Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) IV

Pilota Basca i les raquetistes

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) els frontons Novedades, Principal Palace i Txiki-Alai van estar oberts per a les activitats professionals de la pilota basca, si bé en els últims mesos de la guerra van tancar les seves portes. Els primers frontons a reprendre l'activitat, poc després d'entrar les tropes nacionals a la ciutat de Barcelona, van ser el frontons Novedades, del carrer Casp, i el Txiki-Alai, castellanitzat ja en Chiqui-Alai, de la Plaça del Bonsuccés, tots dos a principis de febrer de 1939. L'anunci de la reobertura d'aquest últim a la premsa fou destacable: “Esta empresa, después de recuperada su personalidad, gracias al Generalísimo Franco y su Glorioso Ejército inaugurará sus sesiones el próximo HOY, JUEVES, DIA 9, CON UN GRAN PROGRAMA DE PARTIDOS Y QUINIELAS. ¡Saluda a Franco!, ¡Viva España!, ¡Arriba España!” (La Vanguardia, pàg. 9, del 9 de febrer de 1939). Altres frontons que també van reobrir les seves instal·lacions foren el Nuevo Mundo, inaugurat el 1936, i amb seu a l'Avinguda del Paral·lel, davant del teatre Apolo; i el Barcelona, del carrer Vilà i Vilà, darrere del teatre Apolo, que ho van fer a l'abril de 1939. Un mes després, li va tocar el torn al Principal Palace a les Rambles.

Simultàniament a l'obertura dels frontons es va reprendre l'activitat federativa. A principis de març de 1939, el Consejo Nacional del Deporte-Comité Olímpico Español, presidit pel general Moscardó, posava al capdavant de la Federació Espanyola de Pilota Basca a J. d'Irigoyen, “Los delegados desplazados continúan sus tareas de nueva estructuración y reorganización.” (La Vanguardia, pàg. 5, del 3 de març de 1939). A finals de maig, el mateix organisme aprova la Reglamentació de la Pilota Basca i a mitjans d'octubre es oficialitza el nomenament del responsable regional, que recau en Josep Maria Serraclara (La Vanguardia, pàg. 7, del 17 d'octubre de 1939). Al desembre, qui reprenia les seves activitats era el Club Vasconia, fundat el 1924, que va començar a utilitzar de nou el Frontó Novedades.

Des de l'obertura d'alguns frontons, l'abril de 1939, una bona part d'ells incloïen en la seva programació pilotaris femenines: les raquetistes. La presència d'aquestes esportistes ja s'havia iniciat abans de la Guerra Civil Espanyola. Segons detalla Ricardo Urribari en el seu article “Las señoritas pelotaris”, publicat a finals de 2019, “El impulsor de esta novedad fue el exjugador y empresario Ildefonso Anabitarte Anza, que tras retirarse abrió varias escuelas de raquetistas en Guipúzcoa y posteriormente en Madrid” (Urribarri, Ricardo. (2019). "Las señoritas pelotaris". CTXT. Núm. 241:https://ctxt.es/es/20191002/Deportes/28628/Ricardo-Uribarri-pelotaris-mujeres-guerra-civil-pelota-vasca.htm). El primer frontó on van jugar va ser en el Frontón Madrid, també anomenat Cedeceros, a principis de gener de 1917. A continuació, es van anar estenent per la resta de la geografia nacional. Les raquetistes utilitzaven una raqueta més resistent i sòlida que les raquetes de tennis, i una pilota de cuir d'aproximadament 60 grams. A Barcelona, hi ha constància escrita de la presència de raquetistes el 1917 al Frontón Sol i Buena Sombra, localitzat entre Gran Via i Marina. “Grandiosísimo éxito todos los días, tarde y noche, grandes partidos de pelota con raqueta para señoritas y á mano por los más afamados pelotaris.”. (La Vanguardia, pàg. 5, del 31 de maig de 1917). En l'anunci figuraven les raquetistes Anita, Teresa, Paquita, Luisa, Elisa, Sara etc. Fou tal el seu èxit, que les raquetistes van viatjar als frontons més importants del món: Miami, l'Havana, Mèxic, el Caire, Filipines etc. Tot i això, no era ben vist en alguns sectors de la societat que les dones juguessin a pilota, com assenyala Ricardo Urribari, “…porque no se amoldaban al papel que se le asignaba a la mujer en esa época. Algunos padres mentían sobre el paradero de sus hijas, y decían que estaban sirviendo porque les daba vergüenza confesar la verdad. La mentalidad era que los frontones debían ser para los hombres.” (Urribarri, Ricardo. (2019). "Las señoritas pelotaris". CTXT. Núm. 241:https://ctxt.es/es/20191002/Deportes/28628/Ricardo-Uribarri-pelotaris-mujeres-guerra-civil-pelota-vasca.htm). Aquestes raquetistes van ser les primeres esportistes espanyoles professionals.

