Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Jocs Mediterranis

Els II Jocs Esportius de Barcelona (1963)

Imatge
Al llarg de tota la seva història esportiva, Barcelona ha estat pionera i motor d'innombrables esdeveniments esportius de rellevància, alguns d'ells molt singulars. En el següent escrit ens centrarem en els II Jocs Esportius de Barcelona.  La II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es va organitzar durant el mes de setembre de 1963. L'esdeveniment esportiu va quedar emmarcat dins de les celebracions de les Festes de la Mercè [1] . Sens dubte, encara estava molt viu el trist record de l'organització de la I edició dels Jocs Esportius de Barcelona (1962), els quals van haver de ser suspesos a conseqüència dels tràgics successos meteorològics que van tenir lloc a la província de Barcelona [2] . A la II edició dels Jocs Esportius de Barcelona es van organitzar diferents relleus de les torxes, les quals van romandre enceses durant tot l'esdeveniment esportiu. “ La carrera de las antorchas fue el punto culminante luminoso de estos Juegos de Barcelona (…) presenciad...

Personajes deportivos históricos: Epifanio de Fortuny y Salazar - Barón de Esponellá (I)

Imatge
El barón de Esponellá fue nombrado teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, ​​durante el mandato del alcalde Miguel Mateu Pla, en julio de 1944. Su primer cargo fue el de presidente de la Ponencia de Beneficencia. Sin embargo, a los pocos meses, le encargaron las tareas de gestionar las cuestiones deportivas municipales. Cabe recordar que, antes de la Guerra Civil Española, Epifanio de Fortuny había sido directivo del FC Barcelona. Su mejor recuerdo de esta etapa estuvo ligado a la final de la Copa del Rey de 1928, celebrada en Santander, donde fueron necesarios tres partidos, y cuatro prórrogas, para decidir el campeón. Finalmente, el equipo azulgrana ganó el último partido (3-1) y obtuvo el trofeo. El barón de Esponellá estuvo presente en los tres partidos como delegado del club azulgrana. La Federación Española de Fútbol concedió al Barón de Esponellá la medalla de oro por su contribución al mundo del fútbol.   Desde el momento que asumió el car...

Personatges esportius històrics: Epifani de Fortuny i Salazar - baró d’Esponellà (I)

Imatge
El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, durant el mandat de l’alcalde Miquel Mateu i Pla, el juliol de 1944. El seu primer càrrec va ser el de president de la Ponència de Beneficència, però, als pocs mesos, li van encarregar les tasques de gestionar les qüestions esportives municipals. Cal recordar que, abans de la Guerra Civil Espanyola, Epifani de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona. El seu millor record d’aquesta etapa va estar lligat a la final de la Copa del Rei de 1928, celebrada a Santander, on van ser necessaris tres partits, i quatre pròrrogues, per decidir el campió. Finalment, l’equip blaugrana va guanyar l’últim partit (3-1) i va obtenir el trofeu. El baró d’Esponellà va estar present en els tres partits com a delegat del club blaugrana. La Federació Espanyola de Futbol va concedir al baró d’Esponellà la medalla d’or per la seva contribució al món del futbol.   Des del moment que va assumir el c...

Serie: Pasajes deportivos de la posguerra (1939-1945) IX

Imatge
La familia Granados unidos por el agua Repasando la hemeroteca de El Mundo Deportivo , el día 24 de abril de 1940, encontré la noticia de que Enrique Granados Gal retornaba al club de toda su vida, el Club Natación. Barcelona (CNB). El currículum de este nadador y waterpolista –ahora en funciones de entrenador- era espectacular: campeón de España de 100 metros libres (1923); campeón de España de waterpolo de 1917 a 1920 y olímpico con el equipo de waterpolo en los Juegos Olímpicos de Amberes (1920) y París (1924). De la estancia en Amberes, Enrique Granados Gal se trajo una enseñanza importante que transformó el estilo de nadar en nuestro país. Allí observó, por primera vez, como los nadadores estadounidenses empleaban un estilo de nadar nuevo, el crol, entre ellos Duke Kahanamoku, un nadador de origen hawaiano, que se había proclamado campeón olímpico en los 100 metros libres en los Juegos Olímpicos de Estocolmo (1912) y Amberes (1920). De regreso a Barcelona, Enri...