--> Com ja va succeir el 1951, el Pabellón del Deporte de Barcelona va acollir del 27 de maig al 6 de juny el Mundial i Europeu d’hoquei sobre patins. Tothom confiava que jugant a casa es podia tornar a repetir l’èxit de 1951, sobretot després d’aconseguir que el gran golejador Tito Mas tornés a agafar l’ stick i es calcés els patins. El mèrit se li ha d’atribuir a Joan Antoni Samaranch, màxim responsable de l’organització i amic personal del jugador, i al seleccionador de l’equip Francesc Platón. Un dia abans de l’inici del campionat, Manuel del Arco va entrevistar Samaranch en la seva secció Mano a Mano de La Vanguardia . En l’entrevista desvetllava alguns secrets. L’hoquei sobre patins era un esport important, sobretot per tres motius: “primero, porque considero que al jugador español le cuadra estupendamente; segundo, porque la espectacularidad encaja en nuestro público; y tercero, porque era una cosa que acababa de nacer sin rencillas ni rivalidades entre clubs”. L’o...

  Dedicat a Zaira, Odín i Ada     Vaig haver d’anar a una reunió a l’Ajuntament de Barcelona i, tot travessant la Plaça Sant Jaume, vaig pensar en quin moment s’havia iniciat el protocol de visitar-la i oferir a la ciutat el triomf en una competició, que de ben segur seria de futbol.   Tot i que el FC Barcelona ja havia guanyat tres títols de campió de la Copa del Rei les temporades 1909-1910, 1922-1912 i 1912-1913, la gran explosió de barcelonisme als carrers de la ciutat no es duria a terme fins al 1920, quan va guanyar la Copa del Rei a l’Atlètic Club de Bilbao per 2-0 a l’estadi El Molinón de Gijón el 2 de maig. La rebuda als guanyadors, a l’Estació del Nord, fou multitudinària. Per donar-los la benvinguda van assistir el regidor Joaquim Degollada i Emili Puigdomènech, de l’oficina de Cerimonial, com a representants de l’Ajuntament de Barcelona. Els acompanyaven el president del club, Ricard Graells, i el president de la Federació Cat...