Tomás Cola (1906-1938) de professió: boxejador i cinèfil Des de la fi de la Guerra Civil Espanyola s'havia tornat habitual que la premsa recollís en les seves portades els dies més significatius de l'essència ideològica del bàndol nacional. El Mundo Deportivo , per exemple, va estar fins a 1967 dedicant editorials i columnes d'aquests dies a les portades: el 26 de gener, dia de l'Alliberament de Barcelona; l'1 d'abril, dia que va finalitzar la guerra; el 18 de juliol, dia de l'alçament nacional; l'1 d'octubre, dia del Caudillo , data en què va ser elevat Franco a la direcció suprema de l'Estat espanyol; i el 12 d'octubre, Festa de la Raça. Es seguia justificant l'injustificable i recordant a la població, per si algú no se'n recordava, els qui havien estat els vencedors. La premsa, supervisada per la censura prèvia, s'havia convertit en un instrument més al servei de l'Estat i el seu obje...

El batallador Luis Romero Un dels esports que van despertar les passions de la societat després de la Guerra Civil Espanyola va ser la boxa. Al maig de 1939, el Consejo Nacional del Deporte - Comité Olímpico Español nomenava al doctor barceloní Enrique Fernández Repeto, delegat provisional a Catalunya de la Federació Espanyola de Boxa, la missió inicial era depurar aquelles persones afectes a l'antic règim. “ Una vez más ha presidido el acierto en las designaciones que viene haciendo el C.O.E., recayendo también en esta ocasión el nombramiento en persona que une a su acendrado españolismo una inmejorable actuación deportiva, con larga experiencia del <<ring>> y de sus secretos… ” ( La Vanguardia , pàg. 9, del 18 de maig de 1939) . El 27 de juliol de 1939, es va celebrar la primera vetllada a l'Olympia. Al setembre, el mateix organisme va fer oficial el nomenament d'Antonio Portago, marquès de Portago, com a president de l...

Els Escacs mouen peces Com altres esports, els escacs va quedar malmès amb la Guerra Civil Espanyola, però un cop finalitzada va començar a recuperar-se de manera gradual, però amb fermesa. Fent una mica d'història, cal dir, que la Federació Catalana d'Escacs s'havia fundat el 2 d'agost de 1925 i el seu primer president va ser el doctor Esteve Puig Puig. Fins al final de la Guerra Civil Espanyola van ser dotze els presidents de la Federació Catalana d'Escacs. Només les Federacions Catalanes d'Atletisme i Futbol la van superar en nombre de presidents, però aquestes entitats havien estat fundades abans que la Federació Catalana d'Escacs, concretament la Federació Catalana de Futbol en 1900 i la Federació Catalana d'Atletisme en 1915.   L'activitat escaquista es va reiniciar poc després que les tropes "nacionals" entressin a Barcelona. La primera entitat a obrir les seves portes després de la Guerra Civil Espanyola va s...

Una instal·lació desconeguda: els camps d'entrenament del FC Barcelona a Gràcia El FC Barcelona de la postguerra va patir, com a cap altre club de la ciutat, l'arribada del règim feixista. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola es van dur a terme diverses actuacions per part de les noves autoritats. D'una banda, la depuració de directius, empleats i socis, i el canvi de nom i escut de l’entitat. De Futbol Club va passar a ser Club de Futbol; i de les quatre barres vermelles de la senyera de l'escut, es van passar a ser dues barres vermelles. D'altra banda, el club havia de fer front a la temporada amb jugadors inhabilitats per haver-se quedat a Mèxic o França durant la Guerra Civil Espanyola. I el seu estadi de Les Corts, precisava ser purificat de maçons, catalanistes, rojos i protestants. La reobertura de l'estadi de les Corts es va realitzar el 29 de juny de 1939 amb un festival patriòtic-esportiu, en el qual van onejar a...