Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1933-1935

Imatge
August Pi i Sunyer (1879-1965) Font imatge  via COE A més del nomenament de Pi i Sunyer com a president del Comitè Olímpic, la reunió d’aquest organisme el mes de desembre de 1932 proporcionà dues modificacions importants en els Estatuts. A partir d’aquest moment, els representants federatius serien nomenats per les seves respectives federacions, i no pas a dit pels representants del CIO a Espanya. “También en la modificación estatutaria se ha tocado la labor funcional en un aspecto interesante. El C. O. E. se limitará a controlar y organizar la participación de España en los Juegos Universales; pero la preparación de los distintos equipos correrá de manera exclusiva a cargo de sus correspondientes Federaciones” (Crónica, 8 de gener). En aquest punt cal recordar que aquest mes hi ha una notícia destacada a nivell internacional, l’arribada al poder a Alemanya d’Adolf Hitler, la qual també tindria una gran repercussió en el desenvolupament esportiu. Precisament, al juny, en el mar

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1932

Imatge
Com ha havia succeí en els Jocs d’Hivern precedents, Espanya no acudí als Jocs Olímpics de Lake Placid, que se celebraren del 4 al 15 de febrer. No obstant La Vanguardia dedicà als Jocs un parell de portades del seu Suplement . En març es feia públic el nomenament de Lluis Moles, fill del governador civil a la ciutat comtal, Joan Moles i Ormella, delegat del govern en el Comité Olímpico per supervisar la consignació de la subvenció consignada en els pressupostos de l’Estat per la preparació olímpica, 400.000 pessetes, però que havien desaparegut en la tramitació administrativa (El Heraldo de Madrid 1 i 5 de març). Finalment només es concediria la meitat (El Heraldo de Madrid 12 d’abril). Poc després la Confederación Española de Atletisme emetia un comunicat on informava que no acudiria cap atleta als Jocs Olímpics de los Angeles i criticava la manca de planificació del Comité Olímpico ( La Vanguardia 20 d’abril ); i alhora denunciava com invertia el Comité els ingressos en viatges

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1931

Imatge
A un any i mig de la celebració dels Jocs Olímpics de Los Angeles, la preparació dels esportistes espanyols, com en les edicions precedents, no existia. Qui més reivindicava la necessitat de fons per atendre la preparació era la Real Confederación Atlética Española, que recordava que si bé existia un acord per rebre una subvenció per entrada de la Federació Española de Futbol, aquesta no es feia efectiva. En La Nación de Madrid es pot llegir: “La situación económica de las Federaciones atléticas regionales es tan precaria, que a la vizcaína le fueron embargados los trofeos ganados por sus valientes atletas por no tener para pagar el alquiler. La castellana ha, tenido por oficina los cafés, y últimamente ha sido recogida gracias a la caridad de la Deportiva Ferroviaria. Sólo hay una Federación regional "burguesa", la catalana, gracias a su hermana de fútbol, que le da cinco céntimos por entrada, recaudando de 25 a 30.000 pesetas anuales” (La Nación de Madrid  del 3 de març).

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

Imatge
Estadi de Montjuïc any 1929 Arxiu ©Fundació Barcelona Olímpica L’any 1929 s’inicià amb la confirmació de que s’anava a construir la piscina a Montjuic, després que es signà l’acord entre el Comitè de l’Exposició i la Societat del Funicular de Montjuïc, la qual cedí uns terrenys limítrofs al funicular per construir la piscina (La Vanguardia, 17 de gener de 1929).  La obres s’iniciaren el 28 de març, tal com publicava La Vanguardia un dia després, “es una fecha para ser señalada en el Libro de Oro de la Natación”. No obstant el plat fort era l’Estadi El primer dia de l’any La Vanguardia publicà un extens article on informava amb detall de totes les dependències . L’Estadi de Montjuïc, que alguns mitjans de comunicació catalogaven com el millor d’Europa, s’inaugurà el 20 de maig. Aquell dia es disputaren unes proves atlètiques, un partit de futbol entre la Selecció Catalana i el Bolton Wanderers, i un partit de rugbi entre Espanya i Itàlia. La inauguració, que fou presidida pels r

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1928

Imatge
Als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz (Suïssa), celebrats del 11 al 19 de febrer de 1928, no acudí cap esportista de la delegació espanyola.  Precisament, a principis de 1928, el Comitè Olímpic Espanyol s’havia adreçat a tots “las sociedades que practican el esquís” amb la intenció de crear una federació i així poder afiliar-se a la Federació Internacional (La Época 3 de gener). No obstant, el COE envià un representant oficial, el doctor Joan Farnés i Farnés, a la reunió constituent de la Associació Internacional de Medicina Esportiva (A.I.M.S.), que es va fer a Saint Moritz durant els Jocs d’Hivern (La Vanguardia 8 de febrer i 11 de març). El doctor Farnés havia estat president de la Federació de Societats Esportives de Barcelona (1915) i elegit vicepresident de la Confederació Esportiva de Catalunya (1922).  De nou, la perspectiva per enviar una delegació competitiva a Amsterdam tampoc era afalagadora, ja que les federacions nacionals, per manca de recursos, no podien fer

