L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

Estadi de Montjuïc any 1929
Arxiu ©Fundació Barcelona Olímpica

L’any 1929 s’inicià amb la confirmació de que s’anava a construir la piscina a Montjuic, després que es signà l’acord entre el Comitè de l’Exposició i la Societat del Funicular de Montjuïc, la qual cedí uns terrenys limítrofs al funicular per construir la piscina (La Vanguardia, 17 de gener de 1929).  La obres s’iniciaren el 28 de març, tal com publicava La Vanguardia un dia després, “es una fecha para ser señalada en el Libro de Oro de la Natación”. No obstant el plat fort era l’Estadi El primer dia de l’any La Vanguardia publicà un extens article on informava amb detall de totes les dependències. L’Estadi de Montjuïc, que alguns mitjans de comunicació catalogaven com el millor d’Europa, s’inaugurà el 20 de maig. Aquell dia es disputaren unes proves atlètiques, un partit de futbol entre la Selecció Catalana i el Bolton Wanderers, i un partit de rugbi entre Espanya i Itàlia. La inauguració, que fou presidida pels reis d’Espanya, comptava entre els convidats a Baillet Latour, al qual el Comité Olímpico Español i la Confederació Esportiva de Catalunya van oferir un esmorzar en un dels halls de l’estadi. Aquell any, i han motiu de l’Exposició Internacional es desenvolupà un extens programa esportiu amb competicions d’atletisme, automobilisme, bàsquet, beisbol, boxa, ciclisme, escacs, esgrima, esports aeris, futbol, hípica, hoquei, lluita, motociclisme, motonàutica, natació, pilota basca, rem, rugbi, tennis, tir olímpic, vela i waterpolo. 

Inauguració de l'Estadi de Montjuïc 1929
Arxiu ©Fundació Barcelona Olímpica

La piscina de Montjuïc estava previst que s’inaugurés el 8 d’agost de 1929, però no va ser possible a causa d’un temporal de pluges, i es va fer finalment dos dies després amb els campionats de Catalunya de natació. 

L’Exposició Internacional finalitzà en gener de 1930, però donà el relleu a una Exposició Nacional que durà fins al 15 de juliol. El tancament de l’Exposició Internacional coincidí amb la caiguda de Primo de Rivera, que presentà la seva dimissió a Alfonso XIII el 28 de gener. Aquest fet, com senyala Xavier Torrebadella en Renovació del discurs olímpic català en una conjuntura d’expansió del sistema esportiu (capítol 3 llibre Catalunya i l’Olimpisme, ed. Generalitat de Catalunya, 2006) va possibilitar un increment a Catalunya de l’associacionisme, i “l’esport fou un dels àmbits favorits”. Un fet poc conegut, és que finalitzada l’Exposició, el consistori barceloní, a proposta de la Confederació Esportiva, valorà la possibilitat d’oferir un dels palaus de l’Exposició Internacional -el Palau Meridional- per transformar-ho en un Palacio de los Deportes: “un grupo de elementos de la Confederación Deportiva han visitado este local, que mide 300 metros por 75, trazándose planos para instal·lar en el mismo una pista de basquetbol, otra de hielo para patinar, un ring para boxeo y, si es posible, habiéndose pedido informes sobre el particular a París, un saltador artificial para la pràctica de saltos de esquí” (La Vanguardia, 15 de gener de 1930). Una vegada finalitzada les tasques del comitè esportiu de l’Exposició, es creà una nova comissió, de la que formaven part  Josep Sunyol, Josep Elias i Juncosa, Joan Cell i Manel Basté, tots ells membres de la Confederació Esportiva de Catalunya que presidia el baró de Güell. El programà abastà els mesos comprés entre maig i juliol, però els acte més rellevants foren un festival dut a terme a l’Estadi el 4 de maig i on van participar nombroses entitats entre les quals estava el Comité Olímpico Español; els encontres Vasconia-Catalunya de futbol, i Languedoc-Catalunya de rugbi, així com l’eliminatòria de Copa Davis Espanya-Japó disputats el primer cap de setmana de juny. Si bé el Comité Olímpico es reunia periòdicament, hi havia moltes Federacions que no havien designat els seus representants en el si de l’entitat; i era qüestionat per la manca de previsió de cara a la cita olímpica de Los Angeles en 1932 (La Nación 20 de febrer).

Abans, però, hi havia hagut una cita històrica a Berlin (22-24 de març) per a l’olimpisme espanyol. En aquesta data es va celebrar la Sessió del Comitè Internacional Olímpic, i en el marc de la mateixa Barcelona fou designada seu de la Sessió del C.I.O. en 1931 per davant Viena i Belgrad. En la mateixa reunió Baillet-Latour confirmà que les ciutats candidates per acollir els Jocs Olímpics de 1936 eren Alexandria, Barcelona, Berlin, Budapest, Buenos Aires, Colònia, Dublín i Frankfurt (Revue Olímpique Juliol 1930).

Com a curiositat esportiva d’aquest any cal esmentar la proesa del professor Enric Blanco i Alberich, nascut a la Barceloneta, però exiliat als Estats Units, que travessà l’Atlàntic amb la seva família a bord d’un veler. Blanco arribà a Barcelona el 5 d’octubre i fou rebut multitudinàriament. Dins del comitè d’honor figurava el Comité Olímpico Español, que estav representat pel seu secretari Mesalles i Estivill. 

En 1926 Pierre de Coubertin havia fundat a Lausanne el Bureu International de Pedagogia Esportiva, i en octubre de 1939 la premsa donava coneixement del seu Manifest per la reforma esportiva. Dins del mateix hi havia el polèmic punt que plantejava la supressió de la participació femenina en les com peticions on participen homes (La Vanguardia 8 de novembre  i La Vanguardia 8 de novembre ). Mereix destacar-se que el Comité Olímpico, a l’objecte de recaptar recursos econòmics,  sol·licità a la Real Federación Española de Futbol la celebració anual d’un partit de futbol “para poder atender deportes necesitados de auxilio, tanto con vistas a los Juegos que se celebrarán en Los Angeles el año 1932 como los que en 1936 pudieran tener efecto en Barcelona”. Aquesta petició seria aprovada per l’Assemblea de la Federació.

Així mateix en la reunió del mes de novembre el Comité Olímpico Español informà de que la Sessió del Comitè Internacional Olímpic es faria del 25 al 28 d’abril del proper any, i alhora demanà a les Federacions i esportistes la màxima col·laboració. També acordà “realizar las gestiones necesarias cerca del Ayuntamiento de Barcelona para que en ningún caso el régimen que pueda adoptarse para las instalaciones deportivas de Montjuich perjudique o dificulte la posibilidad de que se lleven a cabo en las mismas los juegos olímpicos y que fueron solicitados para Barcelona” (La Voz 7 de novembre i La Vanguardia 8 de novembre).