Homenatges Olímpics: Derek Redmond (I)

Si pregunto als amants de l'olimpisme, i de l'esport en general, sobre la possibilitat que realitzin un exercici de memòria per recordar 20 imatges característiques dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, segurament, una d'elles tindria a veure amb el nostre protagonista.

 

Derek Redmond va néixer a Bletchley, una localitat que pertany al municipi de Milton Keynes, al comtat de Buckinghamshire (Anglaterra), a uns 70 quilòmetres al nord-oest de Londres. Va ser un dels millors corredors europeus en l'època de finals dels anys 80 i principis dels 90, en la distància dels 400 metres, batent el rècord britànic de 400 metres en dues ocasions. En el seu palmarès destaca la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme de 1986, organitzat a Stuttgart, formant part de l'equip britànic de relleus 4x400 metres, juntament amb Kriss Akabusi, Brian Whittle i Roger Black, la medalla de plata al Campionat del Món d'Atletisme de 1987, organitzat a Roma, formant part de l'equip britànic de relleus 4x400 metres amb els atletes Kriss Akabusi, Phil Brown i Roger Black, i la medalla d'or en el Campionat del Món d'Atletisme de 1991, organitzat a Tòquio, formant part de l'històric equip britànic de relleus 4x400 metres que va derrotar a la gran favorita, Estats Units. Aquest equip de relleus el formaven Derek Redmond, Kriss Akabusi, John Regis i Roger Black.

El Mundo Deportivo, pàg. 41, de l'1 de setembre de 1986

Les seves bones actuacions li van permetre formar part de la delegació britànica que va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Sens dubte, era una bona manera d'oblidar la lesió al tendó d'Aquil·les que havia tingut en els escalfaments dels Jocs Olímpics de Seül de 1988 i que no li va permetre debutar a la competició. És important recordar que, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, Derek Redmond s'havia sotmès a vuit operacions per tractar-se de diferents lesions.

 

El seu debut en els Jocs Olímpics de Barcelona'92 va ser en la prova de 400 metres individuals. La seva participació no va poder començar millor ja que es va classificar en primera posició, tant en les sèries de primera ronda classificatòria com en els quarts de final, mostrant una gran fortalesa que el situaven com un dels possibles candidats a medalla olímpica.

 

El 3 d'agost de 1992, estava tot preparat perquè comencessin les dues rondes de semifinals a l'Estadi Olímpic de Barcelona. Derek Redmond competia en la primera sèrie i era un dels clars favorits per classificar-se per a la gran final, sobretot tenint present els seus temps en les anteriors sèries. No obstant això, durant la carrera, Derek Redmond va patir un trencament dels isquiotibials a la cama dreta, a uns 250 metres de al final, i els seus somnis de medalla es van esfumar. Va caure a terra amb evidents símptomes de dolor i els assistents sanitaris es van dirigir cap a ell per ajudar-lo i traslladar-lo a la infermeria. De sobte, l'atleta britànic, uns segons després del trencament i amb una important coixesa, va decidir que havia de creuar la meta, tot i les considerables protestes que li feien arribar els oficials de pista. Sorprenentment, el pare de Derek Redmond, Jim Redmond, va aparèixer en escena eludint els controls de seguretat fins arribar a la pista d'atletisme. Després de parlar amb el seu fill, el va ajudar a creuar la meta. Derek Redmond recolzava el seu cap en l'espatlla del seu pare mentre es dirigien a la meta de l'Estadi Olímpic reforçats amb una gran ovació de tots els aficionats.

 

Aquestes imatges ràpidament van ser difoses per tots els mitjans de comunicació internacionals de l'època. “…no estará en la final el británico Derek Redmond, que hizo vibrar al público cuando pretendía llegar cojeando a la meta abrazado a su padre en una escena de imborrable recuerdo.” (La Vanguardia, pàg. 21, del 5 d’agost de 1992).

 

A nivell estadístic, l'atleta va ser desqualificat i la seva marca en els Jocs Olímpics de Barcelona'92 figura en "No Acabat" a causa que va necessitar ajuda externa per acabar la prova. Els cinc atletes classificats per a la final a aquesta sèrie classificatòria de semifinals dels 400 metres van ser: Steve Lewis (Estats Units), medalla de plata en els Jocs de Barcelona '92, Roberto Hernández (Cuba), Ibrahim Ismail (Qatar) i Sasumu Takano (Japó). El campió olímpic en la prova de 400 metres lliures va ser Quincy Watts (Estats Units).

 

A la roda de premsa posterior a la lesió, Derek Redmond explicava la seva versió del que ha passat “Es más fui directo hacia la línea de meta, a pesar de la frustración y el dolor. Ni siquiera me percaté de que mi padre estaba conmigo apoyándome. El pobre me comentó después que le había hecho un quiebro a uno de los agentes de seguridad para llegar hasta la pista”. (El Mundo Deportivo, pàg. 36 i 37, del 5 d’agost de 1992). L’atleta també va lamentar la seva mala sort als Jocs Olímpics “Eche por la borda cinco veces 365 días. Podía haber sido plata, y en aquel instante pensé: Derek, si no llegas hasta el final te arrepentirás para siempre. Era la única manera de enterrar una racha de lesiones que ha impedido que mi nombre infunda respecto.” (El Mundo Deportivo, pàg. 37, del 5 d’agost de 1992).

El Mundo Deportivo, pàg. 36, del 5 d’agost de 1992

 

Lamentablement, dos anys després dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, i veient les seves problemàtiques amb les lesions, li van recomanar que es retirés del món professional de l'atletisme. Derek Redmond va provar fortuna en altres esports, rugbi, motociclisme i basquetbol, on fins i tot va arribar a debutar amb la selecció britànica.

 

Derek Redmond no va guanyar cap medalla olímpica però la seva gesta, segurament, va tenir un impacte més important que el preuat metall. Les imatges protagonitzades en els Jocs Olímpics de Barcelona'92 van ser votades, mitjançant un concurs de la cadena nord-americana NBC (National Broadcastings Company) com un dels moments més inspiradors i motivadors succeïts en uns Jocs Olímpics, fins i tot aquesta gesta va ser esmentada per l'expresident dels Estats Units, Barack Obama, en un dels seus discursos presidencials on donava suport a la candidatura de Chicago per albergar els Jocs Olímpics de 2016.

 

El Comitè Olímpic Internacional va utilitzar un lema promocional basat en Derek Redmond i en la seva reacció en els Jocs Olímpics de Barcelona'92. Traduït a al català: "La potència es mesura en quilograms. La velocitat es mesura en segons. El coratge? No pots mesurar el coratge.

 

Actualment, Derek Redmond treballa com coaching compartint els records de la seva vida i motivant persones i entitats. Basant-se en les seves experiències com a atleta, entrenador i presentador fomenta la importància de la feina en equip, la fixació dels objectius i la superació dels obstacles que ens porta a vida.

 

Per finalitzar, l'altre protagonista de la història, Jim Redmond, va ser designat com un dels 250 rellevistes de la torxa dels Jocs Olímpics de Londres del 2012.

 

El nostre humil homenatge a Derek Redmond, esportista que ens va ensenyar a la nostra ciutat, Barcelona, ​​que rendir-se no és una opció.

 

 

Raül Vázquez Coma