Narcís Masferrer (1867-1941) © PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica.  El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?: “Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer,...

Com senyalaven en un article anterior, el velòdrom de La Bonanova, va ser substituït el 1901 per un altre situat entre els carrers Muntaner, Aragó i Casanovas, que estava gestionat per la Societat Anònima Velòdrom, però que va tenir una vida efímera, ja que deixa de fer activitats el 1903. Aquest fet deixà Barcelona, una ciutat amb molta afició al ciclisme sense instal·lació, i des de les pàgines de El Mundo Deportivo i Los Deportes s’insistia en la necessitat de construir-ne un. En El Mundo Deportivo del 20 de juliol de 1906 hi havia un article, El Velódromo de Barcelona, signat per Eduard Camps on es podia llegir: “La necesidad de que una població como Barcelona disponga de un buen velódromo es muy imperiosa, por que a nuestra capital, a quein muchos califican de una de las más hermosas de Europa, le sobran muchas cosas que la afean y le faltanotras que la embellecieran, y con velódromo cuentan París, Londres, Viena, Roma, Ginebra, Oporto, etc. y en España nos tenemos que c...

               Aquest any se celebra el 150è aniversari del naixement de Pierre de Frédy, baró de Coubertin (1863-1937), restaurador dels Jocs Olímpics i pare del moviment olímpic. Amb motiu d’aquesta efemèride i com a homenatge al personatge, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch projecta un petit audiovisual multimèdia en la pantalla del hall d’entrada.        El novembre de 1926, Pierre de Coubertin visità Barcelona, quasi sense avisar, i “ sin prevenir ni aún a los elementos que le son más afines” . Un any abans, en la XXIVa Sessió del CIO celebrada a Praga, havia presentat la seva dimissió. El seu successor al capadvant del Comitè Internacional Olímpic seria el comte belga Henry de Baillet-Latour. En el viatge a Barcelona l’acompanyaven la seva dona i la seva filla. Durant l’estada a la nostra ciutat s’allotjà a l’hotel Majestic del Passeig de Gràcia.         Coubertin co...