Unió Esportiva de Sants i el Ciclisme La matinada del 26 de gener de 1939, les tropes franquistes entraven a Barcelona i Espanya entrava en un nou ordre polític. Les entitats esportives havien aparcat, amb algunes excepcions, la seva activitat durant la Guerra Civil Espanyola, i estaven esperant les directrius emanades dels nous governants. La democràcia que havia presidit el seu funcionament deixava d'existir, i els nomenaments dels seus dirigents es faria a partir d'aquest moment a dit. Ningú sospitós d'haver col·laborat amb la República podia ocupar un càrrec directiu. La Unió Esportiva de Sants va néixer el 1922 de la fusió de dos clubs de futbol, els quals també tenien seccions de ciclisme. Mentre que el futbol, i altres seccions que es van crear posteriorment, mantenien un discret paper en l'àmbit esportiu, la secció de ciclisme destacava per la seva vitalitat. El 1923, el club assumia el repte d'organitzar la Volta Ciclista a Cat...

La candidatura de Barcelona per albergar el mundial de ciclisme de 1971 es va concretar en el Congrés de la Unió Internacional de Ciclisme, celebrat amb motiu dels mundials de ciclisme celebrats a la localitat italiana de Varese. Com recull el diari La Vanguardia (25 d’agost de 1971): “Tal era la fuerza y vigor de nuestros representantes –la delegació espanyola estava encapçalada pel valencià Lluís Puig, president de la Federació Espanyola de Ciclisme; i el català José Maria Sentís, vicepresident de la Federació Europea en les reunions de la UCI– que este máximo organismo aceptó la candidatura de España para que Barcelona organizara los mundiales de 1973, como había solicitado y para lo que se venía trabajando desde hace mucho tiempo”. Barcelona, amb aquest esdeveniment, pretenia construir el velòdrom que tant reclamava l’afició ciclista. El mateix dia, El Noticiero Universal , es feia ressò d’unes declaracions de Pau Negre que anaven més enllà, i que deixaven clar que s’havia passat...

La zona on avui es troba la plaça Francesc Macià era coneguda a finals de segle XIX i principis del XX com el Pla de Galvany. La instal·lació més antiga construïda en aquesta zona té història, coneguda com el Velòdrom de la Bonanova , en ells, a més del ciclisme en pista, van jugar-se alguns dels primers partits de foot-ball i de lawn-tennis de la nostra ciutat. Es va inaugurar el 24 de setembre de 1893, i va deixar d’utilitzar-se a partir de 1906. El velòdrom estava situat darrere de l’actual Turó Park, entre els carrers Vallmajor, Reina Victòria, Modolell i Valero. Just darrere d’aquesta instal·lació, en els jardins de Can Lluch, les famílies residents del Turó van fer-se dues pistes de tennis ( La Vanguardia, 7 de juny de 1905 i Los Deportes, 14 de juliol de 1906). Al costat hi havia també un terreny en la desapareguda plaça Galvany, on jugava el Foot-ball Club Condal ( Los Deportes, 9 de març de 1902). Probablement és el mateix terreny on jugava el F.C. Numància. A la Guia del S...