El deporte en Cataluña, desde sus orígenes, ha sido un fenómeno muy arraigado con el mundo político. Si en su origen estuvo muy ligado al mundo burgués y al entorno de la Lliga Regionalista , con la instauración de la II República en España, el deporte popular y republicano no quedó al margen socialmente. Esta politización fue aún más potente a partir del ascenso del nazismo al poder, y como consecuencia, el uso de los Juegos Olímpicos de Berlín como herramienta propagandística del III Reich. La instrumentalización de limpieza de imagen de cara al exterior, generó un cierto movimiento internacional de boicot a dichos Juegos berlineses, creando unas sinergias de festivales y eventos deportivos de denuncia contra el fascismo, así como de ensalzamiento del socialismo y comunismo. Hay que clarificar, que la mayoría de estos movimientos deportivos obreros no cuestionaban el ideario olímpico, pero sí criticaban la política del COI de mirar hacia un lado, cuando la opinión...

L’esport a Catalunya, des dels seus orígens, ha estat un fenomen molt arrelat al món polític. Si en el seu origen va estar molt lligat al món burgès i a l’entorn de la Lliga Regionalista, amb la instauració de la II República a Espanya, l’esport popular i republicà no va quedar al marge socialment. Aquesta politització va ser encara més potent a partir de l’ascens del nazisme al poder, i com a conseqüència, l’ús dels Jocs Olímpics de Berlín com a eina propagandística del III Reich. La instrumentalització de neteja d’imatge de cara a l’exterior, va generar un cert moviment internacional de boicot als esmentats Jocs berlinesos, creant unes sinèrgies de festivals i esdeveniments esportius de denuncia envers el feixisme, així com d’enaltiment del socialisme i el comunisme. Cal clarificar, que la majoria d’aquests moviments esportius obrers no qüestionaven l’ideari olímpic, però sí criticaven la política del CIO de mirar cap a un costat, quan l’opinió pública mundial es ...

Montjuïc és la muntanya esportiva per excel·lència. S’hi han organitzat nombroses competicions internacionals i els Jocs Olímpics de 1992 i s’hi han construït equipaments esportius molt diversos. Sortint un dia del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch em preguntava quina d’aquestes deuria haver estat la primera, i vaig recórrer a consultar les hemeroteques digitals. Em puc equivocar, però quasi puc afirmar que la primera instal·lació, la més antiga, era un camp de tir al colomí, una activitat sportiva practicada per les classes benestants , i que es va construir en la façana de la muntanya que mira al mar i és coneguda com Miramar. La instal·lació construïda fou construït al costat d’on avui hi ha el camp de tir gestionat pel Tir Esportiu de Barcelona, a la carretera de Montjuïc , però en un cota més alta.       A La Vanguardia del 7 de setembre de 1883 pot llegir-se que, “a las tres de la tarde debe verificarse la inauguración del...