El Saló esportiu més antic es el Saló de l’Automòbil. El I Saló de l’Automòbil i del Ciclo es va celebrar del 22 de març al 13 d’abril de 1913 al Turó Park, i fou organitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya sota el patronatge del rei Alfons XIII. En aquest Saló hi participaren marques com Benz, Peugeot o Ford, i la marca mítica espanyola, la Hispano Suiza, que havia obert una sucursal a París i aquell any s’havia imposat en diverses curses a França, tot causant sensació en el Saló de l’Automòbil de París amb el seu model Alfons XIII. Una altra marca present en el Saló fou Vermorel, la qual estava representada per Bernat Picornell, un dels pioners de la natació, i que escrivia d’aquest esport a El Mundo Deportivo (La Vanguardia, 20 de març de 1913). Picornell també era representant de la marca Panhard & Levassor i propietari del Gran Garage Moderno, que es trobava als carrers de Provença i Rosselló. El Saló també va tenir el seu toc solidari, ja que organitzà una festa per r...

 Per tercera vegada en la història Barcelona acollia un campionat del món de boxa, després de Ferrand-Genaro el 1931, i el Gironés-Miller el 1935, els aficionats del ring podien veure el carismàtic i campió del món Perico Fernández contra l’aspirant brasiler Joao Henrique. Havien transcorregut quaranta anys des de la disputa de l’últim mundial a Barcelona. Ja es començava a apreciar el declivi progressiu de la boxa, “hace apenas diez años un campeonato de España llenaba todavía un local de medio aforo. Hace quince años Galiana o Folledo atiborraban una plaza de toros. Hoy un titulo nacional no parece interesar a nadie” ( La Vanguardia , 26 de març de 1975), però sobretot després de l’enderrocament d’un espai tan emblemàtic com el Price el març de 1973. El periodista Albert Armengol escrivia a La Vanguardia el dia abans del combat, “Barcelona, otrora emporio del deporte de las doce cuerdas, fue languideciendo por causes harto compleixes, hasta que un día, esos monstruós de la mod...

Del 6 al 9 d’octubre de 1971 la ciutat comtal acollia novament el Campionat del Món de patinatge artístic. Si el 1949 la seu foren les instal·lacions del Club Patín a la Plaça Calvo Sotelo –avui Francesc Macià–, ara l’escenari era el Palau d’Esports del carrer Lleida. Com a curiositat, destaquem que unes setmanes abans l’estany de Banyoles havia acollit el campionat del món d’esquí nàutic; i durant el campionat s’estaven celebrant el VI Jocs Mediterranis a Esmirna. L’any s’havia iniciat amb una notícia luctuosa per al patinatge, el febrer moria Josep María Ceballos Alameda, que fundà i presidí el Club Patín, i va assumir la presidència del comitè organitzador del mundial de 1949. També va ocupar altres càrrecs directius, vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles i president de la Federació Catalana d’Handbol (1952-1956). Al capdavant de la Federació Espanyola de Patinatge es trobava Lluís Azemar Puig, que havia ocupat diversos càrrecs a la Federació de la mà de Samaranch....