En el programa oficial de les Festes de
la Mercè de la tardor de 1966 que va aparèixer publicat a la premsa, es
comunicava que la Ciutat de Fires i Congressos tenia previst acollir el
29 i 30 d’octubre de 1966 el Campionat mundial femení de carreres sobre patins,
però al final es va ajornar a l’any següent. Precisament aquell mateix any
aquest esport havia estat guardonat en la tradicional Nit de l’Esport –la
festa creada per la revista Vida Deportiva i que ara organitzava El
Mundo Deportivo– a l’elegir com a millor esportista femenina la
barcelonina Pepita Cuevas, la qual havia assolit el subcampionat del món un any
abans a Siracusa (Itàlia). Els mundials d’aquesta modalitat esportiva eren
organitzats cada any per part de la Fédération Internationale de Roller Sports,
però el programa era canviant, unes vegades es disputava en carretera, d’altres
en pista, i no sempre coincidien alhora homes i dones. L’any 1966 només
s’organitzarien les curses masculines, i per primera vegada el campionat es
feia fora d’Europa, a Buenos Aires.
El campionat del món de curses sobre patins
femenins es va organitzar al Palau número 1 de la Feria Oficial e
Internacional de Muestras el 16 i 17 de desembre de 1967. Era la quarta
vegada que un mundial de patinatge, a excepció de l’hoquei patins, es feia al
nostre país. L’any 1956 s’havia fet a Barcelona; el 1961 Voltregà va acollir
els campionats del món en pista masculins i femenins (els de ruta o carretera
es van fer a Gujan Mestres (França); i el 1964 li va tocar el torn, en aquesta
ocasió en carretera, a la ciutat de Madrid. Espanya no el tornaria a organitzar
fins a més de trenta anys després: Pamplona (1998) i Xinxó (2008).
Als mundials de Barcelona acudiren cinc
països: Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia i Espanya; i el programa de
competició constava de la prova de velocitat, 500 metres, mig fons, 3.000
metres i fons, sobre una distància de 5.000 metres. La roda de premsa oficial
es va fer a la FIRA per presentar als mitjans de comunicació la pista. L’acte
va ser presidit pel president de la Federació Espanyola, Joan Piera i Seris;
Victorià Olivera de la Riba, president de la Federació Internacional –tots dos
amics de Joan Antoni Samaranch–; i el president de la Federació Catalana,
Carles Becerra. Joan Piera havia accedit a la presidència de la Federació
Espanyola el febrer d’aquell mateix any, i es mantindria en la presidència fins
al novembre de 1968. Piera, que havia estat jugador i ocupà diversos càrrecs
directius –vicepresident de la Federació Catalana d’Hockey, directiu del Barça,
i més tard president de la Federació Barcelonesa d’Handbol i vicepresident de
la Federació Espanyola– va succeir en el càrrec a Francesc Platón i Verdaguer,
al qual havien anomenat el febrer representant a Catalunya de la Delegació
Nacional d’Educació Física i Esports (ABC, 3 de febrer de 1967).
En la roda de premsa, l’altre directiu, Victorià Oliveras de la Riva, que
l’havien elegit president de la FIRS el 1964 va comunicar que la Federació
Espanyola organitzaria els propers sis anys els campionats d’Europa d’hoquei
sobre patins júnior. (La Vanguardia, 9 desembre de 1967). En el marc del
campionat també s’organitzà un Criterium Internacional júnior amb les
seleccions de Bèlgica, Itàlia i Espanya i els Campionats d’Espanya de gran fons
amb la presència de corredors de València, Navarra i Catalunya. El pressupost
total de la competició ascendia a 300.000 pessetes, de les quals la meitat
venien de la Delegació Nacional d’Esports.

Sens dubte la gran triomfadora del
mundial fou Pepita Cuevas, que amb 26 anys va guanyar els tres títols mundials
en disputa, i davant de patinadores tan reconegudes com Annie Lambrechts de
Bèlgica, que entre 1964 i 1981 va guanyar 17 títols mundials –tots en
carretera– i l’italiana Marisa Danesi, la gran dominadora de les carreres sobre
patins en aquell moment, ja que uns mesos abans, el mes d’octubre, havia batut
tots els rècords mundials, i en el seu palmarès figuren 12 títols mundials. El
primer dia Pepita Cuevas es va imposar en la prova dels 5.000 metres per davant
d’Annie Lambrechts i la britànica Patricia Barnett. En la segona jornada la
patinadora barcelonina va pujar al més alt del pòdium amb les britàniques
Barnett i Harris, classificades en segona i tercera posició; i en la prova del
3.000 metres de les germanes Lambrechts, Annie i Josette. A les ovacions que li
van fer a la pista de la FIRA, s’hi ha d’afegir les dels aficionats que
assistiren al Camp Nou el diumenge a la tarda quan, acompanyada de la resta de
companyes de l’equip, van sortir al terreny de joc en el descans del partit
F.C. Barcelona-Màlaga.

Pepita Cuevas i Masip, que pertanyia al Club
Picadero i sempre fou entrenada pel Enrique Martínez, té l’honor de
ser la primera esportista catalana/espanyola en assolir un títol mundial
femení, al qual en va sumar un altre l’any següent, a Montecchio Maggiore (Itàlia).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada