Recentment, el Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport Joan Antoni Samaranch ha finalitzat un treball de recerca de l’etapa que Samaranch va estar al front de la regidoria d’esports de la Ciutat Comtal. Coincideix en el temps quan comença també el seu interès pel moviment olímpic. D’altra banda, s’ha constatat que la dècada dels anys cinquanta, juntament amb al període comprés des de les primeres eleccions municipals d’abril de 1979 fins als Jocs Olímpics de juliol de 1992, es pot considerar com un dels períodes més rellevants de l’historia de l’esport barceloní.   Joan Antoni Samaranch arribà a l’Ajuntament de Barcelona amb un bagatge sòlit i de  prestigi. Amb 34 anys, Samaranch gaudia d’un impressionant currículum esportiu: seleccionador nacional (1947); responsable de l’organització dels exitosos mundials d’hoquei sobre patins disputats a Barcelona en 1951 i 1954, on Espanya es proclamaria campiona del món; vicepresident de la Federació Espanyola d ’Hockey i Patinatge (1...

 El 25 de febrer de 1962 Barcelona tornava a ser capital del motociclisme. Al Gran Premi d’Espanya de velocitat, que formava part del Mundial, i les 24 hores motociclistes de Montjuïc, que formaven part del campionat d’Europa de resistència, se li sumava ara la disputa del I Gran Premi d’Espanya de Motocròs, prova puntuable per al campionat del món de 250 cc.   Els antecedents els trobem al I Motocross Internacional organitzat el 21 de febrer de 1960 per un club novell que només comptava amb 36 socis: el Moto Club Ruta . Entre els promotors d’aquest club, i encarregat de la primera roda de premsa, hi havia Enrique Pérez de Rozas Sáez de Tejada, membre de la saga de fotoperiodistes que va iniciar Carles Pérez de Rozas Masdéu. El president de l’entitat era l’advocat Julián María Valón Cunillera. Una de les curiositats era els terrenys on es feia la prova, l’antic Golf Club Pedralbes, que estava situat a la urbanització Güell. Precisament Pérez de Rozas, en la seva inter...

--> Com ja va succeir el 1951, el Pabellón del Deporte de Barcelona va acollir del 27 de maig al 6 de juny el Mundial i Europeu d’hoquei sobre patins. Tothom confiava que jugant a casa es podia tornar a repetir l’èxit de 1951, sobretot després d’aconseguir que el gran golejador Tito Mas tornés a agafar l’ stick i es calcés els patins. El mèrit se li ha d’atribuir a Joan Antoni Samaranch, màxim responsable de l’organització i amic personal del jugador, i al seleccionador de l’equip Francesc Platón. Un dia abans de l’inici del campionat, Manuel del Arco va entrevistar Samaranch en la seva secció Mano a Mano de La Vanguardia . En l’entrevista desvetllava alguns secrets. L’hoquei sobre patins era un esport important, sobretot per tres motius: “primero, porque considero que al jugador español le cuadra estupendamente; segundo, porque la espectacularidad encaja en nuestro público; y tercero, porque era una cosa que acababa de nacer sin rencillas ni rivalidades entre clubs”. L’o...

Des de 1936, que es va disputar el primer campionat del món, i fins 1956, es van fer simultanis els campionats del món i el d’Europa, per tant la ciutat comtal acollia el VII Campionat del Món i el XVII Campionat d’Europa, i amb una participació rècord: onze equips. El campionat es va celebrar de l'1 al 10 de juny al Pabellón del Deporte, un pavelló d'esports descobert, que estava situat en la confluència de l'avinguda José Antonio Primo de Ribera (actual Gran Via de les Corts Catalanes) i els carrers Sepúlveda i Llançà. Havia estat construït gràcies a un grup de promotors liderats per Agustín Pujol, que presidia el Consell d’administració, del qual formaven part els senyors Arañó, Samaranch, Muñoz i Romà. el director era el polifacètic periodista Carlos Pardo. El pavelló, tenia capacitat per acollir entre 7.000 i 10.000 espectadors.          Cal fer constar que s’havia fet relleu al capdavant de la ponència d’esports de l’ajuntament de Ba...