VI Campionat del món de carreres de patins (Roller Sports) - 1967 (Mundial XIX)

 En el programa oficial de les Festes de la Mercè de la tardor de 1966 que va aparèixer publicat a la premsa, es comunicava que la Ciutat de Fires i Congressos tenia previst acollir el 29 i 30 d’octubre de 1966 el Campionat mundial femení de carreres sobre patins, però al final es va ajornar a l’any següent. Precisament aquell mateix any aquest esport havia estat guardonat en la tradicional Nit de l’Esport –la festa creada per la revista Vida Deportiva i que ara organitzava El Mundo Deportivo a l’elegir com a millor esportista femenina la barcelonina Pepita Cuevas, la qual havia assolit el subcampionat del món un any abans a Siracusa (Itàlia). Els mundials d’aquesta modalitat esportiva eren organitzats cada any per part de la Fédération Internationale de Roller Sports, però el programa era canviant, unes vegades es disputava en carretera, d’altres en pista, i no sempre coincidien alhora homes i dones. L’any 1966 només s’organitzarien les curses masculines, i per primera vegada el campionat es feia fora d’Europa, a Buenos Aires.

        El campionat del món de curses sobre patins femenins es va organitzar al Palau número 1 de la Feria Oficial e Internacional de Muestras el 16 i 17 de desembre de 1967. Era la quarta vegada que un mundial de patinatge, a excepció de l’hoquei patins, es feia al nostre país. L’any 1956 s’havia fet a Barcelona; el 1961 Voltregà va acollir els campionats del món en pista masculins i femenins (els de ruta o carretera es van fer a Gujan Mestres (França); i el 1964 li va tocar el torn, en aquesta ocasió en carretera, a la ciutat de Madrid. Espanya no el tornaria a organitzar fins a més de trenta anys després: Pamplona (1998) i Xinxó (2008).

Als mundials de Barcelona acudiren cinc països: Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia i Espanya; i el programa de competició constava de la prova de velocitat, 500 metres, mig fons, 3.000 metres i fons, sobre una distància de 5.000 metres. La roda de premsa oficial es va fer a la FIRA per presentar als mitjans de comunicació la pista. L’acte va ser presidit pel president de la Federació Espanyola, Joan Piera i Seris; Victorià Olivera de la Riba, president de la Federació Internacional –tots dos amics de Joan Antoni Samaranch–; i el president de la Federació Catalana, Carles Becerra. Joan Piera havia accedit a la presidència de la Federació Espanyola el febrer d’aquell mateix any, i es mantindria en la presidència fins al novembre de 1968. Piera, que havia estat jugador i ocupà diversos càrrecs directius –vicepresident de la Federació Catalana d’Hockey, directiu del Barça, i més tard president de la Federació Barcelonesa d’Handbol i vicepresident de la Federació Espanyola– va succeir en el càrrec a Francesc Platón i Verdaguer, al qual havien anomenat el febrer representant a Catalunya de la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports (ABC, 3 de febrer de 1967). En la roda de premsa, l’altre directiu, Victorià Oliveras de la Riva, que l’havien elegit president de la FIRS el 1964 va comunicar que la Federació Espanyola organitzaria els propers sis anys els campionats d’Europa d’hoquei sobre patins júnior. (La Vanguardia, 9 desembre de 1967). En el marc del campionat també s’organitzà un Criterium Internacional júnior amb les seleccions de Bèlgica, Itàlia i Espanya i els Campionats d’Espanya de gran fons amb la presència de corredors de València, Navarra i Catalunya. El pressupost total de la competició ascendia a 300.000 pessetes, de les quals la meitat venien de la Delegació Nacional d’Esports.
  















Sens dubte la gran triomfadora del mundial fou Pepita Cuevas, que amb 26 anys va guanyar els tres títols mundials en disputa, i davant de patinadores tan reconegudes com Annie Lambrechts de Bèlgica, que entre 1964 i 1981 va guanyar 17 títols mundials –tots en carretera– i l’italiana Marisa Danesi, la gran dominadora de les carreres sobre patins en aquell moment, ja que uns mesos abans, el mes d’octubre, havia batut tots els rècords mundials, i en el seu palmarès figuren 12 títols mundials. El primer dia Pepita Cuevas es va imposar en la prova dels 5.000 metres per davant d’Annie Lambrechts i la britànica Patricia Barnett. En la segona jornada la patinadora barcelonina va pujar al més alt del pòdium amb les britàniques Barnett i Harris, classificades en segona i tercera posició; i en la prova del 3.000 metres de les germanes Lambrechts, Annie i Josette. A les ovacions que li van fer a la pista de la FIRA, s’hi ha d’afegir les dels aficionats que assistiren al Camp Nou el diumenge a la tarda quan, acompanyada de la resta de companyes de l’equip, van sortir al terreny de joc en el descans del partit F.C. Barcelona-Màlaga.

 Pepita Cuevas i Masip, que pertanyia al Club Picadero i sempre fou entrenada pel Enrique Martínez, té l’honor de ser la primera esportista catalana/espanyola en assolir un títol mundial femení, al qual en va sumar un altre l’any següent, a Montecchio Maggiore (Itàlia). 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya 1929-1930

Instalaciones Desaparecidas:

VII Campeonato del Mundo de Hockey sobre patines (1951)

Dels voltants del Turó, la Plaça Francesc Macià, i fins a Pau Claris: Diagonal III

Hace 70 años... I Gran Premio de España de Automovilismo, prueba puntuable para el Campeonato del Mundo de Fórmula 1 (1951)