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1925-1927

Imatge
La notícia més destacada a nivell olímpic va estar relacionada amb la XXXIII Sessió del Comitè Internacional Olímpic, la qual es celebrà a Praga, del 26 al 28 de maig de 1925. Pierre de Coubertin havia presentat la seva dimissió com president del COI uns mesos abans i fou substituït pel comte Baillet-Latour.  Després dels Jocs Olímpics de París de 1924, des de les pàgines de La Vanguardia, Narcís Masferrer inicià una nova campanya per a construir un Estadi a Montjuïc, aprofitant que es recuperava el vell projecte d’organitzar una Exposició Internacional ( La Vanguardia 17 de juliol de 1925 )  .  La reactivació del Comitè Olímpic Espanyol no arribaria fins a gener de 1926. En aquesta data, el secretari general de l’organisme, Josep Mesalles i Estivill, per ordre dels dos representants del CIO, el duc d’Alba i baró de Güell, envià una carta a les federacions espanyoles per presentar candidats i renovar els càrrecs per la nova etapa que tenia el punt de mira als Jocs Olímpics d’A

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1924

Imatge
Baró de Güell, president del Comité Olímpico Español © 1922 / Comité International Olympique Malgrat l’absència del seu nou president i membre del Comitè Internacional Olímpic, el baró de Güell, el Comitè Olímpic Espanyol es va reconstituir a Barcelona el 11 de gener de 1924, a la seu de la Societat de Carreres de Cavalls del Passeig de Gràcia, 32, i on també tenia la seu la Confederació Esportiva de Catalunya. Presidí l’acte el delegat interí Mariano de Rivera, el qual havia estat nomenat pel baró de Güell i assumiria la presidència fins el seu retorn d’Amèrica.  El nou consell rector del Comitè Olímpic Espanyol estava format per: Javier Peña, president de la Real Federació Atlètica Espanyola; Ricard Cabot, acudí en representació de la Federació Espanyola de Futbol; Josep Vidal Ribas Güell, president de la Reial Federació Espanyola de Lawn - Tennis; Josep Masriera, assistí com a delegat de la Federació Espanyola de Natació Amateur que estava presidida per Bernat Picornell;

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1921-1923

Imatge
El tret de sortida per començar a treballar amb l’objectiu d’assolir els Jocs Olímpics de 1924 es va donar en el decurs de la reunió que celebrà el Sindicat de Periodistes Esportius al local social de la premsa del carrer Canuda 13, segon pis. Aquell dia s’aprovà dur a terme una Olimpíada Catalana en 1922, amb l’Estadi ja construït, i que servís com a preparació pels Jocs Olímpics de 1924. “A tal efecto se acordó además: Nombrar una Comisión, integrada por los señores Co i de Triola, Elías y Juncosa y Mestres, para que estudie una candidatura para el Consejo de la Olimpiada Catalana”, i que alhora cerqués la complicitat de totes les institucions catalanes ( El Mundo Deportivo 25 de novembre de 1920) . La constitució del Consell de les Olimpíades es celebrà el 20 de gener de 1921 en el mateix local, i hi participaren 35 delegats de les entitats esportives més importants de Catalunya. A l’acte s’aprovà la creació del Consell Rector i del Comitè Executiu , ambdós presidits per l’exminist

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya – Anvers 1920 II

Imatge
Els Jocs Olímpics d’Anvers es van celebrar des del dia 23 d’abril fins al 12 de setembre. Curiosament, la cerimònia d’inauguració, la qual va ser presidida pel rei Albert de Bèlgica, va tenir lloc el 14 d’agost, i la cerimònia de cloenda es va realitzar el 30 d’agost.  En aquesta cerimònia d’inauguració va ser la primera vegada que es va ondejar la bandera olímpica. Participants en l'estadi durant la cerimònia inauguració © 1920 / Comité International Olympique (CIO)  Victor Boin va fer el jurament olímpic i van alliberar milers de coloms com a símbol de la pau. També, Garcia i Alsina desfilà al costat del marqués de Villamejor. Victor Boin fent jurament olímpic  © 1920 / Comité International Olympique (CIO)  En qualsevol cas, el més rellevant va ser que Garcia i Alsina, Josep Elias i Juncosa, Co de Triola i Joan Gamper, van fer,“activísimas gestiones para influir en el ánimo del barón d

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya - Anvers 1920 (I)

Imatge
Als Jocs Olímpics d’Anvers (1920) participà per primera vegada una delegació del Comitè Olímpic Nacional. La debilitat i la inoperància del COE, així com la manca de recursos, van propiciar que el temps de preparació fos escàs. El dia 5 de febrer de 1920, El Mundo Deportivo,  recollia la creació per part del COE de diverses comissions, i publicava el programa dels Jocs Olímpics . Per la seva part, La Vanguardia, el 7 de febrer del mateix any, esmentava la implicació del comte de Romanones, expresident del Consell de Ministres i germà del marqués de Villamejor, per aconseguir la subvenció de l’Estat per  anar a Anvers. Finalment, es va fer públic la concessió d’una subvenció de 125.000 pessetes, una quantitat que es considerava del tot insuficient. El programa general dels Jocs Olímpics  sortí publicat al diari El Mundo Deportivo, 4 de març de 1920. Per seleccionar els atletes es van programar dos concentracions, la primera  es celebrà al camp de R.C.D. Espanyol el 6 de maig; i la se