Els Jocs Olímpics d’Anvers es van celebrar des del dia 23 d’abril fins al 12 de setembre. Curiosament, la cerimònia d’inauguració, la qual va ser presidida pel rei Albert de Bèlgica, va tenir lloc el 14 d’agost, i la cerimònia de cloenda es va realitzar el 30 d’agost.  En aquesta cerimònia d’inauguració va ser la primera vegada que es va ondejar la bandera olímpica. Participants en l'estadi durant la cerimònia inauguració © 1920 / Comité International Olympique (CIO)  Victor Boin va fer el jurament olímpic i van alliberar milers de coloms com a símbol de la pau. També, Garcia i Alsina desfilà al costat del marqués de Villamejor. Victor Boin fent jurament olímpic  © 1920 / Comité International Olympique (CIO)  En qualsevol cas, el més rellevant va ser que Garcia i Alsina, Josep Elias i Juncosa, Co de Triola i Joan Gamper, van fer,“activísimas gestiones para influir en el án...

Als Jocs Olímpics d’Anvers (1920) participà per primera vegada una delegació del Comitè Olímpic Nacional. La debilitat i la inoperància del COE, així com la manca de recursos, van propiciar que el temps de preparació fos escàs. El dia 5 de febrer de 1920, El Mundo Deportivo,  recollia la creació per part del COE de diverses comissions, i publicava el programa dels Jocs Olímpics . Per la seva part, La Vanguardia, el 7 de febrer del mateix any, esmentava la implicació del comte de Romanones, expresident del Consell de Ministres i germà del marqués de Villamejor, per aconseguir la subvenció de l’Estat per  anar a Anvers. Finalment, es va fer públic la concessió d’una subvenció de 125.000 pessetes, una quantitat que es considerava del tot insuficient. El programa general dels Jocs Olímpics  sortí publicat al diari El Mundo Deportivo, 4 de març de 1920. Per seleccionar els atletes es van programar dos concentracions, la primera  es celebrà al camp de R.C.D. Espanyol el...

La Primera Guerra Mundial, també coneguda com Gran Guerra, finalitzà el novembre de 1918. La primera Sessió del CIO, després de la guerra mundial, es va celebrar del 5 al 9 d’abril de 1919 a Lausana. En aquesta sessió s’aprovà per unanimitat la candidatura d’Anvers per acollir els Jocs Olímpics de 1920.  A Barcelona s’anava prenent forma l’idea de ser seu d’uns Jocs Olímpics, fet que ja hem esmentat a l’anterior article del blog. Sens dubte, per ser candidata calia disposar d’un  estadi. L’Ajuntament de Barcelona portava temps treballant en l’organització d’una Exposició de Industries Elèctriques, i foren diverses les veus que plantejaven aprofitar l’ocasió per construir un estadi “análogo al Stadium berlinés, el cual quedaría luego para le celebración periódica de olimpiadas y concursos deportivos” (La Vanguardia 6 de juny de 1914). Una delegació de la Federació Atlètica Catalana, encapçalada pel seu president Àlvar Presta, va comunicar-li a l’alcalde de Barcelona, Manel R...

A principis de gener de 1935 la premsa escrita de Barcelona es feia ressò de la possibilitat d’organitzar una volta de ciclisme per etapes a nivell de l’estat espanyol (La Vanguardia 23 de gener de 1935). De fet, les grans proves per etapes que existien en aquells moments eren la Volta (1911), la més antiga del calendari espanyol, la Vuelta al País Vasco (1924) i la Vuelta a Galicia (1933). Finalment, en febrer (La Vanguardia 10 de febrer) l’entitat Unión Velocipédica Española confirmà el projecte, el qual estava liderat per López Doriga i Juan Pujol, director del diari madrileny Informaciones.  Inicialment, la prova anava a disputar-se el mes d’agost amb una voluntat de dotar l’esdeveniment d’un caràcter internacional. Estava previst que Barcelona acolliria una arribada i sortida d’etapa. Poc després es va fer públic la modificació de les dates.  La Vuelta s’anava a celebrar del 27 d’abril al 15 de maig: “Copiamos del diario “Excelsior” de Bilbao: «Oportunamente enteram...

L’inici de la consciencia olímpica a Barcelona i Catalunya es va donar el 18 d’octubre de 1913, al Gimnàs i Institut Kinesioteràpic, on el director era Jaume Garcia i Alsina.  Josep Elias i Juncosa Font imatge   © Família Elías El mateix dia, Josep Elias i Juncosa, redactor de La Veu de Catalunya, el qual firmava sota el pseudònim de Corredisses, pronuncià una conferència sobre els Jocs Olímpics durant el programa del festival pro-regeneració física organitzat pel Sindicat de Periodistes Esportius ( La Vanguardia 20 d’octubre de 1913 ). En aquesta conferència, recollida pels setmanaris esportius de manera extensa, Josep Elias i Juncosa afirmà que calia assistir al Congrés Olímpic que amb motiu del XX aniversari del restabliment dels Jocs Olímpics es celebrava l’any següent a París.  Elias i Juncosa criticà la passivitat del COE i la necessitat d’acudir als Jocs Olímpics de Berlín  (1916), també afegia: “Organícense Sub-Comités en las principales Regiones,...

