Fa un temps, un amic em comentava la conveniència de crear un partit polític que aglutinés la gent de l’Esport, amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions municipals. Segons ell —jo també comparteixo el seu criteri— l’Esport no és una prioritat per als líders de les principals forces polítiques; i afegia que amb trenta o quaranta mil vots es trauria representació municipal. A més, molt probablement, en l’actual context polític, treure un o dos regidors podria ser decisiu per nomenar alcalde, i el vot podria rendibilitzar-se per a la gent de l’esport al màxim. Finalment, em recordava que si bé els partits tenen “sectorials” o “comissions” dedicades a l’esport, i elaboren programes electorals esportius, pels seus líders, l’esport no és cap prioritat. I és clar, com som bona gent i no ho hem fet mai, no ens manifestem al carrer. Feia temps que no escrivia en el blog, massa temps; per reprendre’l he començat com a font d’inspiració l’any 1918, fa cent anys, i ves per on, la portada ...