Sèrie: Passatges esportius la postguerra (1939-1945) X

Tomás Cola (1906-1938) de professió: boxejador i cinèfil


Des de la fi de la Guerra Civil Espanyola s'havia tornat habitual que la premsa recollís en les seves portades els dies més significatius de l'essència ideològica del bàndol nacional. El Mundo Deportivo, per exemple, va estar fins a 1967 dedicant editorials i columnes d'aquests dies a les portades: el 26 de gener, dia de l'Alliberament de Barcelona; l'1 d'abril, dia que va finalitzar la guerra; el 18 de juliol, dia de l'alçament nacional; l'1 d'octubre, dia del Caudillo, data en què va ser elevat Franco a la direcció suprema de l'Estat espanyol; i el 12 d'octubre, Festa de la Raça. Es seguia justificant l'injustificable i recordant a la població, per si algú no se'n recordava, els qui havien estat els vencedors. La premsa, supervisada per la censura prèvia, s'havia convertit en un instrument més al servei de l'Estat i el seu objectiu era crear una nova consciència social.

 

El primer aniversari de la fi de la guerra, El Mundo Deportivo va publicar a la portada aquest titular "Quién nos dió la Victoria nos guiará al Imperio " (El Mundo Deportivo, portada, de l'1 d'abril de 1940), acompanyat amb la imatge de Francisco Franco. Sobren els comentaris. A la part inferior de la portada, un article titulat "La guardia deportiva en los luceros ", mostrava una breu biografia de quatre esportistes nacionals que havien perdut la vida a la guerra. Aquestes ressenyes, que portaven la signatura del director del diari, José Luis Lasplazas, corresponien a: Damián Cañellas Ginestá, Guillermo Oliveras de la Riva, Ángel Arocha Guillén i Tomás Cola Albercih. De seguida em va cridar l'atenció el personatge de Tomás Cola: " Vida rápida y alucinante. Apenas adolescente, la gloria hizo de él su hijo predilecto. Campeón de España, figura culminante de nuestros rings. Caballero entre los deportistas caballerosos, sereno, frío ante el peligro, brillante en los momentos difíciles, abandonó el pugilismo en pleno esplendor de una carrera triunfal. No supo de decadencias ni penalidades. El séptimo arte lo acogió amable (…) Tomás Cola: los que un día te aplaudieron en los rings de pelea, los que te admiraron en las pantallas plateadas, hoy recuerdan con amor de patriotas, con sentimiento cálido de españoles y te sienten presente en su espíritu." (El Mundo Deportivo, portada, de l'1 d'abril de 1940).


El Mundo Deportivo, portada, de l'1 d'abril de 1940

El palmarès de Tomás Cola es compon de 40 triomfs, 8 d'ells per K.O., 19 derrotes, 2 d'elles abans del límit i 4 combats nuls. Nascut a Xèrica (Castelló de la Plana) el 1906, la seva família es va traslladar i va establir a Barcelona. Va debutar en la boxa amb només 16 anys. Si bé l'Enciclopèdia Catalana apunta que el seu primer combat va tenir lloc a l'Iris Park, la veritat és que aquest combat es va celebrar el 22 de juny de 1922 a un curiós ring instal·lat a l'aire lliure al Parc de la Ciutadella. El seu primer oponent, en la categoria de pes mosca, va ser Pedro Puig i el seu debut es va saldar amb una derrota als punts. Posteriorment, Tomás Cola militaria en les categories del pes gall, ploma i lleugers. Tomás Cola va ser un boxejador científic, esgrimista, però d'escassa enganxada i en més d'una ocasió va ser esbroncat pel públic per la seva escassa combativitat. Li agradava viatjar, va trepitjar rings de França, Algèria i Cuba. Precisament d'aquest últim país va portar el ball de moda de l’època, el charleston.

