Campionat del Món de Salvament i Socorrisme -1974 (Mundial XXIII)

 El primer campionat del món de Salvament i Socorrisme, XVII Campionats del Món de Tetratló i Salvament Aquàtic, disputat al nostre país, es va celebrar els dies 7 i 8 de setembre de 1974. El Salvament i Socorrisme com a esport eren poc coneguts, però com s’assenyala en el llibre Les Federacions Esportives Catalanes i els seus presidents (2013), del qual és autor el periodista Carles Guillén, “les primeres competicions les va organitzar a principis del segle XX el Club Natació Barcelona amb col·laboració de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos, que el 1881 havia creat la seva delegació a Barcelona”. La Federació Catalana va néixer, com a delegació territorial de la Federació Espanyola el 1962, i al se capdavant es situà Francisco José de Lacambra Estany, segon comte de Lacambra, que ocuparia el càrrec fins al 1980. Cal fer esment que la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme té l’honor de ser la primera federació a tenir a una dona com a president en la figura de Mercè Oliveró Capellades (1980-1991).

Les esperances d’obtenir bons resultats en aquesta competició eren ben fundades. El 1968 a Trier (Alemanya), Hortensia Graupera es van penjar una medalla d’or; un any després, a Roma, tornaria a guanyar un or, així com la seva companya Teresa Paredes Fargas. No es tornaria a disputar un mundial fins al 1972, a Vittel (França), on Teresa Paredes es penjaria dues medalles d’or i una de plata, i contribuiria a aconseguir el títol mundial per nacions (El Mundo Deportivo, 5 de juliol de 1972). A partir de Vittel, la periodicitat dels mundials seria cada quatre anys. Cal destacar que des de 1969, al capdavant de la Federació Internacional de Salvament i Socorrisme, hi havia el general espanyol José Antonio Pascual i López de Quesada. Abans ja havia estat president de la Federació Internacional (1959) el qui fou fundador de la Federació Espanyola, Ignacio Martel Viniegra, marquès de San Fernando.

Del 28 de agost al 3 de setembre de 1973, la Federació Internacional es va reunir a Las Palmas de Gran Canaria i acordà celebrar el mundial de 1974 a Espanya. La presentació oficial es va celebrar al Reial Club Nàutic de Barcelona el 9 de gener de 1974. Presidiren l’acte el Delegado Nacional de Educación Física y Deportes, Francesc Platón; el president de la Federació Internacional, López Quesada, i els presidents de les federacions espanyola i catalana, el també general Carlos García Riveras i el comte de Lacambra (La Vanguardia, 10 de gener de 1974).

Amb motiu del mundial, i atesa la seva transcendència, la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre va emetre un segell de correus de 2 pessetes, i amb una tirada de deu milions d’unitats (Ordre del 4 de març de 1974, BOE 11 març 1974).

Abans del mundial es van disputar els campionats d’Espanya a les piscines del GE i EG de Girona i al llac de Banyoles, on acudiren altres equips estrangers (El Mundo Deportivo, 4 i 6 de setembre de 1974). El periodista Santiago García li dedicà un emotiu article a La Vanguardia el 6 de setembre, “el salvamento y socorrismo es un deporte que puede salvar una vida, haciendo patente realidad la meta humana que debe acompañar a todo auténtico deporte si a éste se le debe considerar como uno de los aspsectos fundamentales de la formación total del hombre. Un propósito con tanta frecuencia propalado como olvidado entre los oropeles del gran espectáculo del deporte professional”.

El mundial es va disputar al port de Barcelona, a l’altura del port de la Pau, i a les piscines Bernat Picornell, que havien estat inaugurades amb motiu del campionat d’Europa de Natació el 1970. La competició de tetratló constava de les proves a la piscina –llançament de salvavides, 200 metres obstacles i l’arrossegament d’un maniquí de 65 quilos–; i la prova d’embarcació, que es feia al port. La selecció espanyola es va imposar tant en categoria masculina, amb un or (Eufeniano Fuentes) i tres bronzes (dos del barceloní Javier Fernández i una del gironí de Miquel Vilanova), com en categoria femenina, on repetí títol, amb quatre d’or (tres de Teresa Paredes i un de la barcelonina Elsa Alberti), tres plates (dues també de Teresa Paredes) i un bronze.

Finalment, cal ressenyar que en el marc del mundial es va concedir la medalla al mèrit del salvament i socorrisme amb cinta taronja al periodista d’El Mundo Deporte Josep Maria Miedes, “no solo por su tarea periodística en pro de este deporte, sinó también el hecho de haver realizado varios salvamentos de personas con verdadero sentido de responsabilidad y riesgo de su vida” (El Mundo Deportivo, 8 de setembre de 1974).