El barón de Esponellá fue nombrado teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, ​​durante el mandato del alcalde Miguel Mateu Pla, en julio de 1944. Su primer cargo fue el de presidente de la Ponencia de Beneficencia. Sin embargo, a los pocos meses, le encargaron las tareas de gestionar las cuestiones deportivas municipales. Cabe recordar que, antes de la Guerra Civil Española, Epifanio de Fortuny había sido directivo del FC Barcelona. Su mejor recuerdo de esta etapa estuvo ligado a la final de la Copa del Rey de 1928, celebrada en Santander, donde fueron necesarios tres partidos, y cuatro prórrogas, para decidir el campeón. Finalmente, el equipo azulgrana ganó el último partido (3-1) y obtuvo el trofeo. El barón de Esponellá estuvo presente en los tres partidos como delegado del club azulgrana. La Federación Española de Fútbol concedió al Barón de Esponellá la medalla de oro por su contribución al mundo del fútbol.   Desde el momento que asumió el car...

El baró d’Esponellà va ser nomenat tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, durant el mandat de l’alcalde Miquel Mateu i Pla, el juliol de 1944. El seu primer càrrec va ser el de president de la Ponència de Beneficència, però, als pocs mesos, li van encarregar les tasques de gestionar les qüestions esportives municipals. Cal recordar que, abans de la Guerra Civil Espanyola, Epifani de Fortuny havia estat directiu del FC Barcelona. El seu millor record d’aquesta etapa va estar lligat a la final de la Copa del Rei de 1928, celebrada a Santander, on van ser necessaris tres partits, i quatre pròrrogues, per decidir el campió. Finalment, l’equip blaugrana va guanyar l’últim partit (3-1) i va obtenir el trofeu. El baró d’Esponellà va estar present en els tres partits com a delegat del club blaugrana. La Federació Espanyola de Futbol va concedir al baró d’Esponellà la medalla d’or per la seva contribució al món del futbol.   Des del moment que va assumir el c...

La gènesi de les carreres de torxes, que es feien en relleus, la trobem a l’antiga Grècia. Són un bon nombre els escriptors que ens en parlen, des d’Èsquil a l’Agamenón o Heròdot als seus nou volums del llibre Històries, fins a Pausànies en la Descripció de Grècia; però a la llista n’hi podríem afegir d’altres com ara Plató, Demòstenes o Aristòfanes. Tots els historiadors coincideixen que les carreres o els relleus amb torxes –lampadedromies–, tenien un origen religiós relacionat amb el foc, i hi competien equips formats per joves que portaven la torxa fins a un altar que feia de meta. D’aquestes activitats en resten bons testimonis en ceràmiques gregues. Malgrat que els relleus amb torxes són avui molt coneguts perquè són un dels símbols dels Jocs Olímpics, mai van formar part dels Jocs de l’Antiguitat, ni tan sols van arribar a trepitjar un estadi. Els relleus formaven part de festivitats com les que estaven dedicades al tità Prometeu –que robà el foc als déus a l’Olimp per donar-lo...