El deporte en Cataluña, desde sus orígenes, ha sido un fenómeno muy arraigado con el mundo político. Si en su origen estuvo muy ligado al mundo burgués y al entorno de la Lliga Regionalista , con la instauración de la II República en España, el deporte popular y republicano no quedó al margen socialmente. Esta politización fue aún más potente a partir del ascenso del nazismo al poder, y como consecuencia, el uso de los Juegos Olímpicos de Berlín como herramienta propagandística del III Reich. La instrumentalización de limpieza de imagen de cara al exterior, generó un cierto movimiento internacional de boicot a dichos Juegos berlineses, creando unas sinergias de festivales y eventos deportivos de denuncia contra el fascismo, así como de ensalzamiento del socialismo y comunismo. Hay que clarificar, que la mayoría de estos movimientos deportivos obreros no cuestionaban el ideario olímpico, pero sí criticaban la política del COI de mirar hacia un lado, cuando la opinión...

La notícia més destacada a nivell olímpic va estar relacionada amb la XXXIII Sessió del Comitè Internacional Olímpic, la qual es celebrà a Praga, del 26 al 28 de maig de 1925. Pierre de Coubertin havia presentat la seva dimissió com president del COI uns mesos abans i fou substituït pel comte Baillet-Latour.  Després dels Jocs Olímpics de París de 1924, des de les pàgines de La Vanguardia, Narcís Masferrer inicià una nova campanya per a construir un Estadi a Montjuïc, aprofitant que es recuperava el vell projecte d’organitzar una Exposició Internacional ( La Vanguardia 17 de juliol de 1925 )  .  La reactivació del Comitè Olímpic Espanyol no arribaria fins a gener de 1926. En aquesta data, el secretari general de l’organisme, Josep Mesalles i Estivill, per ordre dels dos representants del CIO, el duc d’Alba i baró de Güell, envià una carta a les federacions espanyoles per presentar candidats i renovar els càrrecs per la nova etapa que tenia el punt de mira als Joc...

Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912 Font imatge via Wikimedia Commons Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo ,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olí...