Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Co de Triola

La piscina vella del Club Natació Barcelona (1924).

Imatge
Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar la vella piscina del Club Natació Barcelona, l’entitat degana de la natació espanyola fundada el 1907 al Gimnàs Solé, acompanyat del director general del club, Pere Carbó. Veure per primera vegada la primera piscina coberta que es va construir el 1924, i saber que aquella joia arquitectònica, castigada pel temps, s’enderrocaria, em va impressionar. Malgrat que ja vaig escriure un article, “Les primeres piscines a Barcelona” (Barcelonasportiva, 20 de maig de 2015), he volgut escriure de nou sobre aquesta piscina. A finals dels anys 20 es va prendre la decisió. La ciutat necessitava un equipament d’aquestes característiques. En aquells temps si volies homologar un rècord t’havies de desplaçar a Sabadell, on el 23 de juny de 1918 es va inaugurar la piscina descoberta de l’Estat. L’1 de desembre de 1920, en els locals del Centre Autonomista de dependents del Comerç i l’Industrial de la rambla de Santa Mònica 25, els socis del club es reuni...

Narcís Masferrer, 150 anys del naixement d’un pioner de l’esport i l’olimpisme

Imatge
Narcís Masferrer (1867-1941) © PERIODISME AMB EMPREMTA OLÍMPICA El 7 de maig de 2013 ja li vaig dedicar un article a Narcís Masferrer i Sala on recollia la trajectòria d’aquest personatge fonamental de la nostra història esportiva. Aquest any celebrem el 150 aniversari del seu naixement, però com aquesta efemèride coincideix amb el 25è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, he seleccionat alguns paràgrafs en els quals parla de Barcelona i l’Olimpisme i quan Barcelona va presentar per primera vegada la seva candidatura olímpica.  El 31 de juliol de 1920, la revista Stadium publicava un article amb el títol “La VIII Olimpiada en Barcelona”, en què Masferrer informava de la presència de dirigents catalans i col·legues als Jocs Olímpics d’Anvers (Garcia Alsina, Elias i Juncosa, Gamper i Co de Triola), i es preguntava ¿Per què no?: “Barcelona, la Ciudad cosmopolita a la que no arredró jamás arremeter con cualquier empresa, por colosal que fuera —ayer,...