Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945)
La I Copa del Generalísimo de Futbol (1939): Primer gran esdeveniment esportiu a Barcelona després de la Guerra Civil.
L'historial de l'actual Copa del Rei
de futbol assenyala que aquest torneig, organitzat per la Federació Espanyola
de Futbol, no es va disputar els anys 1937 i 1938 com a conseqüència de la
Guerra Civil Espanyola. Durant la contesa, la Federació Espanyola de Futbol no
va estar operativa. Aquesta organització es va reorganitzar a Sant Sebastià,
zona nacional, i va ser reconeguda per la FIFA en 1937. Finalitzada la Guerra
Civil Espanyola, la Federació va remetre una circular on s'informava de la
posada en marxa del I Campionat d'Espanya - Copa del Generalísimo. El torneig es va disputar entre el 14 de maig i el 25
de juny de 1939; i els equips que van participar van ser els campions regionals
de les zones controlades per l'exèrcit del general Franco. En conseqüència, no
van tenir cabuda en aquesta edició els equips de les zones que es van mantenir
republicanes fins al final de la guerra (Catalunya, Madrid, València, Múrcia i
Castella la Manxa), ni els equips d'aquelles regions on no es va disputar la
competició regional.
Els equips que van participar en la
competició van ser: Club Aviación Nacional i Zaragoza FC per Aragó; Constància
FC per les Illes Balears; Racing Club de Santander i Unión Montañesa per
Cantàbria; Racing de Ferrol per Galícia; Deportivo Alavés i Donostia FC per
Guipúscoa; Club Atlético Osasuna per Navarra; Ceuta Sport pel Nord d’Àfrica;
Sevilla FC i Betis Balompié per Andalusia i Bilbao Athletic i CD Baracaldo
Oriamendi per Biscaia.
El 3 de juny de 1939 es va reunir a Madrid el Consejo Nacional del Deporte, presidit pel General
Moscardó, a petició del tinent coronel Julián Troncoso, president de la
Federació Espanyola de Futbol, on es va aprovar que la seu de la final del
torneig seria a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona, en detriment de Sevilla o
Madrid que semblaven seus més lògiques. Són diversos els autors que sostenen
que aquesta fou una decisió personal del general Franco, que en el fons
pretenia humiliar a una ciutat que s'havia mostrat fidel al republicanisme. A
la mateixa reunió, també es va acordar que el tinent coronel Troncoso es
traslladaria a la ciutat comtal amb la finalitat de deixar tot ben enllestit
per l’organització de la final del torneig. Cal recordar que era el primer gran
esdeveniment de masses esportiu organitzat pel nou règim. Deu anys després
d'inaugurar-se, encara que en un ambient menys festiu, l'Estadi de Montjuic
tornava a vestir-se de gala.
 | |
| La Vanguardia, portada, 27 de juny de 1939 |
Inicialment, estava previst que els perdedors de les semifinals juguessin
el partit de consolació, previ a la final, però dies després es va fer públic
que com a aperitiu de la final s'enfrontarien els dos eterns rivals de la
ciutat, el FC Barcelona i el RCD Espanyol. Els blanc i blaus havien reiniciat
la seva activitat i ja havien disputat un partit a l'estadi de Sarrià al mes
d'abril del 1939; però per al club blaugrana significava el reinici de
l’activitat esportiva. Finalment, els que van saltar a la pista de joc, dues
hores abans de la final, van ser els equips militars del Club Aviación Nacional
i el Recuperación de Levante. En qualsevol cas, la junta gestora del FC
Barcelona va fer una crida als seus socis perquè acudissin a l'Estadi.
El dissabte es van dur a terme diversos actes protocol·laris. El president
de la Federació Espanyola de Futbol, tinent coronel Julián Troncoso, va visitar
a l'alcalde de la ciutat, Miquel Mateu; i la totalitat del comitè executiu del Consejo
Nacional del Deporte - Comitè Olímpic
Espanyol, amb el General Moscardó al capdavant, es van desplaçar a Barcelona on
es van reunir i van acudir a la catedral per assistir a la missa fúnebre pel
descans dels caiguts Por Dios y por España. Posteriorment, el General Moscardó,
i tot el seu seguici, es van traslladar a l'Estadi de Montjuïc on es va portar
a terme el descobriment d'una làpida commemorativa pels caiguts a la façana de
la porta de Marató. El seu recorregut va finalitzar amb un dinar ofert per la
gestora del Club Natació Barcelona (CNB).
El diari La Vanguardia, del 27 de
juny del 1939, encapçalava així la seva crònica: “El domingo
celebramos jubilosamente la entrada del deporte español en la nueva era que,
bajo la dirección del Comité Olímpico Español-Consejo Nacional de Deportes, va
a desarrollarse dentro de las normas, de los nuevos —y buenos— modos que ha
trazado el glorioso Movimiento nacional”. Abans d'iniciar-se la final, la banda municipal va interpretar la marxa
"Victòria", composta per Josep Maria Torrens. La marxa, dirigida pel
mateix autor, va ser cantada per 500 falangistes de les organitzacions
juvenils.
 |
| La Vanguardia, pàg. 4, del 27 de juny de 1939 |
El partit de la final no va tenir gaire història, el Sevilla FC va deixar
sentenciada la final a la primera part ja que va marcar cinc gols al Racing de
Ferrol i no va encaixar cap. El resultat de la final del I Campionat d'Espanya
- Copa del Generalísimo va ser 6-2 a favor del conjunt andalús.
Juli Pernas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada