Del 6 al 9 d’octubre de 1971 la ciutat comtal acollia novament el Campionat del Món de patinatge artístic. Si el 1949 la seu foren les instal·lacions del Club Patín a la Plaça Calvo Sotelo –avui Francesc Macià–, ara l’escenari era el Palau d’Esports del carrer Lleida. Com a curiositat, destaquem que unes setmanes abans l’estany de Banyoles havia acollit el campionat del món d’esquí nàutic; i durant el campionat s’estaven celebrant el VI Jocs Mediterranis a Esmirna. L’any s’havia iniciat amb una notícia luctuosa per al patinatge, el febrer moria Josep María Ceballos Alameda, que fundà i presidí el Club Patín, i va assumir la presidència del comitè organitzador del mundial de 1949. També va ocupar altres càrrecs directius, vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol (1952-1956). Al capdavant de la Federació Espanyola de Patinatge es trobava Lluís Azemar Puig, que havia ocupat diversos càrrecs a la Federació de la mà de Samaranch....

  Després dels reeixits mundials disputats el 1951 i 1954 –l’altra edició disputada a Espanya es va celebrar a Madrid el 1960, i Portugal va conquerir el primer lloc amb Espanya classificada en segon lloc– la ciutat comtal tornava a esdevenir capital de l’hoquei patins tot albergant el mundial de 1964. En les darreres quatre edicions, l’última a Santiago de Xile (1962), Portugal havia pujat al més alt del pòdium, però tothom esperava que la ciutat talismà, com havia passat el 1951 i 1954, ajudés a la selecció a conquerir el triomf. A més, aquest any, la selecció havia guanyat la copa Llatina i el prestigiós torneig de Montreux.    El mundial es va disputar al Palau d’Esports del carrer Lleida del 23 al 31 de maig de 1964. Van participar Alemanya (Occidental), Argentina, Anglaterra, Holanda, Itàlia, Japó, Portugal, Suïssa, Uruguai i Espanya. Per primera vegada des que s’iniciaren els campionats del món (1936) participava un equip asiàtic. Precisament per ajudar al ...