dijous, 16 de juny de 2016

La Vuelta Ciclista a Barcelona - 1935

A principis de gener de 1935 la premsa escrita de Barcelona es feia ressò de la possibilitat d’organitzar una volta de ciclisme per etapes a nivell de l’estat espanyol (La Vanguardia 23 de gener de 1935). De fet, les grans proves per etapes que existien en aquells moments eren la Volta (1911), la més antiga del calendari espanyol, la Vuelta al País Vasco (1924) i la Vuelta a Galicia (1933). Finalment, en febrer (La Vanguardia 10 de febrer) l’entitat Unión Velocipédica Española confirmà el projecte, el qual estava liderat per López Doriga i Juan Pujol, director del diari madrileny Informaciones.

Curiositats, Vuelta Ciclista, Deloor, Mariano Cañardo, la Volta, circuit Montjuïc, Estadi Inicialment, la prova anava a disputar-se el mes d’agost amb una voluntat de dotar l’esdeveniment d’un caràcter internacional. Estava previst que Barcelona acolliria una arribada i sortida d’etapa. Poc després es va fer públic la modificació de les dates.  La Vuelta s’anava a celebrar del 27 d’abril al 15 de maig: “Copiamos del diario “Excelsior” de Bilbao: «Oportunamente enteramos a los lectores de que el colega de Madrid «Informaciones» venía trabajando ya para poner en pie la I Vuelta ciclista a España. Hoy podemos dar ya los siguientes datos, recogidos de labios de los propios organizadores, según los cuales el proyecto va adelante y se ofrece como una magnífica realidad para breve plazo. Las fechas concedidas por la U.V.E., atendiendo a la solicitud de los organizadores, se enmarcan entre el 27 de abril al 17 de mayo. El proyecto es: Día 2, Madrid-Valladolid; día 3, Valladolid-Santander; día 4, Santander-Bilbao; día 5, Bilbao-San Sebastián; día 6, descanso en San Sebastián; día 7, San Sebastián-Zaragoza; día 8, Zaragoza-Lérida; día 9, Lérida-Barcelona; día 10, descanso en Barcelona; día 11, Barcelona-Tortosa; día 12, Tortosa-Valencia; día 13, Valencia-Murcia (por Alicante), día 14, Murcia-Albacete (contra reloj); día 15 Albacete-Madrid. Suponiendo que haya necesidad de modificar o ampliar el recorrido, la carrera comenzaría unos días antes” (La Vanguardia 23 de febrer). Finalment, el calendari es va modificar i l’etapa Saragossa-Lleida va ser substituïda per l’etapa Saragossa-Barcelona; no es passava per Albacete i es feien finals d’etapa a Granada, Sevilla, Càceres, Zamora i final a la capital d’Espanya. La premsa catalana, si bé recolzà la iniciativa, assegurava que era molt difícil organitzar amb garanties la prova amb tant poc temps d’antelació, i d’altra banda tampoc els ciclistes espanyoles havien tingut temps per preparar-se per a una prova tant exigent.

Curiositats, Vuelta Ciclista, Deloor, Mariano Cañardo, la Volta, circuit Montjuïc, Estadi

L’etapa Saragossa-Barcelona es disputà el 6 de maig amb arribada al tradicional circuit de Montjuïc i la meta estava ubicada davant l’Estadi. El guanyador de l’etapa al esprint fou el belga François Adam, per davant, amb el mateix temps de l’italià Luigi Barral i del líder de la prova el belga Gustaaf Deloor. Per les imatges que sortien publicades en El Mundo Deportivo va haver gran afluència de públic. Abans de l’arribada de la Vuelta, i com a pròleg, la secció de ciclisme de la Unió Esportiva Sants organitzà una carrera (16 voltes) en el circuit petit de l’Exposició. A la nit el Sindicat de Periodistes Esportius oferí un sopar de confraternització als periodistes, fotògrafs i corresponsals estrangers que seguien la Vuelta, al restaurant Joanet de la Barceloneta 

Els trenta i dos corredors que van prendre la sortida de l’etapa Barcelona-Tortosa van estar arropats de poc públic, ja que la sortida es va fer a la Plaça Espanya el dia següent a les set menys set del matí. La sortida de l’etapa ciclista fou neutralitzada fins a Sants, on es donà la sortida oficial a les set.

El guanyador absolut de la I Vuelta a Espanya fou el belga Gustaaf Deloor, que mantingué el mallot de líder –que per cert era de color taronja- des de la tercera etapa. 

Curiositats, Vuelta Ciclista, Deloor, Mariano Cañardo, la Volta, circuit Montjuïc, Estadi

L’únic espanyol classificat entre els 10 primers fou Marià Cañardo, segon a 12 minuts i 33 segons del líder. Cañardo havia guanyat la cinquena etapa, San Sebastià-Saragossa. Cañardo era la gran figura del ciclisme d’aquells anys. En el seu palmarès figuraven: 4 edicions de la Volta, 3 campionats d’Espanya i s’havia classificat en novena posició en el Tour de França de l’any anterior, el primer que disputava. A més de la classificació general, hi havia la d’equips, on s’imposà Bèlgica; i la del Gran Premi de la Muntanya, que fou guanyat per  l’italià Eduardo Molinar, empatat a punts amb Luigi Barral.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada