August Pi i Sunyer (1879-1965) Font imatge  via COE A més del nomenament de Pi i Sunyer com a president del Comitè Olímpic, la reunió d’aquest organisme el mes de desembre de 1932 proporcionà dues modificacions importants en els Estatuts. A partir d’aquest moment, els representants federatius serien nomenats per les seves respectives federacions, i no pas a dit pels representants del CIO a Espanya. “También en la modificación estatutaria se ha tocado la labor funcional en un aspecto interesante. El C. O. E. se limitará a controlar y organizar la participación de España en los Juegos Universales; pero la preparación de los distintos equipos correrá de manera exclusiva a cargo de sus correspondientes Federaciones” (Crónica, 8 de gener). En aquest punt cal recordar que aquest mes hi ha una notícia destacada a nivell internacional, l’arribada al poder a Alemanya d’Adolf Hitler, la qual també tindria una gran repercussió en el desenvolupament esportiu. Precisament, al juny, en el...

Com ha havia succeí en els Jocs d’Hivern precedents, Espanya no acudí als Jocs Olímpics de Lake Placid, que se celebraren del 4 al 15 de febrer. No obstant La Vanguardia dedicà als Jocs un parell de portades del seu Suplement . En març es feia públic el nomenament de Lluis Moles, fill del governador civil a la ciutat comtal, Joan Moles i Ormella, delegat del govern en el Comité Olímpico per supervisar la consignació de la subvenció consignada en els pressupostos de l’Estat per la preparació olímpica, 400.000 pessetes, però que havien desaparegut en la tramitació administrativa (El Heraldo de Madrid 1 i 5 de març). Finalment només es concediria la meitat (El Heraldo de Madrid 12 d’abril). Poc després la Confederación Española de Atletisme emetia un comunicat on informava que no acudiria cap atleta als Jocs Olímpics de los Angeles i criticava la manca de planificació del Comité Olímpico ( La Vanguardia 20 d’abril ); i alhora denunciava com invertia el Comité els ingressos en viatges...

A un any i mig de la celebració dels Jocs Olímpics de Los Angeles, la preparació dels esportistes espanyols, com en les edicions precedents, no existia. Qui més reivindicava la necessitat de fons per atendre la preparació era la Real Confederación Atlética Española, que recordava que si bé existia un acord per rebre una subvenció per entrada de la Federació Española de Futbol, aquesta no es feia efectiva. En La Nación de Madrid es pot llegir: “La situación económica de las Federaciones atléticas regionales es tan precaria, que a la vizcaína le fueron embargados los trofeos ganados por sus valientes atletas por no tener para pagar el alquiler. La castellana ha, tenido por oficina los cafés, y últimamente ha sido recogida gracias a la caridad de la Deportiva Ferroviaria. Sólo hay una Federación regional "burguesa", la catalana, gracias a su hermana de fútbol, que le da cinco céntimos por entrada, recaudando de 25 a 30.000 pesetas anuales” (La Nación de Madrid  del 3 de març). ...

Amb l’arribada de Franco al poder l’església catòlica va començar a tenir incidència en el fet esportiu. El punt més àlgid d’aquesta progressiva intromissió fou la celebració, de 27 de maig al 1 de juny de 1952, del Congrés Eucarístic Internacional. Barcelona va acollir un acte religiós de notable repercussió mediàtica i de gran participació popular. El Congrés Eucarístic és una assemblea de l’església catòlica convocada pel Papa per donar culte a l’eucaristia i definir la missió internacional de l’església. Abans del Congrés es va dur a terme la Pasqua de l’Esportista, que fou organitzada per  l’Organización Atlético Recreativa (OAR), “siendo España una nación eminentemente deportiva hemos creído del todo necesario recordar a los deportistas la obligación que tienen del cumplimiento pascual (…) ¿El fin perseguido? Sobrenaturalizar algo el deporte, es decir, dar a entender a los deportistas llamados profesionales, que por encima de sus primas y sensacionales traspasos existe al...

  Després de la visita de Coubertin li va tocar el torn a Baillet Latour, president del Comitè Internacional Olímpic, que acudí a Barcelona per la col·locació de la primera pedra de l’Estadi de Montjuïc. El vell Estadi Català s’havia abandonat a la seva sort, i el nou estadi era un argument de pes per presentar una altra vegada la candidatura de la ciutat per acollir uns Jocs Olímpics. La primera pedra es va col·locar el 2 d’abril de 1927; i el 7 d’abril la CEC li va oferir un banquet d’honor en el Restaurant Llibre , situat a l’avinguda de les Corts catalanes, 605, on avui es troba l’Hotel Avenida Palace, “fue el único acto en que se pronunciaron discursos.  El sr. Ventosa y Calvell saludó al presidente del C.O.I. en nombre de todos los atletes catalanes y aludiendo a la colocación de la primera piedra de nuestro futuro estadio, qua había venido a apadrinar, le recordo en los términos más cariñosos, los compromisos que ante la Iglesia contraen los padrinos con sus ahij...

La Confederació Esportiva de Catalunya (CEC) es va constituir el 21 de gener de 1922, però la seva gestació es remunta al 1918, segons relata Josep Antoni Trabal, en l’article 1922 Año nuevo, rutas viejas, i publicat a La Jornada Deportiva el 2 de gener de 1922: “Por primera vez, desde las páginas hospitalarias de nuestro distinguido col·lega ‘Catalunya Sportiva’ propusimos el 18 de septiembre de 1918, la creación de la Unión Catalana de Federaciones Atléticas y Deportivas. La idea causó risa”. El 1921, amb motiu de la constitució del Consell de les Olimpíades, es tornava a insistir en el mateix argument, “ayudar a las Federaciones que aún no existen y, en último término, a la de la Unión de Federaciones Catalanas, asunto que tanto años está sobre la mesa de la Federación de Sociedades Deportivas” ( La Vanguardia, 23 de gener de 1912). No seria l’última vegada. A la revista Stadium del 25 de desembre de 1920 tornava a insistir en el tema: “Para el éxito de nuestras aspiraciones ...