Cerimònia d'Inauguració a l'Estadi d'Estocolm 1912 Font imatge via Wikimedia Commons Des dels Jocs Olímpics de Londres (1908), i fins els Jocs Olímpics d’Estocolm (1912), la premsa barcelonina no es va fer ressò del moviment olímpic. Malgrat que oficialment els Jocs Olímpics d’Estocolm van començar el 5 de maig (tennis en pista coberta), no va ser fins a finals de juny i juliol que es van desenvolupar la majoria de les competicions esportives. La Vanguardia li dedicà breus noticies durant el mes de juliol. L’edició del 18 de juliol de 1912, El Mundo Deportivo ,  informava dels resultats d’atletisme i d’altres esports, però no ocultava la seva decepció per la manca de representació del país: “pasando nosotros por la vergüenza de no ver figurar a ningún español en esa grandiosa manifestación deportiva mundial, en la cual tenemos la convicción que, en algunas pruebas, hubiéramos podido representar un papel cuando menos airoso”. Cal recordar, que en aquests Jocs Olí...

En 1902 Gonzalo de Figueroa y Torres, comte de Mejorada del Campo y marqués de Villamejor, entrà a formar part del Comitè Internacional Olímpic, on formaria part fins l’any 1921. Però, el moviment olímpic continuà sense desenvolupar-se al nostre país. La següent edició dels Jocs Olímpics es van concedir a Saint Louis (1904). També aquests jocs, com els de París, van estar emmarcats dins d’una Exposició Universal, i tampoc van tenir repercussió mediàtica a la premsa barcelonina. Malgrat aquesta circumstància va aparèixer per primera vegada uns Jocs Olímpics a la portada d’una revista (Los Deportes 19 i 26 novembre de 1904). Trofeu d'atletisme Jocs Olímpics de Saint Louis Font Imatge © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya vía ARCA La següent edició (1908) estava prevista fer-se a Roma, però l’erupció del volcà Vesuvi va provocar la renuncia dels organitzadors i la ciutat de Londres va recollir el relleu. Abans s’havien d’organitzar uns Jocs Olímpics, anome...

Poster Concurs Internacional d'Esgrima (1900) Font imatge  via Wikimedia Commons Poster Jocs Olímpics de Paris (1900) Font imatge  via Wikimedia Commons Als Jocs Olímpics de París no se’ls va prestar massa atenció. No deixa de ser curiós que la primera menció olímpica, dins l’Exposició Universal de París de 1900, feia referència a la reconstitución del estadio Ateniense. L’estadi servia per acollir les diverses cerimònies, des de tornejos medievals i de gladiadors fins a jocs florals i curses de braus, però al final afegien “numerosos matches de box, esgrima, tiro, gimnástica, etc. ” (Las Maravillas de la Exposición de París, La Vanguardia 25 de desembre de 1899) . No obstant, el més curiós és que aquest article fou reproduït íntegrament mesos després per l a revista Los Deportes a les pàgines 4 i 5, el 11 de març de 1900  . Aquesta era l’única revista esportiva que sortia al carrer i des de la sec...

Baron Pierre de Coubertin  Font imatge La restauració dels Jocs Olímpics moderns i la decisió de fer la primera edició a Atenes en 1896, es va efectuar en un Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris el 23 de juny de 1894. Al Congrés celebrat a la Universitat de la Sorbona de Paris, el dia 23 de juny de 1894, es va produir la restauració dels Jocs Olímpics moderns i l’elecció d’Atenes com la ciutat on es celebrarien la primera edició dels nous Jocs Olímpics. Programa restauració Jocs Olímpics         Font Imatge A Barcelona, la noticia arribaria unes setmanes després, malgrat que encara no apareixia el nom de la persona que lideraria el projecte, Pierre de Coubertin ( La Vanguardia 17 de juliol de 1894 ). El programa esportiu i les dates de celebracions no apareixerien fins a principis de 1895, en un article signat per Franco (La Vanguardia 27 de febrer de 1895). No tenim cap altra notícia fins la cerimònia dels J...

En un article del  blog  olimpismo2007,  publicat en novembre de 2013  afirmava, “nunca se ha respetado demasiado en este país la memoria histórica de los pioneros del deporte, y Jaume García Alsina no es una excepción”. No puc més que subscriure aquesta afirmació i aportar algunes dades per donar a conèixer més sobre aquest personatge clau de l’esport i l’olimpisme català i espanyol. Jaume Garcia Alsina fou protagonista de moments claus de l’història de  l’esport català fins la seva mort. La passió per l’esport li venia de família, segons podem llegir a la web de la Federació Catalana de Gimnàstica , l’any 1868 el seu pare, Pedro García Corbera, “fundà a Barcelona, al carrer Laforja, el Gimnàs Garcia, per a impartir lliçons al cos de bombers, del qual ell era el Cap, i després es va decidir a obrir-lo a la participació ciutadana”. Anys després, en 1904, Jaume Garcia Alsina obrí a la Rambla del Prat número 2, al barri de Gracia, el Gimnàs Garcia Alsina, pa...