Abans d'iniciar-se la Guerra Civil Espanyola, el frontó que incloïa en el seu programa partits de raquetistes era el Txiki-Alai. A La Vanguardia, del 31 de gener de 1936, es podia llegir: “La empresa de este Frontón se ha asegurado el concurso últimamente, aparte de Margarita y Carmenchu, que ya debutaron hace unos días, de seis jóvenes muchachas de la categoría de noveles —Inés, Aurorita, Clara, Julita, Tinan y Pepita— cuyos primeros partidos han dejado adivinar ya buenas aptitudes. Es inminente, además, el debut de Carmina —una de las delanteras más prestigiosas de la raqueta—, Paula, Leo, Marisa y Carmela, todas ellas jugadoras ya conocidas, que al reforzar el cuadro de Txiki-Alai permitirán a la empresa a partir de mañana, empezar con toda puntualidad sus funciones.” (La Vanguardia, pàg. 11, del 31 de gener de 1936).

La Vanguardia, pàg. 11, del 31 de gener de 1936

Finalitzada la guerra, a partir del mes d'abril de 1939, el programa d'alguns frontons era exclusivament de raquetistes i les competicions eren per parelles. Al Frontó Nuevo Mundo s'anaven alternant diferents raquetistes. Bons exemples: “FRONTON NUEVO MUNDO. – TARDE, NURI-CARMEN CONTRA DORITA-MARY. – NOCHE, ROSITA-JOSEFINA CONTRA CARMENCHU-ANITA.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 20 d’abril de 1939) o “FRONTON NUEVO MUNDO. – TARDE, DORITA Y NURI CONTRA LUISITA Y MARY. – NOCHE, CARMENCHU Y CONCHITA CONTRA CARMEN Y MIRENCHU.” (La Vanguardia, pàg. 6, del 21 d’abril de 1939). Al Frontó Principal Palace ja apareixien raquetistes des del principi de la seva obertura: Nati, Poli, Lumi, Elvira, Antonia, Mari, Alegria, Lolilla, Edu o Mary. I en el Txiki-Alai figuraven les raquetistes Carmina, Pili, Sagrario, Aurora, Pau, Petrita la Eibarresa, Arrate I, Eugènia, Nati o Rosina. Per la seva banda, el Frontó Barcelona, curt de jugadors, va posar un anunci buscant palistes i raquetistes, “RAQUETISTAS y manistas, en el Frontón Barcelona encontrarán el mejor entrenador de España, preparación y contrata segura. Precios por horas, económicos. Vilá y Vilá, 50, detrás teatro Apolo.” (La Vanguardia, pàg. 11, del 8 d’abril de 1939).

