Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945) III

Club Billar Barcelona

Abans de la Guerra Civil Espanyola, el billar havia estat la modalitat esportiva que més campions del món havia donat a Espanya, i Barcelona havia acollit fins a quatre campionats del món.

En 1931, Enrique Miró i Juan Butrón es van proclamar campions del món, el primer en la disciplina de a Tres bandes i el segon en Lliure; en 1932, Armando Martínez va aconseguir el campionat del món a la disciplina Fantasia; en 1934, Claudi Puigvert va guanyar el campionat del món a Tres bandes; i Juan Butrón va repetir títol en Lliure (1936 i 1937). Abans que tots ells, Isidre Ribas s'havia proclamat campió del món en Fantasia Clàssica. D'altra banda, la ciutat comtal havia acollit un campionat del món en la disciplina de Lliure (1930); i dos campionats del món en la disciplina de a Tres bandes (1931 i 1934), tots ells celebrats al Club Billar Barcelona. Al 1936, el campionat del món de Quadre 45-2 es va celebrar al Círculo Ecuestre.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, el Consejo Nacional del Deporte – Comité Olímpico Español va nomenar president de la Federació Espanyola de Billar a Antonio Andreu Martínez, que havia estat fundador i president del Club Billar Barcelona, “…y uno de los más entusiastas propagandistas del billar…” (La Vanguardia, pàg. 14, del 5 de setembre de 1939). El Club Billar Barcelona és el club de més solera, no en va ser el primer que es va fundar a Catalunya (1928), i la seva seu -segueix sent la mateixa avui en dia- es troba a la planta subterrània del Coliseum, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 595, Barcelona.

L'activitat al Club Billar Barcelona es va reiniciar a principis de gener de 1940, però la inauguració oficial es va dur a terme el 17 de gener de 1940 amb un festival, que va comptar amb la presència de dos campions del món (Juan Butrón i Claudi Puigvert ), i dos campions d'Espanya (Luis Sevilla i Juan Cabra). Es dóna la curiositat que Claudi Puigvert havia format part de l'equip del FC Barcelona que es va alçar amb els títols de campió de Catalunya, Espanya i dels Pirineus en la temporada 1909-1910. Anys després, formaria part de la junta directiva del FC Barcelona durant el mandat d’Agustí Montal i Galobart (1946-1952). Segons relata El Mundo Deportivo, del 19 de gener de 1940, la sala estava plena, “…destacando en el lugar de honor un retrato del Caudillo, y otro del general Moscardó, presidente del Comité Olímpico Español, así como las banderas Nacional y del Movimiento.” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 19 de gener de 1940). Al festival van acudir nombroses autoritats, entre elles el secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, Mesalles Estivill, i representants dels clubs locals.

El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 19 de gener de 1940

Les partides es van desenvolupar simultàniament sobre quatre billars i a més dels campions també van participar billaristes de Club Billar Barcelona i del Club Olympia. El festival es va dividir en tres parts, estant reservada la darrera a les partides de Juan Butrón i Claudi Puigvert. Abans d'iniciar-se aquesta última partida, i com no podia ser d'altra manera donada la presència del Cap Superior de Policia i representants de Falange, es va interpretar l'himne nacional que va ser escoltat amb el braç en alt. Finalitzat l'himne, Claudi Puigvert, que era també president de Club Billar Barcelona, va recordar la història de l’entitat i als fundadors del club que van ser assassinats per l'horda. A l'acabar el festival, es van anar tots a celebrar-ho a una cafeteria que estava al costat del club, a la cantonada amb Rambla Catalunya, i portava el nom d'una òpera de Wagner: L'or del Rin (Das Rheingold).

Coincidint amb el festival, es va fer públic el nomenament de la nova Federació Catalana de Billar. Com a president va ser designat Josep Pons i Mumbrú, que també era vocal de la Federació Catalana de Futbol, i anys després va publicar un llibre titulat “La quimera del marfil”.

El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 25 de gener de 1940

          Dies després, Antoni Andreu Martínez, president de la Federació Espanyola de Billar, confessava que en plena Guerra Civil Espanyola es va entrevistar amb Mesalles Estivill manifestant-li la conveniència que el billar formés part del Comitè Olímpic Espanyol Español “Al constituirse, en plena guerra, al Comité Olímpico, el billar y otros deportes, no entraban en el mismo, quizás por creerse que se trataba de uno más. Pero en las primeras entrevistas con Mesalles Estivill ya quedó establecido que formaría parte del mismo.” (El Mundo Deportivo, pàg. 4, del 25 de gener de 1940). Al 1940, els campionats d'Espanya es van celebrar al Club Billar Colom de València, i destacaria amb tres títols un billarista que estaria cridat a formar part de la llegenda del billar, Joaquim Domingo.

Juli Pernas