Els I Jocs Esportius de Barcelona (1962)


Cartell dels I Jocs Esportius de Barcelona
© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica


Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d’innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d’ells molt singulars. A inicis de l’agost de 1962, l’alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, acompanyat del regidor d’Esports, Albert Assalit, informaven als mitjans de comunicació de l’organització dels I Jocs Esportius de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè. Han cuidado directamente de esta afortunada revitalización del legado de Lucio Cecilio Optato, el delegado de los servicios de Relaciones Públicas, don Esteban Bassols, y el concejal ponente de Deportes, doctor don Alberto Assalit. A su sensibilidad se debe el ennoblecimiento de las próximas competiciones deportivas con el recuerdo de aquel patricio de la Barcino de dos mil años atrás, gracias a lo cual se refuerza la presencia de los monumentos y las evocaciones de nuestras glorias romanas en el vivir actual.(La Vanguardia, pàg. 17, del 7 d’agost de 1962). També, cal reconèixer, la importància que va tenir en l’organització d’aquest esdeveniment esportiu el periodista, i pioner de la marxa atlètica a Espanya, Lluís Meléndez Gardeñas.


En 1932 es va descobrir una làpida romana, la qual es trobava encastada en una paret de la cantonada dels carrers Arlet i Hèrcules. El text que apareixia a la làpida romana estava en llatí. Per aquest motiu, es va recórrer als serveis del director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Agustí Duran i Sanpere, perquè realitzes la correcte traducció al català. Després, la làpida romana passaria a formar part del patrimoni del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), ubicat a la falda de Montjuïc.

 

A la làpida es podia llegir (transcrit al català):


LUCI CECILI, FILL DE LUCI, DE LA TRIBU PAPIRIA, OPTAT, CENTURIÓ́ DE LA LEGIÓ VII GEMINA FÉLIX I CENTURIÓ DE LA LEGIÓ XV APOLINAR, UNA VEGADA LLICENCIAT HONORABLEMENT DE L’EXÈRCIT PELS EMPERADORS MARC AURELI I AURELI AUGUST, FOU A MÉS PELS BARCELONINS DINS ELS CIUTADANS «IMMUNES» I ADQUIRÍ ELS HONORS D’EDIL, ESSENT TRES VEGADES DUUMVIR I FLAMEN (SACERDOT) DELS DÉUS DE ROMA I DELS EMPERADORS. VA FER A LA CIUTAT DE BARCELONA EL SEGÜENT LLEGAT: DONO EN LLEGAT I VULL DONAR 7.500 DENARIS PERQUÈ, COL·LOCATS AL 6 PER CENT D’INTERÈS, S’INVERTEIXIN ANUALMENT EL 10 DE JUNY, FINS A 250 DENARIS EN UNS JOCS DE LLUITA, I 200 MÉS, EL MATEIX DIA, EN PROPORCIONAR OLI AL POBLE EN LES TERMES PÚBLIQUES. I VULL QUE AQUESTES COSES ES FACIN SOTA LA CONDICIÓ QUE EL MEUS LLIBERTS, AIXÍ COM ELS MEU LLIBERTS I LLIBERTES, ALS QUALS TOQUI EL CÀRREC DEL SERVIRAT, QUEDIN EXCUSATS DE TOTS ELS GRAVÀMENS PROPIS D’AQUESTA, DE TAL MANERA QUE SI FOS OBLIGAT A ALGUNS D’ELLS, ORDENO QUE AQUESTS 7.500 DENARIS SIGUIN TRANSFERITS A LA CIUTAT DE TÀRRACO, PER TAL QUE ORGANITZI LA MATEIXA CLASSE D’ESPECTACLES.



Trofeu Gran Premi de Barcelona realitzat per
l’Escola Massana d’Arts i Oficis

© Arxiu Fundació Barcelona Olímpica


 

Hi ha constància que, Lluís Melèndez va suggerir a les autoritats locals, després del descobriment de la làpida romana, la idea d’organitzar uns Jocs Esportius, tal com indica una notícia apareguda a El Mundo Deportivo durant les Festes commemoratives de la República celebrades del 12 al 18 d’abril de 1962. “Miércoles, día 15, - Ceremonia oficial ante la lápida Romana de Torneos de Lucha en Barcelona.”. (El Mundo Deportivo, portada, del 4 d’abril de 1962)

 

Un bon exemple de la importància i rellevància d’aquests I Jocs Esportius organitzats a Barcelona fou el fet que el cap de l’Estat, Francisco Franco, va ser el president d’honor de l’esdeveniment esportiu. “<<Su Excelencia, el Generalísimo acepta la Presidencia de Honor de los Primeros Juegos Deportivos de Barcelona que se celebrarán con motivo de las fiestas de la Merced. – Conde de Casa Loja.>>”. (El Mundo Deportivo, portada, del 19 de setembre de 1962)

 

Els I Jocs Esportius es van inaugurar d’una manera singular: una carrera de relleus amb torxes que sortiren de tres llocs de gran simbolisme històric: l’amfiteatre romà de Tarragona, les ruïnes grecoromanes d’Empúries i del Monestir de Montserrat.

 

El 22 de setembre de 1962 fou el dia triat per inaugurar els I Jocs Esportius “El sábado, día 22, a las 8'30 de la noche serán inaugurados los I Juegos Deportivos de Barcelona. La ceremonia se celebrará en la plaza de Cataluña. Entre las dos fuentes luminosas será montado el lampidario románico que a imitación del que existe en el Museo Arqueológico de la Ciudad ha sido construido para tal acto.” (La Vanguardia, pàg. 33, del 20 de setembre de 1962).

 

Formaren part del programa esportiu dels I Jocs Esportius, organitzats del 22 de setembre al 2 d’octubre de 1962, cinc esports olímpics: atletisme, basquetbol, boxa, gimnàstica i natació. Lamentablement, les competicions de boxa, gimnàstica i rem van ser cancel·lades.


El Mundo Deportivo, portada, del 28 de setembre de 1962

El 25 de setembre de 1962, una tromba d’aigua va provocar el desbordament dels rius Besòs i Llobregat i els seus afluents devastaren la comarca del Vallès i deixaren prop de mil víctimes mortals. L’Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre totes les activitats amb motiu de dol per la tragèdia. <<El Comité Ejecutivo de los I Juegos de Barcelona, de acuerdo con la disposición emanada por el Excelentísimo Ayuntamiento de nuestra ciudad de suspender todos los actos correspondientes a las fiestas de la Merced, da por clausurados los I Juegos Deportivos de Barcelona (…)>>(El Mundo Deportivo, portada, del 28 de setembre de 1962)

 

El nostre homenatge als I Jocs Esportius que es van organitzar a la nostre ciutat, Barcelona, i a les víctimes d’aquell tràgic esdeveniment meteorològic.

 

 

Raül Vázquez Coma

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)