Al principi de la dècada dels quaranta va arribar a ser tan notòria la importància de les raquetistes que el Mundo Deportivo va realitzar diverses entrevistes d'algunes d'elles, incloent en totes les entrevistes la seva fotografia. Les entrevistes portaven inicialment la signatura de Juan Fontanet i El Rebote. El dia 10 de gener de 1940 va aparèixer Nati del Frontó Txiki-Alai sota el títol “Interviu fracasada con Nati, la raquetista de la máxima claridad…jugando.” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 10 de gener de 1940); el 14 de gener, Carmen, del Frontó Nuevo Mundo, “que dejó el tenis “amateur” por la raqueta profesional y hoy brilla en el Nuevo Mundo” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 14 de gener de 1940); el 18 de gener, la madrilenya Iluminada Herguido Lumi, del Frontó Principal Palacio, “que, rubia y sin flequillo, sigue siendo la excelente raquetista de siempre” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 18 de gener de 1940); el 28 de gener, li va tocar el torn a Jesusa Zubiarru Arrate I, del Frontó Txiki-Alai, que va explicar els seus inicis com raquetista quan de nena jugava a pilota a mà en el pòrtic del Santuari de la Mare de Déu d'Arrate, patrona d'Eibar. “Arrate I quien por su juventud su simpatía y excelente juego es una de las raquetistas predilectas del público de Barcelona”. (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 28 de gener de 1940); el 4 de febrer, María Campreciós Mary, una altra ex tennista, nascuda a Esplugues de Llobregat, que formava part del quadre del Frontó Nuevo Mundo i “que, por su gran juego, aparte su personal simpatía, se ha hecho en poco tiempo una de las jugadoras preferidas del público” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 4 de febrer de 1940); el 11 de febrer, l'entrevistada fou la madrilenya María Pulido Mary, campiona del Frontó Principal Palacio, on va relatar els seus viatges per Cuba i Mèxic “…formé parte de un gran cuadro que marchó a Cuba, y en el Frontón Habana-Madrid, de la capital, jugamos como año y medio…más tarde, y a pasar el charco de nuevo, esta vez para Méjico…” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, de l'11 de febrer de 1940); el 25 de febrer, la cordovesa, Pilar Montes del Campo Pili, del Frontó Txiki-Alai, “tan gran jugadora como simpática mujer, es, sin duda, una de las artistas de la raqueta, predilectas de todos los públicos” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 25 de febrer de 1940); el 3 de març, María Teresa Vázquez Mary-Tere, del Frontó Nuevo Mundo, on la definien com “Una afición grande, un entusiasmo sin límites, un juego que mejora día por día…y una sola obsesión permanente: ¿seré yo pelotari?” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 3 de març de 1940); el 10 de març, li va tocar el torn a la sevillana Dolores Milán Araceli, del Frontó Principal Palacio, “que “s’ha metío” a nuestro público en el bolsillo, porque tiene mucho “ángel” y juego grande” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 10 de març de 1940); el 24 de març, l'entrevistada fou la catalana Hortensia Bozal, del Frontó Txiki-Alai, qui manifestava els seus gustos esportius “…es entusiasta de Fred Astaire, rival de Cañardo, y fanática “barcelonista”…” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 24 de març de 1940); el 31 de març, van entrevistar a Maria Arillaga, Arane “…la gran raquetista guipuzcoana que triunfa a diario en el Nuevo Mundo” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 31 de març de 1940); el 7 d'abril, a Pepita Menchaca Pepita I “…la magnífica zaguera eibarresa del cuadro del Frontón Principal Palacio…” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 7 d'abril de 1940); el 14 d'abril, van entrevistar a la parella del Frontó Barcelona, Luisita i Anita “…fina delantera la una, segura zaguera la otra, que, a lo largode la dura Competición, se han mostrado como la pareja “más pareja”, venciendo merecidamente.” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 14 d'abril de 1940); i el 28 d'abril, li va tocar el torn a Arrate II, germana de Jesusa Zubiarru Arrate I, del quadre del Frontó Txiki-Alai, “…que por su juego fino, sereno e inteligente, es una de las raquetistas preferidas del público barcelonés…” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 28 d'abril de 1940).

El Mundo Deportivo, portada, del 18 de enero de 1940

A partir de la segona setmana de maig de 1940, El Mundo Deportivo va reduir el nombre de pàgines, de quatre a dos, i van deixar de publicar-se aquestes entrevistes.

La veritat és que l'auge de les competicions de dones pilotaris no va agradar gens a les autoritats franquistes. Com tampoc els agradava que s'apostés a les travesses. Diverses fonts escrites assenyalen que al general Moscardó, president del Consejo Nacional del Deporte-Comité Olímpico Español, no li agradava aquesta pràctica ja que li semblava poc femení i provocava l'esterilitat de les esportistes. Fins i tot es va ordenar fer més llargues les faldilles i les mànigues de les camises. En qualsevol cas, l'activitat de les raquetistes va seguir desenvolupant-se.

Si es vol aprofundir més en el tema recomano llegir la novel·la El silencio de Clara Lyndon, de la periodista Elene Lizarralde, on rescata les històries de les dones raquetistes. D'altra banda, a internet també es poden veure alguns vídeos on algunes d'aquestes raquetistes expliquen les seves vides, miracles i els problemes i dificultats a què van haver de fer front.

El nostre humil reconeixement a totes elles ...

Juli Pernas