 

Fora del ring, Tomás Cola, pel que expliquen les cròniques, era un home elegant i refinat. Ell va aconseguir el títol de campió d'Espanya perquè el seu titular, Hilario Martínez, no va defensar en el termini previst. Dues vegades va intentar l'assalt al títol europeu en 1927. Els dos combats es van celebrar al Teatre Circo Olympia. En el primer va perdre el títol de campió d'Espanya i d'Europa davant Luis Rayo, als punts; i més tard tornaria a caure derrotat, als punts, amb el francès Lucien Vinez.

 

Abans d'acomiadar-se de la boxa en 1929, va aterrar al setè art, interpretant diferents papers en la pel·lícula muda La Tía Ramona (1928), Doña Mentiras (1930) i El secreto del doctor (1930). La seva afició pel cinema el va portar a París on va treballar en diversos estudis cinematogràfics. Poc després es va traslladar a Niça i allíà va conèixer a un matrimoni, format per Rex Ingram i Alice Terrya, que el van integrar en el seu equip de filmació. Amb ells va fer d'ajudant de direcció de la pel·lícula d'aventures Baroud (1932), que es va estrenar a les nostres cartelleres al gener de 1934: En «Baroud» ha intervenido Rex Ingram, es cierto; pero todo el peso de la labor directiva lo ha llevado a cabo nuestro compatriota Tomás Cola. Su labor como director de «Baroud» lo sitúa en un plano de excepción entre nuestros cineastas y hace de él, posiblemente, la figura más cuajada de promesas de nuestro cinema. «Baroud» tiene así el doble valor de ser, como película, una obra excepcional, y el de darnos a conocer a un director, Tomás Cola, que, como español, ha de tener una importancia decisiva en el despertar del cinema patrio.” (La Vanguardia, pàg. 13, del 20 de gener de 1934).

 

Més tard, a Antibes i al costat de Jack Buchanan, Tomás Cola va participar en la realització de la pel·lícula Thats a Good Girl “… una deliciosa opereta que ha logrado mantenerse en el cartel del «Theatre Hippodrome» de Londres durante año y medio lo que demuestra por si solo la excelente calidad del film.” (La Vanguardia, pàg. 17, del 7 de juny de 1933). De tornada a Espanya, Tomás Cola va iniciar el rodatge, com a director adjunt, de la pel·lícula Asilo Naval, la qual estava dirigida per Miguel Pereyra. El rodatge, que es realitzava a la badia de Cadis en el vaixell escola Juan Sebastián Elcano, va ser suspès a causa del cop d'Estat. Tomás Cola es va allistar al bàndol insurgent i com s'assenyala en el bloc boxeo1930s.blogspot.com, dedicat a Tomás Cola, “… moriría en el frente de Córdoba con el grado de teniente(Desconegut, 2011) com a conseqüència d'una bomba.


El Mundo Deportivo, portada, del 10 de maig de 1940

Al maig de 1940, la premsa es feia ressò que la Federació Catalana de Boxa, sota la presidència de Josep Clols, organitzava un torneig que portaria el nom de Tomás Cola i estaria reservat exclusivament als boxejadors aficionats Una excelente iniciativa de la Federación Catalana de Boxeo (…) Va a disputarse el trofeo por categorías (…) a los vencedores se les concederá un equipo completo: guantes, zapatos, protector inclusive.(El Mundo Deportivo, portada, del 10 de maig de 1940). El trofeu va donar inici el 18 de maig de 1940 en el Saló Iris -antic Iris Park-, situat al carrer València, 177. Els guanyadors de la I torneig van ser: Vidal, pes mosca; López, pes gall; Gil, pes ploma; Nicolau, pes lleuger; Oliver, pes mitjà lleuger; Santandreu, pes mitjà; i Galindo, pes mig fort. De l'interès d'aquest torneig dóna mostres el fet que va formar part del calendari de la Federació Catalana de Boxa fins a finals dels anys cinquanta.

 

El nostre humil homenatge a Tomás Cola, un peculiar boxejador.




Juli Pernas



Fonts:


Desconegut (2011). "Tomás Cola". Boxeo1930s ", 11 de juny. http://boxeo1930s.blogspot.com/2011/06/tomas-cola.htmln, [5 juny 2020].

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell