Als Jocs Olímpics d’Hivern de Saint Moritz (Suïssa), celebrats del 11 al 19 de febrer de 1928, no acudí cap esportista de la delegació espanyola.  Precisament, a principis de 1928, el Comitè Olímpic Espanyol s’havia adreçat a tots “las sociedades que practican el esquís” amb la intenció de crear una federació i així poder afiliar-se a la Federació Internacional (La Época 3 de gener). No obstant, el COE envià un representant oficial, el doctor Joan Farnés i Farnés, a la reunió constituent de la Associació Internacional de Medicina Esportiva (A.I.M.S.), que es va fer a Saint Moritz durant els Jocs d’Hivern (La Vanguardia 8 de febrer i 11 de març). El doctor Farnés havia estat president de la Federació de Societats Esportives de Barcelona (1915) i elegit vicepresident de la Confederació Esportiva de Catalunya (1922).  De nou, la perspectiva per enviar una delegació competitiva a Amsterdam tampoc era afalagadora, ja que les federacions nacionals, per manca de recursos, no p...

 El 16 de desembre de 1911, i a la seu de la Reial Associació de Caçadors, a la Plaça de Catalunya, 20 principal, es reuniren les entitats esportives més representatives de la ciutat –Reial Automòbil Club; Reial Polo Club; Societat Hípica de Barcelona; Reial Associació de Caçadors de Barcelona; Secció d’Esports Muntanya del CEC.; Reial Club Nàutic; Associació de Clubs de Lawn-Tennis; Unió Velocipèdica Espanyola; Reial Societat Columbòfila de Catalunya; Club Natació Barcelona; Tir Nacional; Federació Catalana de Clubs de Foot-ball; Sport Basc i Foment d’Esgrima– per constituir la Federació de Societats Esportives de Barcelona . Poc després s’hi afegiria el Barcelona Golf Club, fins a arribar a mobilitzar 26.457 socis ( Stadium, 24 d’abril 1915). En la reunió s’aprovaren els estatuts, i tot seguit es van presentar al Govern Civil. La revista Stadium assenyalava uns dies després, l’1 de gener de 1912, que “la constitución de esta entidad puede considerarse ya como un hecho, graci...

En el llibre Ciclisme , de la col·lecció Los Sports, editat el 1914, Francisco Canto Arroyo, que també fou redactor de la revista Stadium i El Mundo Deportivo, afirma que el velocipedisme havia arribat a Barcelona el 1885. Això queda confirmat per un article de La Il·lustració publicat el 22 de març de 1885. La notícia assenyala la predisposició a construir un balneari a la platja de Can Tunis on tinguessin cabuda els velocípedes: “... en l’elegant edifici de dos pisos s’establiran els banys de pila.... sala d’esgrima i gimnàstica, skating-ring, i al costat de l’edifici llocs per a jocs de pilota i bitlles, i un gran espai de terreny per a carreres de velocípedes”.   L’afició va anar creixent poc a poc, es crearen entitats i societats velocipedistes i s’organitzaren proves esportives. En el programa de Festes de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 hi figurava un Concurs de Velocípedes .   El 1891, i impulsada per Claudi Rialp, es creà la Societat d...

               Aquest any se celebra el 150è aniversari del naixement de Pierre de Frédy, baró de Coubertin (1863-1937), restaurador dels Jocs Olímpics i pare del moviment olímpic. Amb motiu d’aquesta efemèride i com a homenatge al personatge, el Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch projecta un petit audiovisual multimèdia en la pantalla del hall d’entrada.        El novembre de 1926, Pierre de Coubertin visità Barcelona, quasi sense avisar, i “ sin prevenir ni aún a los elementos que le son más afines” . Un any abans, en la XXIVa Sessió del CIO celebrada a Praga, havia presentat la seva dimissió. El seu successor al capadvant del Comitè Internacional Olímpic seria el comte belga Henry de Baillet-Latour. En el viatge a Barcelona l’acompanyaven la seva dona i la seva filla. Durant l’estada a la nostra ciutat s’allotjà a l’hotel Majestic del Passeig de Gràcia.         Coubertin co...