febrer de 1935 a la plaça de braus de La Monumental , aixecà passions. No només perquè Gironès era l’ídol local, sinó sobretot perquè l’any anterior –el dia 1 de desembre– ja s’havien enfrontat a la sala Olympia, i el resultat final havia aixecat ampolles: desqualificat per un cop baix en el cinquè round . Cal remarcar la data del 17 de febrer, ja que dos excel·lents llibres sobre la vida de Gironès, de lectura recomanada pels aficionats de l’esport i obligatòria pels aficionats a la boxa, Josep Gironès, el “crack” de Gràcia, ídol pugilístic del segle XX, publicat pel mateix autor, Juli Lorente Segura, l’home enciclopèdia de la boxa catalana, en 2002; i Combat a mort, Gironès i els boxejadors perseguits pel franquisme de Joaquim Roglam, publicat en 2007 per Angle Editorial, indiquen que el combat es va celebrar el 1...