Sèrie: Passatges esportius de la postguerra (1939-1945)


La I Copa del Generalísimo de Futbol (1939): Primer gran esdeveniment esportiu a Barcelona després de la Guerra Civil.


L'historial de l'actual Copa del Rei de futbol assenyala que aquest torneig, organitzat per la Federació Espanyola de Futbol, no es va disputar els anys 1937 i 1938 com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Durant la contesa, la Federació Espanyola de Futbol no va estar operativa. Aquesta organització es va reorganitzar a Sant Sebastià, zona nacional, i va ser reconeguda per la FIFA en 1937. Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, la Federació va remetre una circular on s'informava de la posada en marxa del I Campionat d'Espanya - Copa del Generalísimo. El torneig es va disputar entre el 14 de maig i el 25 de juny de 1939; i els equips que van participar van ser els campions regionals de les zones controlades per l'exèrcit del general Franco. En conseqüència, no van tenir cabuda en aquesta edició els equips de les zones que es van mantenir republicanes fins al final de la guerra (Catalunya, Madrid, València, Múrcia i Castella la Manxa), ni els equips d'aquelles regions on no es va disputar la competició regional.

Els equips que van participar en la competició van ser: Club Aviación Nacional i Zaragoza FC per Aragó; Constància FC per les Illes Balears; Racing Club de Santander i Unión Montañesa per Cantàbria; Racing de Ferrol per Galícia; Deportivo Alavés i Donostia FC per Guipúscoa; Club Atlético Osasuna per Navarra; Ceuta Sport pel Nord d’Àfrica; Sevilla FC i Betis Balompié per Andalusia i Bilbao Athletic i CD Baracaldo Oriamendi per Biscaia.

El 3 de juny de 1939 es va reunir a Madrid el Consejo Nacional del Deporte, presidit pel General Moscardó, a petició del tinent coronel Julián Troncoso, president de la Federació Espanyola de Futbol, on es va aprovar que la seu de la final del torneig seria a l'Estadi de Montjuïc de Barcelona, en detriment de Sevilla o Madrid que semblaven seus més lògiques. Són diversos els autors que sostenen que aquesta fou una decisió personal del general Franco, que en el fons pretenia humiliar a una ciutat que s'havia mostrat fidel al republicanisme. A la mateixa reunió, també es va acordar que el tinent coronel Troncoso es traslladaria a la ciutat comtal amb la finalitat de deixar tot ben enllestit per l’organització de la final del torneig. Cal recordar que era el primer gran esdeveniment de masses esportiu organitzat pel nou règim. Deu anys després d'inaugurar-se, encara que en un ambient menys festiu, l'Estadi de Montjuic tornava a vestir-se de gala.

La Vanguardia, portada, 27 de juny de 1939
 Inicialment, estava previst que els perdedors de les semifinals juguessin el partit de consolació, previ a la final, però dies després es va fer públic que com a aperitiu de la final s'enfrontarien els dos eterns rivals de la ciutat, el FC Barcelona i el RCD Espanyol. Els blanc i blaus havien reiniciat la seva activitat i ja havien disputat un partit a l'estadi de Sarrià al mes d'abril del 1939; però per al club blaugrana significava el reinici de l’activitat esportiva. Finalment, els que van saltar a la pista de joc, dues hores abans de la final, van ser els equips militars del Club Aviación Nacional i el Recuperación de Levante. En qualsevol cas, la junta gestora del FC Barcelona va fer una crida als seus socis perquè acudissin a l'Estadi.

El dissabte es van dur a terme diversos actes protocol·laris. El president de la Federació Espanyola de Futbol, tinent coronel Julián Troncoso, va visitar a l'alcalde de la ciutat, Miquel Mateu; i la totalitat del comitè executiu del Consejo Nacional del Deporte - Comitè Olímpic Espanyol, amb el General Moscardó al capdavant, es van desplaçar a Barcelona on es van reunir i van acudir a la catedral per assistir a la missa fúnebre pel descans dels caiguts Por Dios y por España. Posteriorment, el General Moscardó, i tot el seu seguici, es van traslladar a l'Estadi de Montjuïc on es va portar a terme el descobriment d'una làpida commemorativa pels caiguts a la façana de la porta de Marató. El seu recorregut va finalitzar amb un dinar ofert per la gestora del Club Natació Barcelona (CNB).

El diari La Vanguardia, del 27 de juny del 1939, encapçalava així la seva crònica: El domingo celebramos jubilosamente la entrada del deporte español en la nueva era que, bajo la dirección del Comité Olímpico Español-Consejo Nacional de Deportes, va a desarrollarse dentro de las normas, de los nuevos —y buenos— modos que ha trazado el glorioso Movimiento nacional”. Abans d'iniciar-se la final, la banda municipal va interpretar la marxa "Victòria", composta per Josep Maria Torrens. La marxa, dirigida pel mateix autor, va ser cantada per 500 falangistes de les organitzacions juvenils.

La Vanguardia, pàg. 4, del 27 de juny de 1939

El partit de la final no va tenir gaire història, el Sevilla FC va deixar sentenciada la final a la primera part ja que va marcar cinc gols al Racing de Ferrol i no va encaixar cap. El resultat de la final del I Campionat d'Espanya - Copa del Generalísimo va ser 6-2 a favor del conjunt andalús.



Juli Pernas
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)

Instalaciones Desaparecidas:

Antònia Yáñez, una guanyadora pionera

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

El enigmático Cobi de la azotea del Palau Güell