Carlos Pardo (1919-2004) està considerat un dels mestres del periodisme esportiu. Per aquest motiu, quedà inclosa una breu semblança biogràfica i una selecció dels seus articles en el llibre Periodisme amb empremta olímpica que edità la Fundació Barcelona Olímpica i la Fundació Esport i Ciutadania. No obstant, i com d’altres il·lustres periodistes –Narcís Masferrer, Josep Elies i Juncosa, etc.- de principis del segle XX atresoraven altres virtuts, una de les principals era la creativitat. L’esport fluïa per les seves venes, abans de la Guerra Civil havia estat nedador i waterpolista del Club Natació Barcelona, on l’ensenyà a nedar el fill del compositor Enrique Granados. Fins i tot l’havien preseleccionat a l’equip de waterpolo que havia d’anar als Jocs Olímpics de Berlin, l’any 1936. Si bé, en aquest període, Carlos Pardo va escriure alguns articles per a El Mundo Deportivo, no seria fins finalitzada la Guerra Civil aquesta que el director d’aquest diari, José Luis Lasplazas l’incorp...

La gènesi de les carreres de torxes, que es feien en relleus, la trobem a l’antiga Grècia. Són un bon nombre els escriptors que ens en parlen, des d’Èsquil a l’Agamenón o Heròdot als seus nou volums del llibre Històries, fins a Pausànies en la Descripció de Grècia; però a la llista n’hi podríem afegir d’altres com ara Plató, Demòstenes o Aristòfanes. Tots els historiadors coincideixen que les carreres o els relleus amb torxes –lampadedromies–, tenien un origen religiós relacionat amb el foc, i hi competien equips formats per joves que portaven la torxa fins a un altar que feia de meta. D’aquestes activitats en resten bons testimonis en ceràmiques gregues. Malgrat que els relleus amb torxes són avui molt coneguts perquè són un dels símbols dels Jocs Olímpics, mai van formar part dels Jocs de l’Antiguitat, ni tan sols van arribar a trepitjar un estadi. Els relleus formaven part de festivitats com les que estaven dedicades al tità Prometeu –que robà el foc als déus a l’Olimp per donar-lo...