La idea de fer una Copa del Món d’Hoquei s’atribueix al Mariscal de l’Exèrcit de l’Aire pakistanès Nur Khan, que proposà a Patrick Rowley, editor de la revista World Hockey , i aquest la presentà a la Federació Internacional d’Hockey. La proposta fou aprovada pel comitè executiu d’aquest organisme en la reunió celebrada en Bruseles el 12 d’abril de 1970, i es decidí que la primera edició seria organitzada a Lahore en Pakistan del 10 al 24 de febrer de 1971. La configuració dels grups va quedar definida a principis de gener. En el grup A estaven França, Alemanya, Argentina, Kenya i Índia, cap de sèrie, per ser finalista als Jocs Asiàtics (1970) i bronze als JJOO de Mèxic (1968). En el grup B figuraven Holanda, Espanya, Austràlia, Japó i Pakistan, el gran dominador de l’hockey sobre gespa en aquests anys, campió olímpic a Mèxic i als Jocs Asiàtics. El conflicte que arrossegaven Pakistan i Índia com a conseqüència de la Guerra de d’Alliberació de la regió pakistanesa de Ban...

   L’altre espai on es van arribar a concentrar instal·lacions esportives estava al final de la Diagonal, als dos costats de l’avinguda (actuals barris de Pedralbes, i La Maternitat i Sant Ramón) i ja tocant el terme municipal d’Esplugues de Llobregat. Sens cap mena de dubte aquesta zona és la que gaudeix de més instal·lacions esportives per metre quadrat. No son objecte d’aquest article, però al costat de la Diagonal trobem les instal·lacions del F.C.Barcelona, DIR Campus, Bowling Pedralbes i el Club Laietà , i molt a prop, en el terme de l’Hospitalet -avinguda Manuel Azaña- el Complex Hospitalet Nord . Seguint un ordre cronològic, la primera instal·lació construïda ací fou el camp de golf de Pedralbes , que es va fer en uns terrenys que eren propietat del comte de Güell. El Barcelona Golf Club es va fundar en juliol de 1912. Segons ens detalla Emilio Navarro en el seu llibre Album histórico de las Sociedades Deportivas de Barcelona , “el proyecto de su fundación ...

    L’avinguda de la Diagonal de Barcelona, al llarg de la seva història, ha mantingut una estreta relació amb l’esport. Aquesta relació es deu, d’una banda, al fet que a la mateixa avinguda, o en els seus voltants –per exemple a l’actual Avinguda de Sarrià– es van construir diversos equipaments esportius –alguns d’emblemàtics, malgrat ja hagin desaparegut–; i d’altra banda, perquè ha estat escenari d’esdeveniments esportius internacionals. A la Biografia de la Diagonal (edicions La campana), el cronista Lluís Permanyer ens en descriu un bon nombre, i ens recorda que “aquell passeig de terra, relativament ample i d’uns quants quilòmetres, es va convertir en un petit paradís per a practicar el passeig a cavall”. La llista no és completa, però imagino que no era aquesta la pretensió de l’autor.  En les properes pàgines anirem coneixent aquests espais i començarem per les primer instal·lacions del Reial Club de Polo, una de les entitats més antigues i amb més solera de la ...