divendres, 1 de juliol de 2016

L’Olimpisme a Barcelona i Catalunya (1917-1919)

La Primera Guerra Mundial, també coneguda com Gran Guerra, finalitzà el novembre de 1918. La primera Sessió del CIO, després de la guerra mundial, es va celebrar del 5 al 9 d’abril de 1919 a Lausana. En aquesta sessió s’aprovà per unanimitat la candidatura d’Anvers per acollir els Jocs Olímpics de 1920. 
A Barcelona s’anava prenent forma l’idea de ser seu d’uns Jocs Olímpics, fet que ja hem esmentat a l’anterior article del blog. Sens dubte, per ser candidata calia disposar d’un  estadi. L’Ajuntament de Barcelona portava temps treballant en l’organització d’una Exposició de Industries Elèctriques, i foren diverses les veus que plantejaven aprofitar l’ocasió per construir un estadi “análogo al Stadium berlinés, el cual quedaría luego para le celebración periódica de olimpiadas y concursos deportivos” (La Vanguardia 6 de juny de 1914). Una delegació de la Federació Atlètica Catalana, encapçalada pel seu president Àlvar Presta, va comunicar-li a l’alcalde de Barcelona, Manel Rius i Rius, la necessitat de construir un estadi.  (La Vanguardia 2 d’abril de 1916). 
Parc d'Esports, Estadi i Piscina
Plànol Parc d'Esports a Pedralbes
Font Imatge ©Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona


Llibre Jocs Olímpics, Nogareda
Los Juegos Olímpicos de Manuel Nogareda
 ©Fundació Barcelona Olímpica

L’interès per l’olimpisme ho demostrà la publicació del llibre Los Juegos Olímpicos, de Manel Nogareda, publicat per la Biblioteca Los Sports, de la qual era director Elias i Juncosa, i amb pròleg del marqués de Villamejor. El treball dels dirigents pro olímpics catalans va propiciar que Manel Rius i Rius, marquès d’Olèrdola i fill del també alcalde Rius i Taulet, enviés una carta en maig de 1917 al president del Comitè Internacional Olímpic, Pierre de Coubertin, interessant-se pels Jocs Olímpics: “Hem tingut coneixement que encara no s'ha elegit una ciutat per celebrar els pròxims Jocs Olímpics, i nosaltres voldríem saber si seria possible elegir la nostra ciutat per fer-los amb ocasió de l'Exposició que serà organitzada després de la guerra”. Uns mesos després la Federació de Societats Esportives, veient l’impossibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics de 1920, posava la vista en els Jocs Olímpics de 1924, i demanava “no demorar por más tiempo la construcción del estadio, y una vez asegurado el capital que se habrá de emplear para su construcción, gestionar la celebración en él, durante el año 1924, los Juegos Olímpicos” (La Vanguardia 6 de juliol de 1917). Inicialment, s’havia plantejat construir l’Estadi al final de la Diagonal, i fins i tot, es va arribar a fer un projecte .

L’Estadi i els Jocs Olímpics serien protagonistes en el I Congrés Català de Turisme, que es celebrà del 19 al 22 de juny, i va ser promogut per la Societat d’Atracció de Forasters: “Reconocida por el Congreso la necesidad y conveniencia de la pronta construcción en Barcelona de un estadio, se acordó: Solicitar de los poderes públicos la creación inmediata del Estadio Catalán (...) teniendo en cuenta primero la intensidad que han conseguido los deportes en Cataluña, y segundo, la probabilidad de poder celebrar unos Juegos Olímpicos Internacionales en Barcelona”. Durant el mes de juliol el marquès de Villamejor reorganitzà el Comitè Olímpic Espanyol, però sense presència de dirigents catalans (La Vanguardia 10 de juliol ). 
El dia 15 d’agost la Federació Atlètica Catalana inaugurà un camp d’entrenament de reduïdes dimensions, que estava en la cantonada del carrer Industria-Muntaner, i que fou cedit pel F.C.Siglo. L’acte comptà amb la presència del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch.  Albert Maluquer, secretari de la Federació Atlètica,  demanà el recolzament institucional per a dur a terme els objectius fitxats . Dos mesos després, es celebrà al Teatre Bosque un Míting d’Afirmació Esportiva. L’acte fou organitzat per Stadium Club, una entitat fundada aquell mateix any i que presidia, des de feia poc, el baró de Güell. Les conclusions del míting eren interessants i es demanava que l’Estat havia de dotar-se d’una partida als pressupostos “para gastos de la representación española en la próxima Olimpiada internacional de Amberes”, així com adreçar-se a totes les institucions per construir un Estadi, “donde podamos celebrar próximamente una gran Olimpiada internacional”. Curiosament, en aquest míting va intervenir Albert Maluquer, que anuncià que si l’Estat no col·laborava seria la Mancomunitat de Catalunya la que sufragaria les despeses de la participació en Anvers (El Mundo Deportivo 23 d’octubre).També es va fer públic que el comitè organitzador dels Jocs Olímpics d’Anvers no convidarien als països sorgits dels imperis que van perdre la I Guerra Mundial: Alemanya,  Àustria, Bulgària, Hongria i Turquia (Stadium 25 d’octubre pàgina 610). 
Davant la inoperància del Comitè Olímpic Espanyol, que li va fer rebre crítiques tant de la premsa catalana com de la madrilenya, els sectors pro olímpics catalans començaren a mobilitzar-se. Es volia que hi hagués representació d’esportistes catalans a la nova cita olímpica  d’Anvers 1920, però sobretot anava prenen cos la possibilitat d’organitzar els Jocs Olímpics de 1924.
Puig i Cadalfach inaugurant camp entrenament atletisme
Font imatge  © Biblioteca de L´Esport de la Generalitat de Catalunya


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada